miniatura|Pinyolada La pinyolada és un subproducte de l'extracció en un trull o almàssera de l'oli d'oliva. És una pasta greix composta per la morca i les restes sòlides de l'oliva mòlta i premsada.Jurado, Augusto (2003). «Vocabulario». ''Las voces y refranes del olivo y el aceite''. Madrid: C&G Comunicación Gráfica, S.L.Utilización de alperujo como enmienda para la recuperación de los suelos. FICHA DE LA TECNOLOGÍA. Ministerio de medio ambiente y medio rural y marino.«El alpechín, el orujo y el alperujo: qué son, cómo se forman y usos». Cincolivas Blog. 10 de mayo de 2018. Consultado el 15 de mayo de 2026. En el sistema tradicional d'extracció s'obtenia un residu sòlid, la pinyolada, amb un grau d'humitat d'entre 25 i 30%. Altres nom són: pinyol, pinyola, molinada, sansa, rullol, nuïls o flàvia.noms normatius
Presenta grans problemes per la seva alta fitotoxicitat, per la qual cosa el seu maneig ha de realitzar-se amb molt de compte. Tot i això, presenta compostos que són potents antioxidants i té un gran poder antifongs, per la qual cosa es poden produir colorants i enzims.
Origen La pinyolada sorgeix dels nous sistemes de mòlta de centrifugació de dues fases. Va suposar una revolució ja que és un nou subproducte de les almàsseres amb humitats molt altes (55-65%) i és de difícil maneig. Les "orujeres" s'han adaptat a la recepció d'aquest nou subproducte i n'aprofiten l'oli restant bé mitjançant una nova centrifugació o mitjançant la seva extracció química amb dissolvents. Aquest oli extret, segons la legislació europea, serà oli de pinyolada d'oliva.
Composició La composició de la pinyolada està de parts de l'oliva, que constitueix la seva part sòlida coneguda com a orujo, i restes de l'oli de la mateixa, que són coneguts com a morca. La part líquida presenta un 56% d'aigua amb un PH de 5,4. Per part seva, el contingut sòlid representa un 91%. També s'hi pot trobar una quantitat significativa d'oli residual que necessitarà ser refinat per utilitzar-lo.
L'oli de pinyolada una vegada refinat es mescla amb oli d'oliva verge per tal de donar-li un aspecte i sabor d'oli, puix que el refinatge el fa insípid i quasi incolor.
Tractament de la pinyolada El problema més gran que existeix amb el tractament de la pinyolada és el seu caràcter contaminant, que pot afectar greument sòl i aigua.
Els passos a seguir per a la correcta manipulació són:
Transport de la massa des de les almàsseres a les plantes orujeres, usant per a això vehicles motors adaptats a aquest servei. Assecat de la massa a la planta orujera. En un primer moment s'asseca a l'aire lliure en basses i es tracta d'eliminar part de la humitat per simple evaporació. Més tard s'acaba el procés en un assecador d'aire calent. Extracció de l'oli residual, per eliminar la petita quantitat d'oli que conté mitjançant un procés d'extracció. Extracció de l'os de l'oliva que s'utilitzarà com a combustible. Després de l'extracció de l'oli aprofitable, el fresc del producte el romanent d'alperujo desgreixat és encara aprofitable usant tècniques de cogeneració energètica o el compostatge per al seu ús com a adob orgànic. El compostatge de la pinyolada es realitza mitjançant un procés biològic controlat que transforma les restes orgàniques i produeix un humus estable. Les temperatures elevades que s'assoleixen en el procés eliminen microorganismes patògens i llavors de males herbes aconseguint un producte estable i higienitzat, aplicable com a adob o substrat: el compost. L'aplicació del compost de la pinyolada com a esmena orgànica a l'oliverar permet retornar al sòl els nutrients extrets amb la collita, de la manera més sostenible en termes ambientals i econòmics. D'aquesta manera es tanca el cicle dins la comarca amb la menor despesa energètica.
Usos de la pinyolada Després del seu tractament, la pinyolada pot tenir diversos usos com:
Obtenció d'oli de pinyolada, que era l'oli residual que contenia la pinyolada no suposa més d'un 2%. I com s'ha comentat adés, ha de ser refinat abans del consum humà. Finalment es barreja amb un petit percentatge d'oli d'oliva verge extra i es comercialitzarà com a oli de pinyolada. Atès que l'os de l'oliva està compost principalment per cel·lulosa i una mica d'olis, els ossos de l'oliva residuals poden aprofitar-se en comptar amb un elevat valor energètic, una estructura resistent i propietats químiques que els optimitzen per a ús industrial, com és l'ésser font de biomassa. El seu alt poder calorífic permet que s'utilitzen també en sistemes de calderes i estufes, generant calor i energia neta i renovable. Obtenció de pinyola, que és el que queda de la barreja en separar l'oli, i l'os de l'oliva. Aquest residu s'usa com a biomassa per a la generació d'energia tèrmica i elèctrica, utilitzant-se en calderes industrials.
Vegeu també Oli d'oliva Morca Bagàs
Referències
Enllaços externs Pinyolada a l'Atles Lingüístic del Domini Català
Categoria:Oli d'oliva Categoria:Indústria alimentària