1870 (MDCCCLXX) va ser un any comú començat en dissabte del calendari gregorià i un any comú començat en dijous del calendari julià, l'any 1870 de les designacions Era Comuna (CE) i Anno Domini (AD), l'any 870 del segon mil·lenni, el 70è any del segle XIX i el primer any de la dècada de 1870. A principis de 1870, el calendari gregorià anava 12 dies per davant del calendari julià, que es va mantenir en ús localitzat fins al 1923.
Esdeveniments miniatura|Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Països Catalans 17 de març, Barcelona: S'estrena al Teatre Romea El collaret de perles, de Serafí Pitarra. 4 d'abril, Vila de Gràcia: S'hi esdevé la revolta de les Quintes. 8 de maig, Vila de Gràcia: S'hi publica el primer número del setmanari satíric "La Campana de Gràcia". 18 de juny, Barcelona: al Teatre Circ comença el Primer Congrés Obrer Espanyol; acaba el dia 25. La Comunitat de l'Església Evangèlica arriba al Poblenou de Barcelona
Resta del món 17 de juny, Espanya: S'hi promulga la llei de creació del Registre Civil. 26 de juny, Múnic: primera representació de Die Walküre, la primera jornada de la Tetralogia Der Ring des Nibelunguen de Richard Wagner al Nationaltheater. 18 de juliol, Ciutat del Vaticà, Estats Pontificis: Davant la presència de les tropes piemonteses a les portes de Roma, Pius IX clou el Concili I del Vaticà, el mateix dia que promulga el dogma de la infal·libilitat del papa. 4 de setembre, França: Després de l'abdicació de Napoleó III, s'hi declara la Tercera República. 20 de setembre, Regne d'Itàlia: Annexió al Regne d'Itàlia dels Estats Pontificis i va declarar Roma capital del regne. Les forces del rei Víctor Manuel II, comandades pel general Raffaele Cadorna, van entrar a Roma per una bretxa de la muralla Aureliana. Això va ser així perquè, en el context de la guerra francoprussiana, la guarnició francesa que defensava Roma va haver de sumar-se a les tropes combatents de Napoleó III, que van ser derrotades a Metz i Sedan. El papa Pius IX es va considerar presoner, després d'haver refusat l'oferiment de Víctor Manuel II d'una ocupació pacífica, una indemnització i el reconeixement de la seva dignitat de governant vaticà.
Naixements Països Catalans 14 de gener, l'Escala: Josep Vicens i Juli, lAvi Xaxu'', compositor de sardanes i músic. 1 de març, Barcelona: Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg i sismòleg català 6 de maig, Barcelona, Barcelonès: Pere Coromines i Montanya, escriptor, polític i economista català (m. 1939) 3 d'agost, València: Josep Mongrell i Torrent, pintor valencià. 23 d'agost, Barcelona: Antònia Baró i Sanz, actriu teatral catalana de finals del i primeres dècades del XX (m. 1947).Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1870, llibre 3r, foli 226, número de registre 4104. 9 de novembre, Barcelona: Carles Padrós i Rubió, polític i empresari català, un dels fundadors del Reial Madrid Club de Futbol. 19 de novembre, València: Vicent Lleó i Balbastre, compositor valencià de sarsuela 29 de novembre, Castellterçol, Província de Barcelona: Enric Prat de la Riba i Sarrà, advocat i periodista, primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del . 21 de desembre, Sabadell: Antoni Pous i Palau, pintor, escenògraf i aquarel·lista.Arxiu Històric de Sabadell. Padró de veïns de 1889 Palma: Matilde Escalas i Xamení, compositora, intèrpret i pedagoga mallorquina.
Resta del món 1 de gener, Torí, Regne d'Itàlia: Matteo Ceirano, industrial italià. 5 de gener, Lieja: Eugénie-Emilie Juliette Folville, compositora, pianista, violinista i directora d'orquestra belga (m. 1946). 8 de gener, Jerez de la Frontera, província de Cadis: Miguel Primo de Rivera, dictador espanyol. Landkreis Czarnikau, Alemanya: Wanda von Debschitz-Kunowski, fotògrafa independent alemanya (m. 1935). 12 de gener, Rakovnik, Bohèmia: Karel Burian, tenor txec, especialitzat en les obres de Wagner. 23 de febrer, Sant Petersburg, Imperi Rus: Peter Petrovich Schenck, compositor rus. 6 de març, Viena (Àustria): Oscar Straus, compositor austríac d'operetes, ballets i música de pel·lícules.(m. 1954) 22 d'abril, Simbirsk, Imperi Rus: Lenin, líder revolucionari de la Revolució Russa de 1917 (m. 1924). 29 d'abril, Besançon, França: Charles Nodier, escriptor francès 30 d'abril, Komárno, Eslovàquia: Franz Lehár, compositor austríac d'origen hongarès (m. 1948). 24 de maig, Colònia del Cap (Imperi Britànic): Jan Smuts, estadista de Sud-àfrica i de la Mancomunitat Britànica de Nacions, cap militar, naturalista i filòsof. Primer Ministre de la Unió Sud-africana des de 1919 fins a 1924 i des de 1939 fins a 1948 (m. 1950). 13 de juny, Soignies, Bèlgica: Jules Bordet, immunòleg belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1919 (m. 1961). 15 de juny, Anklam, Prússia: Johanna Gadski, cantant prussiana. 8 de juliol, Berlínː Gertrud Grunow, música i pedagoga alemanya a la Bauhaus (m. 1944). 26 de juliol, Eibar, Espanya: Ignacio Zuloaga Zabaleta, pintor basc (m. 1945). 13 d'agost, San Francisco, Califòrnia: Julia Klumpke, va ser una violinista i compositora americana (m. 1961). 19 d'agost, Camden, Carolina del Sud (EUA): Bernard Baruch, financer estatunidenc, inversor, filantrop, estadista i consultor polític (m. 1965). 31 d'agost, Chiaravalle, Ancona, Regne d'Itàlia: Maria Montessori, pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana. 7 de setembre, Úbeda (Jaén): Regina de Lamo Jiménez, activista cooperativista i feminista (m. Barcelona, 1947). 30 de setembre, Lilla, França: Jean Baptiste Perrin, físic i químic francès, Premi Nobel de Física de 1926 (m. 1942). 25 de novembre, Granville, Normandia, França: Maurice Denis, pintor, crític i teòric de l'art, integrant del moviment artístic els nabís 27 de novembre, Hämeenkoski, Finlàndia: Juho Kusti Paasikivi, advocat, polític i professor finlandès, que fou President de Finlàndia entre 1946 i 1956. (m. 1956). 10 de desembre, Gant, Bèlgica: Pierre Louÿs, escriptor francès (m. 1925). Berlin: Eugene Tetzel, compositor.
Necrològiques Països Catalans 24 d'octubre, Abadia de Fontfreda (Aude): Antoni Maria Claret i Clarà, religiós català, fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria (claretians) i de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes. 30 de desembre, Madrid: Joan Prim i Prats, militar i polític progressista català pocs dies després de ser tirotejat (56 anys). Tomàs Bret i Boada, matemàtic i clergue.
Resta del món 15 d'abril,Troy, EUA: Emma Willard, educadora i escriptora nord-americana, impulsora de l'educació de les dones (n. 1787) 8 de juny, Gads Hill Place, Anglaterra Charles Dickens, escriptor anglès (58 anys). 14 d'agost, Portsmouth (Nou Hampshire): David Farragut, militar nord-americà (69 anys). 5 de desembre, Dieppe (França): Alexandre Dumas (pare), novel·lista i dramaturg francès (n. 1802). Majid bin Said''', sultà de Zanzíbar.
Referències
1870