El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França. Limitava al nord pel comtat de Flandes, a l'est pels comtats de Flandes i d'Hainaut, a l'oest pel pas de Calais i al sud per Picardia. Correspon a la major part de l'actual departament del Pas de Calais. La seva capital era Arràs i les principals ciutats Avesnes, Hesdin, Bapaume, Saint-Pol-sur-Ternoise, Aubigny, Béthune, Lens, Aire i Saint-Omer. El país és una planura.
Història Artois fou un comtat carolingi, del qual els comtes no són coneguts. El darrer fou suposadament Adalelm, un fill segon del qual (nascut vers 970) seria l'origen dels senyors de Béthune. Balduí II de Flandes va conquerir força abans Artois el 892. El comte Heribert II de Vermandois va ocupar Artois el 927, si bé el territori va restar disputat entre Arnold I el Vell de Flandès i el comte de Vermandois i Arnold I el va recuperar el 932. En accedir al tron de Flandes Arnold II el Jove a la mort del seu avi Arnold I el 965 el regne de Frància Occidental va agafar el control temporal de l'Artois però el va retornar a Flandes quan Arnold el Jove va arribar a la majoria d'edat. Va restar sota control de Flandes fins al 1180.
Territoris guanyats a Flandes (1180-1227) En el moment en què el comte de Flandes Felip d'Alsàcia va casar a la seva neboda Isabel d'Hainault, filla de Margarida i de Balduí V d'Hainaut, amb Felip August de França (1180), va cometre l'empipador error de comprometre, a títol de dot de la jova reina, una notable porció dels seus estats (Arràs, Saint-Omer, Aire, Hesdin).Léon Vanderkindere, La Formation territoriale des principautés belges au Moyen Âge, volum I, H. Lamertin, Brussel·les 1902
Després de la mort de Filip d'Alsàcia, el tractat d'Arràs (octubre de 1191) va confirmar que el comtat de Flandes perdia, en benefici de Felip August tot l'antic comtat de Boulogne, l'antic Ternois i el Pagus Atrebatensis, excepte Douai i la part de l'Ostrevant occidental que n'era veí.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 187. El rei va rebre el jurament dels seus nous vassalls immediats del Bolonyès i del Ternois.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 191.
Cap a finals del 1195, Felip August, per una acta aixecada a Vernon, va reconèixer a Balduí IX de Flandes i VI d'Hainaut el castell de Mortagne i va renunciar a tota pretensió sobre Douai i Lécluse.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 193 En contrapartida, el comte abandonava tots els drets que podia tenir sobre els comtats de Boulogne i de Guînes i sobre el castell d'Oisy, el que sembla que va implicar la renúncia a la castlania de Cambrai.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 193-194.
Però quan Ricard Cor de Lleó del Regne d'Anglaterra es va trobar enfrontat amb el rei de França, Balduí no va vacil·lar a temptar de nou la fortuna de les armes, i per recuperar els territoris que els seus predecessors havien posseït, va signar el mes de setembre de 1196 el tractat de Rouen, renovat als Andelys el 1197: els dos contractants es comprometien a no fer pau separada amb Felip August. La majoria dels grans de Flandes i d'Hainaut van ratificar aquestes convencions a les quals es va adherir també el comte Renald de BoulogneLéon Vanderkindere, obra citada, pàg. 194. que es queixava d'una denegació de justícia de part del rei francès, i havia fet homenatge directament al comte de Flandes aliant-se amb ell i el comte Balduí II de Guînes, cosa que era una clara violació del tractat d'Arràs.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 194-195. Balduí de Flandes, poc després, va posar setge a Arràs.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 195-196.
Diferents circumstàncies van conduir Balduí a negociar, i va obtenir la pau de Péronne (2 de gener del 1200) en condicions relativament avantatjoses. Felip August abandonava Saint-Omer, Aire, els feus de Guînes, d'Ardres, de Lillers, de Richebourg, de La Gorgue, així com una terra que el procurador de Béthune tenia més enllà del fossat; confirmava la renúncia relativa a Mortagne, i afegia que en cas que el seu fill Lluís morís sense hereu, tot Flandes en la seva antiga extensió tornaria a Balduí sense obligació de compensació, excepte per al seu hereu.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 196-197 El rei conservava Arràs, Bapaume, Lens, Boulogne, Saint-Pol, Hesdin i Béthune, és a dir que la restitució efectuada a Péronne no consistia més que en una banda bastant estreta de territori, al llarg de la frontera, des de Béthune fins al mar. Aquestes concessions eren el preu de l'abandó de l'aliança anglesa.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 197
El 1211, Joana de Flandes, hereva de Flandes, i Ferran de Flandes, el seu marit, van anar a retre homenatge a Felip August, però Lluís VIII de França, per una monstruosa perfídia, va aprofitar el seu sojorn a París per apoderar-se d'Aire i Saint-Omer, que el recent pacte, signat el 1200, havia restituït a Flandes. Ferran i Joana van haver de ratificar aquesta usurpació; el tractat de Pont-à-Vendin (25 de febrer de 1212 o 24 de febrer de 1211) anul·lava el tractat de Péronne.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 199.
L'any següent, Felip August va resoldre atacar Anglaterra i Ferran es va negar a seguir-lo i va pretendre exigir l'homenatge del comte de Guînes Arnoul II del que va envair el territori i va portar presonera en Flandre la seva dona Béatriu de Bourbourg.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 199-200.
L'aliança del comte de Flandes i del comte de Boulogne amb el rei Joan sense Terra i amb l'emperador Otó IV es va deslligar tràgicament sobre el camp de batalla de Bouvines (27 de juliol del 1214). Els francesos van obtenir la victòria i Ferran va ser portat a captiu a ParísLéon Vanderkindere, obra citada, pàg. 200. (a una presó del Louvre). Renald I de Dammartin, presoner com el comte de Flandes, va ser tancat a Péronne on va morir; Felip August el va desposseir del seu comtat per donar-lo al seu propi fill Felip, que s'havia casat amb Matilde (que fou Matilda II de Boulogne), filla d'Ida i de Renald. Ferran va continuar captiu durant dotze anys i no va sortir de la seva presó més que després de la mort de Lluís VIII; va signar l'abril del 1226, el tractat de Melun que, al començament de la regència de Blanca de Castella, va ser lleugerament modificat. És llavors, 6 de gener del 1227, quan Ferran va recobrar la seva llibertat.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 200-201. Aquest tractat consagrava definitivament l'abandó dels territoris flamencs el conjunt dels quals havia constituït el comtat d'Artois; el silenci mateix sobre aquestos territoris implicava els desmembrament definitiu, si bé la responsabilitat inicial fou de Felip d'Alsàcia.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 201.
Comtat feudal Dinastia capeta Lluís VIII va morir el 8 de novembre del 1226, deixant en el seu testament l'Artois en llegat al seu segon fill, Robert, encara un nen.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 203. No va ser fins al 1237 que Robert va rebre efectivament del seu germà Lluís IX de França la terra d'Artois: Arràs, Saint-Omer, Aire, Hesdin, Bapaume, Lens i les seves dependències. Lluís IX havia confirmat les disposicions del seu pare en aquest sentit, afegint que Hesdin, Bapaume i Lens, que formava la viduïtat de la seva mare Blanca de Castella, no havien d'anar a Robert més que a la mort de Blanca; però aquesta va sobreviure al seu fill: Robert d'Artois va morir a Mansura (Egipte) el 1250 i la reina mare no va morir fins al 1252.
L'Artois va passar al fill de Robert I, Robert II d'Artois. El 1297, el comtat d'Artois fou transformat en comtat-pairia. Robert II va morir a Kortrijk el 1302. El comtat fou llavors disputat entre el seu net Robert III d'Artois i la seva filla Mafalda d'Artois, i el Tribunal dels pars acabà decidint a favor de la comtessa Mafalda. Robert III va obtenir la senyoria de Beaumont-le-Roger amb títol de comtat. Condemnat per haver produït documents falsos, les seves terres foren confiscades; el seu fill Joan d'Artois va obtenir 20 anys després el comtat d'Eu (1350). Aquesta branca es va extingir el 1472.
Mafalda o Matilda es va casar amb Otó IV de Borgonya (comte palatí de Borgonya), i va morir el 1329, deixant una noia Joana II de Borgonya, que, des de 1315, heretà el comtat de Borgonya del seu germà Robert el Nen i que a l'Artois, va succeir a la seva mare (1329), a la qual no va sobreviure més que uns mesos (1330).Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 265-266
Genealogia
Lluís VIII de França │ ├─> Sant Lluís de França │ │ │ └─>Dinastia Capeta │ ├─> Robert I d'Artois (1216-1250), comte d'Artois │ x Matilde de Brabant │ │ │ ├─> Blanca (1248-1302) │ │ x 1) Enric I de Navarra │ │ x 2) Edmond, comte de Lancaster │ │ │ └─> Robert II (1250-1302), comte d'Artois │ x 1) Amícia de Courtenay │ x 2) Agnès de Dampierre │ x 3) Margarida d'Hainaut │ │ │ ├─> Mafalda (1268-1329), comtessa d'Artois │ │ x Otó IV de Borgonya │ │ │ ├─> Felip (1269-1298) │ │ x Blanca de Bretanya │ │ │ │ │ ├─>Margarida (1285-1311) │ │ │ x Lluís de França comte d'Evreux (+1319) │ │ │ │ │ ├─> Robert III d'Artois (1287-1342), comte de Beaumont-le-Roger │ │ │ x Joana de Valois (morta el 1363) │ │ │ │ │ │ │ ├─> Joan d'Artois (1321-1387), comte d'Eu │ │ │ │ x Isabel de Melun │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Joana (1353-1368) │ │ │ │ │ x Simó de Thouars, comte de Dreux │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Joan (1355-1363) │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─> Robert IV (1356-1387), comte d'Eu │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─> Felip d'Artois (1358-1397), comte d'Eu │ │ │ │ │ x Maria de Berry │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─> Carles (1394-1472), comte d'Eu │ │ │ │ │ │ x 1) Joana de Saveuse │ │ │ │ │ │ x 2) Helena de Melun │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Felip (1395-1397) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─> Bona d'Artois (1396-1425) │ │ │ │ │ │ x 1) Felip de Borgonya (1389-1415), comte de Nevers i de Rethel │ │ │ │ │ │ x 2) Felip el Bo, duc de Borgonya │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Caterina (1397-1420) │ │ │ │ │ x Joan de Borbó, senyor de Carency │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Carles (1359-1368) │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Isabel (1361-1379) │ │ │ │ │ │ │ ├─>Joana (1323-1324) │ │ │ │ │ │ │ ├─>Jaume (1325- després de 1347) │ │ │ │ │ │ │ ├─>Robert (1326- després de 1347) │ │ │ │ │ │ │ └─>Carles (1328-1385), comte de Pezenas │ │ │ x Joana de Baucay │ │ │ │ │ │ │ └─>Lluís (1362-1362) │ │ │ │ │ ├─>Isabel (1288-1344),monja a Poissy │ │ │ │ │ ├─>Joana (1289-després de 1347) │ │ │ x Gastó I de Foix │ │ │ │ │ ├─>Maria (1291-1365) │ │ │ x Joan de Dampierre, comte de Namur │ │ │ │ │ └─>Caterina (+1368) │ │ x Joan II, comte de Ponthieu i d'Aumale │ │ │ └─>Robert (1271-1272) │ └─> Carles I de Sicília │ └─> Casa d'Anjou-Sicília
Dinastia borgonyona Joana, casada amb el rei Felip V de França, havia tingut una filla del mateix nom que, el 1318, es va casar amb Eudes IV o Odó IV, duc de Borgonya, i a aquest matrimoni, el 1330, a la mort de la mare de Joana (III), va passar l'Artois i el Franc Comtat. Eudes IV va morir el 1350. El seu net, Felip I de Borgonya (Felip de Rouvre) es va casar el 1357 amb Margarida III de Flandes (Margarida de Male), encara una nena en aquesta època, que va enviudar el 1361.Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 266.
Vuit anys més tard, Margarida es casava de nou amb Felip II de Borgonya al que el seu pare, el rei Joan II de França, acabava d'investir (6 de setembre del 1363) amb el ducat de Borgonya, vacant per la mort de Felip de Rouvre.Léon Vanderkindere, obra ciutada, pàg. 266.