La vocal tònica és aquella vocal on recau l'accent o força d'una paraula. Aquesta tonicitat es pot marcar amb un signe gràfic o no, i són les normes de pronunciació de cada idioma les que determinen si és una vocal tònica o àtona.
En català En català els mots es divideixen segons la quantitat de vocals tòniques que poden dur i segons la posició de la tonicitat. Així:
mots sense vocal tònica, que es pronuncien juntament amb altres paraules de les quals depenen sintàcticament, formant un sol grup accentual. En formen part diverses categories gramaticals: l'article alguns determinants, com els possessius àtons el pronom feble la preposició simple
mots amb una sola vocal tònica, que són la immensa majoria de paraules. Segons on caigui l'accent, es parla de: paraula aguda: l'accent recau en l'última síl·laba paraula plana: quan recau a la penúltima paraula esdrúixola: si l'accent està a l'avantpenúltima síl·laba
mots amb més d'una vocal tònica, es tracta de mots llargs, formats sovint amb un prefix o un sufix que prové d'una paraula llatina independent. En aquest cas conserven l'accent originari més el del mot al qual s'uneixen, com s'observa a "ràpidament", on la vocal tònica primària és "à" però hi ha un accent secundari a "e".
Tonica