La Invasió de Iugoslàvia (nom en clau: Directiva 25), també coneguda com a Guerra d'Abril (hongarès:Travanjski rat; serbi: Aprilski rat; eslovè: aprilska vojna) va ser l'atac de l'Eix contra el Regne de Iugoslàvia el 6 d'abril de 1941, durant la Segona Guerra Mundial. La invasió va concloure amb la rendició incondicional del Reial Exèrcit Iugoslau el 17 d'abril, l'annexió i ocupació de la regió per l'Eix i la creació de l'Estat Independent de Croàcia (Nezavisna Država Hrvatska, o NDH).
Rerefons L'octubre de 1940, la Itàlia feixista havia envaït Grècia però es va veure's obligada a recular fins a Albània. El dictador alemany Adolf Hitler va veure que calia anar a ajudar el seu aliat, el dictador italià Benito Mussolini. Hitler no només havia de netejar el prestigi de l'Eix, sinó que també havai d'evitar que la Gran Bretanya pogués bombardejar els camps petroliers d'on l'Alemanya s'aprovisionava.
Després d'acords mitjançant els quals Hongria, Romania i Bulgària van unir-se a l'Eix, Hitler pressionà Iugoslàvia perquè s'unís al Pacte Tripartit. El príncep Pau de Iugoslàvia va sucumbir a aquesta pressió el 25 de març de 1941; però aquest moviment va ser profundament impopular entre els civils i militars serbis contraris a l'Eix. Dos dies després tingué lloc un cop d'estat portat a terme per oficials serbis, i el Regent va ser substituït al tron pel rei Pere II.Williams, Heather; Parachutes, Patriots and Partisans: The Special Operations Executive and Yugoslavia, 1941-1945, pp 28-36; C. Hurst & Co., 2003;
Després d'assabentar-se de les notícies del cop a Iugoslàvia, Hitler va reunir a Berlín el mateix dia els seus consellers militars. Hitler era tan aïrat que estava decidit a «destruir Iugoslàvia militarment i com a nació sense esperar a possibles declaracions de lleialtat del nou govern7,Shirer, William L., The Rise and Fall of the Third Reich: A History of Nazi Germany, Simon and Schuster, 1990 , page 824 malgrat que els nous governants iugoslaus estaven aparentment preparats a mantenir a Iugoslàvia al Pacte Tripartit.Williams, Heather; Parachutes, Patriots and Partisans: The Special Operations Executive and Yugoslavia, 1941-1945, p 33; C. Hurst & Co., 2003;
Les Reials Forces Armades Iugoslaves miniatura|esquerra|Oficials iugoslaus captius abans de ser deportats a Alemanya. miniatura|esquerra|Tanc FT-17 iugoslau destruït. Format després de la I Guerra Mundial, el Reial Exèrcit Iugoslau, tenia encara molt armament i material d'aquella època, tot i que s'havia començat a modernitzar-se amb vehicles i equipament txecoslovacs. De les 4.000 peces d'artilleria, moltes eren velles i tirades a cavall, però unes 1.700 eren relativament modernes, incloent-hi 812 canons antitanc de 37mm i de 47mm. També tenien uns 2.300 morters, incloent-hi 1.600 peces de 81mm, així com 24 peces de 220mm i de 305mm. Dels 940 canons antiaeris, 360 eren models txecs i italians de 15 i de 20mm. Totes aquestes armes eren importades de diverses fonts, la qual cosa implicava que diversos models sovint estaven mancats de les reparacions adequades i de les instal·lacions de manteniment.Tomasevich, 1975, p. 58.
Les úniques unitats mecanitzades eren 6 batallons d'infanteria motoritzada a les 3 divisions de cavalleria, 6 regiments d'artilleria motoritzada, dos batallons de blindats equipats amb 110 tancs, un dels quals tenia models Renault FT-17s de la I Guerra Mundial i 54 moderns Renault R35, a més d'una companyia independent equipada amb 8 destructors de tancs SI-D txecs. Hi havia un centenar de camions dedicats a propòsits militars que havien estat importats des dels Estats Units durant els mesos immediatament anteriors de la invasió.Tomasevich, 1975, p. 59.
Totalment mobilitzat, el Reial Exèrcit Iugoslau podia reunir fins a 28 divisions d'infanteria, 3 divisions de cavalleria i 35 regiments independents. A finals de 1939 es formà una unitat independent paracaigudista, de mida d'una companyia, però encara no estava preparada pel combat.Novak et al., 1998, p. 15. Dels regiments independents, 16 estaven destinats a les fortificacions de frontera i 19 estaven organitzats com a regiments combinats, o odred, al voltant d'una brigada reforçada. Cada Odred tenia entre un a tres regiments d'infanteria, i un a tres batallons d'artilleria, amb tres organitzats com a unitats alpines. L'atac alemany, això no obstant, els agafà amb l'exèrcit encara mobilitzant-se, i només 11 divisions estaven situades a les seves posicions defensives pre-establertes a l'inici de la invasió. Les unitats estaven a entre un 70 i un 90% de la seva força, i la mobilització no estava completa. Les forces del Reial Exèrcit Iugoslau sumaven prop d'1.200.000 homes.Fatutta, et al., 1975.
El Reial Exèrcit Iugoslau estava organitzat en 3 grups d'exèrcits i en tropes de defensa costanera. El 3r Grup d'Exèrcits era el més fort, amb el 3r Grup Territorial i els Exèrcits 3r, 5è i 6è defensant les fronteres amb Romania, Bulgària i Albània. El 2n Grup d'Exèrcit, que format pels exèrcits 1r i 2n defensaven les regions entre les Portes de Ferro i el riu Drava. El 1r Grup d'Exèrcits, format pels Exèrcits 4t i 7è, format principalment per tropes croates i eslovenes defensant les fronteres italianes, alemanyes i hongareses.Geschichte, p. 317-318
La força real de cada exèrcit era poc més que la d'un cos, amb el 3r Grup d'Exèrcits format pel 3r Exèrcit, compost per 4 divisions d'infanteria i un odred de cavalleria; el 3r Exèrcit Territorial, amb 3 divisions d'infanteria i un regiment independent d'artilleria motoritzada; el 5è Exèrcit, amb 4 divisions d'infanteria, una de cavalleria, 2 odreds i un regiment independent d'artilleria motoritzada; i el 6è Exèrcit, amb 3 divisions d'infanteria, 2 brigades de Guàrdies Reials (odred) i 3 odreds d'infanteria. El 2n Grup d'Exèrcits tenia el 1r Exèrcit, amb una divisió d'infanteria i una de cavalleria, 3 odreds 6 regiments de defensa fronterera; el 2n Exèrcit tenia 3 divisions d'infanteria i un regiment de defensa fronterera. Finalment, el 1r Grup d'Exèrcits consistia en el 4t Exèrcit amb tres divisions d'infanteria i un odred, mentre que el 7è Exèrcit tenia 2 divisions d'infanteria, una de cavalleria, 3 odreds de muntanya, 2 odreds d'infanteria i 9 regiments de defensa fronterera. La Reserva estratègica del Comandament Suprem a Bòsnia comprenia 4 divisions d'infanteria, 4 regiments independents d'infanteria, un batalló de tancs, 2 batallons d'enginyers motoritzats, 2 regiments motoritzats d'artilleria pesant, 15 batallons d'artilleria independent i 2 batallons independents d'artilleria antiaèria. La Força de Defensa Costanera, situada a la costa adriàtica davant Zadar estava comprès per una divisió d'infanteria i 2 odreds, a més de brigades fortificades i unitats antiàeries a Šibenik i Kotor.Fatutta, et al., 1975. p.52.
A l'albada de la invasió, només hi havia roba i calçat per a dos terços dels efectius de les tropes potencials del front i només parcialment per a altres tropes; altres subministraments essencials només eren disponibles per a un terç de les tropes de front; només hi havia subministraments mèdics i sanitaris per a unes poques setmanes, i els subministraments de menjar només durarien dos mesos. En qualsevol cas no hi havia possibilitats de reabastiment.Tomasevich, 1975, p. 61.
A més dels problemes d'un equipament inadequat i d'una mobilització incompleta, l'Exèrcit Iugoslau va patir molt a causa de la desconfiança serbo-croata a la política iugoslava. La resistència iugoslava a la invasió es va col·lapsar de cop. El motiu principal era que cap dels grups nacionals subordinats, eslovens i croates, estaven preparats per lluitar en defensa d'una Iugoslàvia sèrbia. L'única oposició efectiva a la invasió va ser duta a terme per les unitats sèrbies a les fronteres de la mateixa Sèrbia.Shaw, 1973, p.92 En la seva pitjor expressió, les defenses iugoslaves no estaven compromeses el 10 d'abril de 1941, quan diverses de les unitats croates dels Exèrcits 4t i 7è es van amotinar, i el nou govern croata aplaudí l'entrada dels alemanys a Zagreb aquell mateix dia.Times Atlas, p.54 L'Estat Major General Serbi estava unit en la qüestió de Iugoslàvia com la "Gran Sèrbia", comandat, d'una manera o d'una altra, per Sèrbia. A l'albada de la invasió, dels 165 generals que hi havia al servei actiu iugoslau, només 4 no eren serbis.Shaw, 1973, p.89
La Reial Força Aèria Iugoslava tenia uns 450 avions, d'origen iugoslau (principalment l'IK-3), alemany, italià, francès i britànic; del qual la meitat eren moderns. Organitzats en 22 esquadrons de bombarders i 19 esquadrons de caces, els principals avions que estaven en ús incloïen 73 Messerschmitt Me-109 E, 38 Hawker Hurricane I (amb alguns més construïts més sota llicència a Iugoslàvia, 13 Hawker Fury II, 8 Ikarus IK-2 i 6 caces Rogozarski IK3; i 63 bombarders Dornier Do 17 K (incloent 40 construïts per llicència), 60 Bristol Blenheim I (incloent 40 construïts sota llicència) i 40 Savoia Marchetti SM-79 K. L'Aviació Naval estava formada per 8 esquadrons equipat, entre altres tipus auxiliars, 20 Dornier Do 22 K i 50 hidroavions Rogozarski SIM XIVH.
Els avions de la línia aèria iugoslava Aeroput, formada principalment per 6 Lockheed Model 10 Electras, 3 Spartan Cruisers i un de Havilland Dragon van ser mobilitzats per proveir serveis de transport a la Força Aèria.Shores, et al., 1987, p. 260.
La Reial Marina Iugoslava estava equipat amb un antic creuer lleuger alemany (que només servia per a propòsits d'entrenament), una gran flotilla de destructors moderns de disseny britànic, 3 destructors moderns de disseny francès (2 construïts a Iugoslàvia a més d'un altre encara en construcció), 4 submarins moderns (un de disseny francès i 2 de britànic) i 10 llanxes torpedineres modernes. Entre els vaixells antics hi havia 6 llanxes torpedineres mitjanes provinents d'Àustria, 6 minadors i 4 monitors blindats fluvials.Conways, 1980.
Operacions miniatura|Mapa de l'atac de l'Eix Iniciant-se el 6 d'abril de 1941, els exèrcits de l'Eix van envair Iugoslàvia des de tots els costats, mentre que la Luftwaffe bombardejava Belgrad. Els exèrcits alemanys van ser els primers a travessar la frontera amb els exèrcits hongaresos i italians els seguien uns pocs dies després. El Tsar Boris III evità enviar-hi tropes búlgares a la invasió, al·legant que les seves tropes guardaven el 12. Armee alemany contra Turquia.Thomas, 1995, p. 24. De manera semblant, si bé Romania era una àrea de reunió de les tropes alemanyes, les tropes romaneses tampoc no van participar en la invasió.
El bombardeig de Belgrad
Per a la campanya dels Balcans es destinà la Luftflotte 4, formada per 7 Kampfgruppen (formacions de combat).Goss 2005, p. 89.
Hitler, enfurismat amb el desafiament iugoslau, ordenà que es portés a terme l'Operació Càstig (Unternehmen Strafgericht): a les 7 del matí del 6 d'abril, la Luftwaffe inicià l'assalt sobre Iugoslàvia mitjançant un bombardeig de saturació sobre la capital. Volant des de bases a Àustria i Romania 300 avions, dels quals una quarta part eren Junkers Ju 87 Stukas, protegits per una potent escorta de caces començaren l'atac.Weal, 1998 p. 25. Els bombarders en picat havien de silenciar les defenses antiaèries iugoslaves, mentre que els bombarders mitjans (principalment Dornier Do 17 i Junkers Ju 88) atacaven la ciutat. L'atac inicial va ser portat a terme en intervals de quinze minuts en 3 onades diferents, cadascuna de les quals s'estengué durant 20 minuts. Així doncs, Belgrad va ser subjecte a una pluja de bombes de gairebé una hora i mitja. Els bombarders alemanys dirigiren el seu esforç principal contra el centre de la ciutat, on estaven situats els principals edificis governamentals. El Kampfgruppen de bombarders mitjans prosseguiren el seu atac sobre la ciutat durant diversos dies més, mentre les onades de Stuka (les Stukageschwaders) van dirigir-se ben aviat contra els camps d'aviació iugoslaus.