Esdeveniments miniatura|esquerra|Decret del rei Ferran VII que abolí la Constitució de Cadis i tots els decrets de les Corts de Cadis que atemptaven als drets i prerrogatives reials. Països Catalans 28 de maig, Barcelona, es retiren les tropes franceses, que l'han ocupat a l'anomenada Guerra del Francès. 4 de maig, València: Acabada la Guerra del Francès Ferran VII decreta la derogació la Constitució de Cadis i tots els decrets de les Corts de Cadis contra el poder reial, Espanya retorna de iure a l'absolutisme. Resta del món 14 de gener: Pel tractat de Kiel, Dinamarca cedeix Noruega a Suècia. Dinamarca conserva les illes Fèroe, Islàndia i Groenlàndia, antigues possessions noruegues. 18 de febrer, França: batalla de Montereau. 1 de març - Àustria, Prússia, l'Imperi Rus i la Gran Bretanya signen el Tractat de Chaumont en el que es prometen ajuda mútua contra Napoleó Bonaparte durant la Sisena Coalició restauren els borbons com a reis d'Espanya, donen Bèlgica als Països Baixos i s'estableix la Confederació del Rin, que significa la confederació d'Alemanya. Després es ratificarà en el Congrés de Viena. 22 de març, Ferran VII d'Espanya torna a Espanya des de l'exili. 25 de març, Veneçuela: els patriotes veneçolans triomfen en la batalla de San Mateo, durant les Guerres d'independència hispanoamericanes. 31 de març, París: Tropes anti-napoleòniques ocupen la ciutat. Veneçuela: els patriotes veneçolans triomfen en la batalla de Bocachica, durant les Guerres d'independència hispanoamericanes. 6 d'abril - França: és coronat Lluís XVIII de França com a Rei de França. 10 d'abril: Batalla de Tolosa de Llenguadoc entre l'exèrcit francès i les tropes del Duc de Wellington. 11 d'abril, Castell de Fontainebleau, França: Napoleó Bonaparte és obligat a abdicar i exiliar-se a l'illa d'Elba per la signatura del Tractat de Fontainebleau de 1814. 17 de maig: Cristià VIII de Dinamarca és triat rei de Noruega, acte pel qual aquest país s'autoproclama monarquia constitucional independent. - Montevideo (Uruguai): les forces independentistes vencen el combat naval del Buceo al port homònim de l'actual capital de l'Uruguai durant la Guerra de la Independència Argentina. 30 de maig: Signatura del Tractat de París com a final de la guerra entre França i la Sisena Coalició, i Lluís XVIII de França és nomenat rei de França. 4 de juny - França: El rei Lluís XVIII atorga la Carta de 1814 en la que concedeix alguns dels drets originals de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà als seus súbdits. 23 de juny - Montevideo (Uruguay): els independentistes del Riu de la Plata culminen el Setge de Montevideo de 1812-1814 ocupant la ciutat durant la Guerra de la Independència Argentina. 11 de setembre, Guerra Anglo-Americana de 1812-1815: En la batalla de Plattsburgh un esquadró estatunidenc comandat per Thomas MacDonough derrota un esquadró britànic que es veu forçat a recular cap al Canadà. 1 d'octubre: Comença el Congrés de Viena, després de la derrota de Napoleó. 1 / 2 d'octubre - Rancagua (Xile): l'exèrcit reialista del Perú engega la Reconquesta de Xile després de guanyar la batalla de Rancagua en la guerra de la Pàtria Vella. 24 de desembre: Regne Unit i els Estats Units signen el Tractat de Gant, establint una "pau perpètua" i posant fi a la Guerra de 1812. Aikawa Minwa publica Manga hyakujo, un dels primers mangues de la història.
Naixements Països Catalans 16 de desembre - Reus, província de Tarragona: Joan Prim, militar i polític català.
Resta del món 28 de gener - París: Marie Cornélie Falcon, cantant d'òpera francesa, entre soprano i mezzosoprano, (m. 1897). 9 de març - Ucraïna: Taràs Xevtxenko, poeta, artista i humanista. 13 de març, Bèrgam: Clara Maffei, salonnière i mecenes italiana (m. 1886). 12 de maig - Schwabach, Baviera: Adolf von Henselt, pianista i compositor alemany (m. 1889). 22 de maig - Estocolm: Amalia Lindegren, pintora sueca i membre de la Reial Acadèmia Sueca de les Arts (m. 1891). 30 de maig - Imperi Rus: Mikhaïl Bakunin, anarquista rus (m. 1876). 14 de juny - Oosterhout: Adriana Johanna Haanen, pintora neerlandesa (m. 1895). 13 d'agost - Anders Jonas Ångström, físic suec (m. 1874) 24 d'octubre - Rafael Carrera y Turcios, president guatemalenc entre 1851 i 1865 (f. 1865) 6 de novembre - Dinant (Bèlgica): Adolphe Sax, músic belga, inventor del saxòfon (m. 1894). Brussel·les: Arnold Joseph Blaes, clarinetista belga
Necrològiques Països Catalans 6 de febrer, València: Josepa Domènica Català de Valeriola, aristòcrata valenciana (n. 1764). Resta del món 27 de gener: Johann Gottlieb Fichte, filòsof alemany (n. 1762). 26 de març - París, França: Joseph Ignace Guillotin, metge i diputat francès, que va proposar-ne la utilització de la guillotina a França (n. 1738). 29 de maig, Martinica: Josefina de Beauharnais, emperadriu de França des de 1804 fins a la mort (n. 1763). 2 de setembre - Geòrgia: Catharine Littlefield Greene, inventora americana de la desmotadora (n. 1755). 19 de novembre, Roma: Ignasi Lacaba i Vila, cirurgià i catedràtic d'aquesta disciplina a Madrid. 2 de desembre: Charenton-Saint-Maurice (França): Marquès de Sade, aristòcrata, escriptor i filòsof francés (n. 1740).
Referències