fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica.
No se sap on i quan va nàixer, però probablement es va formar a Atenes. Era del demos atenenc de Cidateneu (Κυδαθήναιον). És famós per haver escrit comèdies com Els ocells per als festivals atenencs: els Grans dionisíaques i Lenees. En total, va escriure quaranta obres, onze de les quals ens han arribat. Són els únics exemples supervivents de la comèdia àtica antiga. Moltes d'aquestes peces tenien temes polítics, i solien ser sàtires que despullen els poderoses, com ara llur conducta durant la Guerra del Peloponès. Va ser acusat diverses vegades de difamació. Una comèdia famosa, Les granotes, va rebre l'honor inèdit de ser repetida, i segons un biògraf posterior, li va comportar una corona cívica.
Aristòfanes apareix al diàleg de Plató El convit. Hi dona una explicació mitològica còmica de l'origen de l'amor. Els núvols, una producció desastrosa que va acabar en un humiliant últim lloc a la Ciutat Dionisíaca, satiritza el nou aprenentatge de la sofística tan de moda entre l'aristocràcia del moment; Sòcrates que hi va aparèixer com un sofista, en va ser la víctima. Lisístrata fou escrita durant la guerra amb Esparta. Presenta el pacifisme de manera còmica: les dones, fartes de les baralles entre les dues ciutats refusen de fornicar amb els seus marits fins que deixin de lluitar.
La Fundació Bernat Metge ha editat totes les obres conservats fins avui en una edició crítica bilingüe en sis volums de comèdies, amb traduccions de Manuel Balasch.
L'asteroide 2934 va rebre el 1960 el nom Aristòfanes, batejat en honor del dramaturg.
Biografia Aristòfanes va ser un ciutadà atenès que provenia del dem de Cidateneu, que formava part de la tribu (phyle) àtica de Pandiònida. El seu pare va ser Filip, i la seva mare Zeonodora. Se sap menys d'Aristòfanes que de les seves obres. De fet, les seves obres de teatre són la principal font d'informació sobre ell i la seva vida. A la comèdia antiga era convencional que el cor parlés en nom de l'autor durant una adreça anomenada parabasis i, per tant, s'hi poden trobar alguns fets biogràfics. Tanmateix, aquests fets es relacionen gairebé totalment amb la seva carrera com a dramaturg i les obres contenen poques pistes clares i inequívoques sobre les seves creences personals o vida privada. Va viure en una època en què era convencional que un poeta assumís el paper de mestre (didaskalos), i tot i que això es referia específicament a la seva formació del cor en l'assaig, també va cobrir la seva relació amb el públic com a comentarista sobre qüestions importants.
Aristòfanes va afirmar que escrivia per a un públic intel·ligent i exigent,Aristophanis Comoediae Tomus 1, F. W. Hall and W. M. Geldart (eds), Oxford Classical Texts, Clouds, p. 520–525 però també va declarar que "altres temps" jutjarien el públic segons la recepció de les seves obres.Aristophanis Comoediae Tomus 1, F. W. Hall and W. M. Geldart (eds), Oxford Classical Texts, Clouds, p. 560–562 De vegades presumeix de la seva originalitat com a dramaturg,Wasps 1536–1537 Wikisource (original Greek), Clouds, p. 545–548, Peace, p. 739–758 però les seves obres s'oposen constantment a les noves influències radicals de la societat atenesa. Va caricaturitzar figures destacades de les arts, sobretot Eurípides, la influència del qual en la seva pròpia obra, però, va haver de reconèixer més d'un cop; de la política, especialment el populista Cleó, i de la filosofia i la religió, dels quals Sòcrates n'era l'objectiu més evident. Aquestes caricatures semblen implicar que Aristòfanes era d'ideologia conservadora, tot i que aquesta implicació sigui controvertida.Andrewes, Antony. Greek Society. Pelican Books, 1981, p. 247–248
S'ha argumentat que Aristòfanes va produir obres de teatre principalment per entretenir el públic i per guanyar prestigiosos concursos.Aristophanes: Lysistrata, The Acharnians, The Clouds A. H. Sommerstein (ed), Penguin Books 1975, p. 9 footnote Les seves obres van ser escrites per a la producció als grans festivals dramàtics d'Atenes, com les lenees o les dionísies. Una elaborada sèrie de loteries, dissenyades per a prevenir els prejudicis i la corrupció va reduir el nombre de jutges de les dionísies a només cinc. Aquests probablement reflectien l'estat d'ànim del públic però hi ha molta incertesa sobre la composició de les audiències, ja que molts teatres, com el de Dionís, tenien capacitat per a més de 10.000 persones. El programa del dia de les dionísies, per exemple, que comptava amb tres tragèdies, una sàtira i una comèdia, era multitudinari, tot i que és més probable que la gent pobra (normalment els principals partidaris de demagogs com Cleó) ocupessin la festa del festival. És per això que les opinions conservadores expressades a les obres podrien reflectir les actituds del grup dominant en un públic no representatiu.
El procés de producció també podria haver influït en les opinions expressades a les obres. Al llarg de la major part de la carrera d'Aristòfanes, el cor era essencial per a l'èxit d'una obra i era reclutat i finançat per un choregus, un ciutadà ric nomenat pels arconts. Un choregus podria considerar la seva despesa personal al cor com un deure cívic i un honor públic, però Aristòfanes va demostrar a Els cavallers que els ciutadans rics podien considerar les responsabilitats cíviques com un càstig imposat per demagogs i populistes com Cleó.Aristophanis Comoediae Tomus 1, F. W. Hall and W. M. Geldart (eds), Oxford Classical Texts, The Knights lines 911–925 Així, el conservadorisme polític de les obres pot ser que reflectís les opinions de la capa més rica de la societat atenesa, de la generositat de la qual depenien tots els dramaturgs.Rennie, W. The Acharnians of Aristophanes, Edward Arnold (London, 1909), p. 7 (reproduced by Bibliolife)
Quan es va produir la primera obra d'Aristòfanes, Els banquets, Atenes era una potència imperial ambiciosa i la guerra del Peloponnès només arribava al seu quart any. Les seves obres sovint expressen l'orgull dels assoliments de la generació més vella (els combatents de les Guerres Mèdiques)Wasps 1075–1101 Wikisource (original Greek), Knights 565–576Acharnians Wikisource (Greek Text) 692–700 i s'oposen fermament a la guerra contra Esparta. Les obres són especialment mordaces en les crítiques als aprofitats de la guerra, entre els quals destaca Cleó. Quan es va produir la seva darrera obra (al voltant del 386 aC) Atenes havia estat derrotada, el seu imperi desmantellat i havia sofert una transformació de centre polític a centre intel·lectual de Grècia.Aristophanes: Lysistrata, The Acharnians, The Clouds A. H. Sommerstein (ed), Penguin Books 1975, p. 13–14 Aristòfanes va formar part d'aquesta transformació i va compartir les modes intel·lectuals de l'època: l'estructura de les seves obres evoluciona des de la Comèdia Antiga fins que la seva darrera obra supervivent, Plutus, s'assembla més a la Nova Comèdia. Tanmateix, no se sap si va liderar o simplement va respondre als canvis en les expectatives de l'audiència. Aristòfanes va guanyar el segon premi de les dionísies de 427 aC amb "El banquet" i va guanyar un primer premi amb "Els babilonis". Era comú que les polis enviessin dignataris a les dionísies i, en el cas d'Atenes, aquesta darrera obra va causar certa indignació, ja que mostrava les ciutats de la Lliga Dèlica com enclaus molent gra."Greek Drama" P. Levi in The Oxford History of the Classical World J. Boardman, J. Griffin, O. Murray (eds), Oxford University Press 1986, p. 177 Ciutadans notables, com ara Cleó, van considerar l'obra com un intent de difamació contra la polis d'Atenes i es van prendre represàlies legals contra l'autor. No es conserva cap transcripció del judici, però a "Els acarnesos" l'autor fa una clara distinció entre la "polis" i els veritables objectius de la seva crítica:
Aristòfanes ataca repetidament Cleó en les seves obres posteriors. Però aquestes diatribes satíriques sembla que no van tenir cap efecte en la carrera política de Cleó —poques setmanes després de la representació de Els cavallers —una obra plena d'acudits en contra del polític—, que va ser elegit arcont. Cleó també sembla no tenir cap poder real per limitar o controlar Aristòfanes: les caricatures d'ell van continuar fins i fins i tot després de la seva mort.
En absència de fets biogràfics clars sobre Aristòfanes, els estudiosos fan conjectures educades basades en la interpretació de la llengua de les obres. Les inscripcions i resums o comentaris d'estudiosos hel·lenístics i bizantins també poden proporcionar pistes útils. S'ha pogut saber per una combinació d'aquestes fonts,D. Welsh, IG ii2 2343, Philonides and Aristophanes' Banqueters, Classical Quarterly 33 (1983) i sobretot pels comentaris a Els cavallersKnights 512–514 i Els núvols,Clouds 530–533 que les tres primeres obres d'Aristòfanes no van ser dirigides per ell, sinó per Cal·lístrat i Philoneides,Ian Storey, General Introduction, in Clouds, Wasps, Birds By Aristophanes, Peter Meineck (translator), Hackett Publishing 1998, p. xiii un arranjament que semblava adaptar-se a Aristòfanes, ja que sembla que també va utilitzar aquests mateixos directors en moltes obres posteriors (Filoneides, per exemple, va dirigir més tard Les granotes).MacDowell (1971), p. 124 L'ús d'Aristòfanes dels directors complica la nostra dependència de les obres com a fonts d'informació biogràfica, perquè aparents autoreferències podrien haver-se fet en referència als seus directors. Així, per exemple, una declaració del cor a Els acarnesosThe Acharnians Wikisource (original Greek) lines 652–654 sembla indicar que el poeta tenia una estreta associació personal amb l'illa d'Egina. De la mateixa manera, l'heroi d'Els acarnesos es queixa que Cleó "m'ha arrossegat a la cort" per "l'obra de l'any passat".The Acharnians Wikisource (original Greek) lines 377–382
Els comentaris fets pel cor referint-se a Aristòfanes a Els núvolsAristophanis Comoediae Tomus 1, F. W. Hall and W. M. Geldart (eds), Oxford Classical Texts, The Clouds lines 528–32 s'han interpretat com una evidència que amb prou feines podia tenir més de 18 anys quan va produir la seva primera obra Els banquets.Aristophanes: Lysistrata, The Acharnians, The Clouds Alan Sommerstein (ed), Penguin Classics 1975, p. 9 La segona parabasis a Les vespesWasps Wikisource (original Greek) lines 1265–1291 sembla indicar que va arribar a algun tipus d'acord temporal amb Cleó després de la controvèrsia sobre Els babilonis o una controvèrsia posterior sobre Els cavallers.MacDowell (1978), p. 299 S'ha deduït a partir de declaracions a Els núvols i La pau que Aristòfanes era prematurament calb.Aristophanis Comoediae Tomus 1, F. W. Hall and W. M. Geldart (eds), Oxford Classical Texts, Clouds 540–545, Peace 767–774