El sistema de numeració ciríl·lica va ser derivat de l'alfabet ciríl·lic, usat pels pobles eslaus del sud i l'est europeus. El sistema va ser usat a Rússia fins al , quan Pere el Gran el va canviar pel sistema de numeració aràbiga.
El sistema era pseudodecimal, estava basat en la numeració grega i s'escrivia amb les corresponents grafemes de l'alfabet ciríl·lic. Cada lletra estava assignada a una unitat (1, 2… 9), a un múltiple de deu (10, 20… 90) i a un múltiple de cent (100, 200… 900). Els nombres s'escrivien tal com es pronunciaven, normalment d'esquerra a dreta, amb l'excepció dels nombres de l'11 al 19. Aquests nombres es pronunciaven i escrivien de dreta a esquerra. Per exemple, el 17 es pronuncia sem-na-dzat ('set-més de-deu'), similar al català "setze". Per poder convertir nombres ciríl·lics a Numeració aràbiga o aràbica era necessari sumar totes les figures de què es componia el nombre.
Com que les grafemes de l'alfabet i els símbols numèrics ciríl·lics són idèntics, per distingir uns dels altres els nombres s'escrivien amb un títol o titlo (҃) a sobre; encara que el "titlo" no era precisament un signe diacrític, s'usava com a tal en aquest cas, tal com es pot apreciar en els nombres reproduïts a baix. Així mateix, si el nombre era major de 1000, s'escrivia el signe des milers (҂) abans del nombre, era necessari escriure el signe de miler amb la respectiva lletra de les unitats.
Taula de les correspondències dels nombres i lletres El sistema de numeració ciríl·lic reprodueix gairebé lletra per lletra el sistema de numeració grec. Les paraules entre parèntesis estan en rus i en català.
NombreAlfabet grecAlfabet ciríl·licGlagolític 1Α, α А (az, jo) 40px|centerА (az, jo)30x20px|center 2Β, β В (vedi, sé) 40px|centerБ (buki, lletra) 30x20px|center 3Γ, γ Г (glagolь, paraula o parlar) 40px|centerВ (vedi, sé) 30x20px|center 4Δ, δ Д (dobro, bo o bé) 40px|centerГ (glagolь, paraula o parlar) 30x20px|center 5Ε, ε Е (iestь, ser o és) 40px|centerД (dobro, bo o bé) 30x20px|center 6Ϛ, ϛ (stigma) S (zelo, molt) 40px|centerЕ (iestь, ser o és) 30x20px|center 7Ζ, ζ З (zemlià, terra) 60px|centerЖ (jivete, visqueu) 30x20px|center 8Η, η И (ije, el qual o així com) 40px|centerS (zelo, molt) 30x20px|center 9Θ, θ Ѳ (fita) 40px|centerЗ (zemlià, terra) 30x20px|center 10Ι, ι I (i) 40px|centerI (i) 30x20px|center 20Κ, κ К (kako, com) 40px|centerИ (ije, el qual o així com) 30x20px|center 30Λ, λ Л (liudi, persones) 40px|centerЋ (guervь, significat desconegut) 30x20px|center 40Μ, μ М (mýslite, penseu) 40px|centerК (kako, com) 30x20px|center 50Ν, ν Н (naix, nostre) 40px|centerЛ (liúdi, persones) 30x20px|center 60Ξ, ξ Ѯ (ksi) 40px|centerМ (mýslite, penseu) 30x20px|center 70Ο, ο О (on, ell) 40px|centerН (naix, nostre) 30x20px|center 80Π, π П (pokoi, tranquil·litat) 40px|centerО (on, ell) 30x20px|center 90Ϟϟ (qoppa) Ч (txervь, cuc) 60px|centerП (pokoi, tranquil·litat) 30x20px|center 100Ρ, ρ Р (rtsy, parla) 40px|centerР (рцы) 30x20px|center 200Σ, ς С (slovo, mot) 40px|centerС (slovo, mot) 30x20px|center 300Τ, τ Т (tverdo, dur) 40px|centerТ (tverdo, dur) 30x20px|center 400Ο, ο i Υ, υ У (uk) 60px|centerУ (uk) 30x20px|center 500Φ, φ Ф (fert) 40px|centerФ (fert) 30x20px|center 600Χ, χ Х (kher) 40px|centerХ (kher) 30x20px|center 700Ψ, ψ Ѱ (psi) 40px|centerѠ (ot, de) 30x20px|center 800Ω, ω Ѡ (omega) 40px|centerЩ (xta) 30x20px|center 900Ϡϡ (sampi) Ц (tsý) 60px|centerЦ (tsý) 30x20px|center 1000— ҂а 40px|centerЧ (txervь, cuc) 30x20px|center
esquerra|Numerals eslaus
Exemples: 40px|Numerals ciríl·lics -1706 40px|7118 -7118 (any de la Creació, equivalent a 1610 EC)
La numeració glagolítica també funcionava així, llevat pel fet que els valors numèrics s'assignaven per l'ordre alfabètic de la llengua glagolítica, en comptes de prendre'ls verbatim de l'alfabet grec.
Vegeu també Numeració armènia Sistema de numeració
Categoria:Sistemes de numeració