Els Jocs Olímpics d'Hivern són uns jocs esportius que se celebren cada quatre anys sota la supervisió i administració del Comitè Olímpic Internacional. Inclou esports d'hivern tant de gel com de neu.
Els cinc esports olímpics d'Hivern originals (dividits en nou disciplines) eren el bobsleigh, el curling, l'hoquei sobre gel, l'esquí nòrdic (integrat per les disciplines de la patrulla militar, l'esquí de fons, la combinada nòrdica i els salts d'esquí) i el patinatge sobre gel (integrat per les disciplines de patinatge artístic i patinatge de velocitat). Altres esports, com el luge, el patinatge de velocitat sobre pista curta, el curling o l'esquí acrobàtic s'han anat incorporant, mentre alguns altres, com el bandy han estat esports d'exhibició però mai han estat inclosos definitivament en uns Jocs.
Els I Jocs Olímpics d'Hivern es van celebrar a la localitat francesa de Chamonix el 1924, tot i que el patinatge artístic i l'hoquei sobre gel ja havien format part dels Jocs Olímpics d'Estiu. Des de 1924 els Jocs d'Hivern es van celebrar cada quatre anys fins que la Segona Guerra Mundial va impedir la disputa dels de 1940 i 1944. Els Jocs Olímpics d'Hivern es recuperaren el 1948 a Sankt Moritz. Fins al 1992, els Jocs Olímpics d'Estiu i els Jocs Olímpics d'Hivern continuaren disputant-se el mateix any. El 1986 el Comitè Olímpic Internacional va decidir que els Jocs d'Estiu i d'Hivern passarien a disputar-se cada quatre anys, en els anys parells, però sense coincidir. Així doncs, des de l'edició de Lillehammer el 1994, els Jocs d'estiu i d'Hivern se celebren amb dos anys de diferència.
Els Estats Units ha estat el país que en més ocasions ha organitzat aquests Jocs amb un total de quatre (1932, 1960, 1980 i 2002). França amb tres edicions (1924, 1968 i 1992) i el Japó (1972 i 1998), Itàlia (1956 i 2006), Suïssa (1928 i 1948), Noruega (1952 i 1994), Àustria (1964 i 1976) i el Canadà (1988 i 2010) amb dos se situen a continuació. A més, els Jocs Olímpics d'Hivern s'han celebrat una sola vegada a Alemanya (1936), Iugoslàvia (1984), Rússia (2014), Corea del Sud (2018) i la Xina (2022). El COI ha seleccionat les ciutats italianes de Milà i Cortina d'Ampezzo per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern de 2026.
dotze països han participat en tots els Jocs Olímpics d'Hivern: Àustria, el Canadà, Finlàndia, França, el Regne Unit, Hongria, Itàlia, Noruega, Polònia, Suècia, Suïssa i els Estats Units. Sis d'aquests països han guanyat medalles a tots els Jocs Olímpics d'Hivern: Àustria, el Canadà, Finlàndia, Noruega, Suècia i els Estats Units. L'únic país que ha guanyat una medalla d'or a tots els Jocs Olímpics d'Hivern és els Estats Units. Noruega lidera el medaller global dels Jocs Olímpics d'Hivern. Si es tenen en compte els estats desapareguts, Alemanya (incloent l'Alemanya Occidental i Alemanya Oriental) lidera el medaller, seguida de Rússia (inclosa l'antiga Unió Soviètica) i Noruega.
Història miniatura|Ulrich Salchow als Jocs de 1908. 1900 a 1912 Els primers jocs esportius centrats en els esports d'hivern van ser els Jocs Nòrdics, que es van celebrar per primera vegada a Estocolm, Suècia, el 1901, i foren organitzats pel general Viktor Gustaf Balck. La seva segona edició es va celebrar el 1903 i la tercera el 1905, moment a partir del qual van passar a disputar-se cada quatre anys fins a 1926. Balck va ser membre fundador del Comitè Olímpic Internacional i amic personal del fundador dels Jocs Olímpics, el baró Pierre de Coubertin. Balck va intentar incloure esports d'hivern al programa dels Jocs olímpics, especialment el patinatge artístic, però no va ser fins als Jocs Olímpics d'Estiu de 1908, a Londres. Es van disputar quatre proves de patinatge artístic en els quals Ulrich Salchow (10 vegades campió de món) i Madge Syers van guanyar els títols individuals.
Tres anys després, el comte italià Eugenio Brunetta d'Usseaux va proposar que el COI organitzés una setmana d'esports d'hivern com a part dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1912, a Estocolm, Suècia. Els organitzadors es van oposar a aquesta idea perquè volien protegir la integritat dels Jocs Nòrdics i estaven preocupats per la manca d'instal·lacions per a esports d'hivern.Judd (2008), p. 21Findling and Pelle (2004), p. 283
Primera Guerra Mundial La idea de Brunetta va ressuscitar durant els preparatius dels Jocs Olímpics del 1916, que havien de celebrar-se a Berlín, Alemanya. Es va planejar una setmana d'esports d'hivern amb patinatge de velocitat, patinatge artístic, hoquei sobre gel i esquí nòrdic, però aquella edició dels Jocs es van cancel·lar per l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
1920 a 1936 miniatura|Medalla d'or de Sonja Henie als Jocs Olímpics d'Hivern de St. Moritz, 1928. Els primers Jocs Olímpics després de la guerra, els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920, es van celebrar a Anvers, Bèlgica, i van comptar amb patinatge artístic i un torneig d'hoquei sobre gel. Es va prohibir la participació d'Alemanya, Àustria, Hongria, Bulgària i Turquia als Jocs. Al Congrés del COI, celebrat l'any següent, es va decidir que la nació d'acollida dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1924, França, acollís una "Setmana Internacional dels Esports d'Hivern" sota el patrocini del COI. Chamonix va ser escollida per acollir aquesta setmana (en realitat 11 dies) de proves.
Els Jocs de Chamonix de 1924 van demostrar ser un èxit quan més de 250 atletes de 16 nacions van competir en 16 proves. Atletes de Finlàndia i Noruega van guanyar 28 medalles, més que la resta de nacions participants juntes. La primera medalla d'or concedida va ser guanyada per Charles Jewtraw, dels Estats Units, en la cursa dels 500 metres del patinatge de velocitat. La noruega Sonja Henie, amb només 11 anys, va competir en el patinatge artístic femení i, tot i que va acabar la darrera, es va popularitzar entre els aficionats. Gillis Grafström, de Suècia, va defensar la seva medalla d'or del 1920 en patinatge artístic masculí, sent el primer olímpic a guanyar medalles d'or tant als Jocs Olímpics d'Estiu com d'hivern. Alemanya va estar sancionada sense poder participar en uns Jocs fins al 1925, però en canvi, va acollir una sèrie de jocs, anomenats Deutsche Kampfspiele, a partir de l'hivern de 1922. El 1925 el COI va decidir crear uns Jocs d'Hivern separats i els jocs de Chamonix de 1924 van ser designats de manera retroactiva com els primers Jocs Olímpics d'Hivern.
St. Moritz, a Suïssa, va ser nomenat pel COI per organitzar els segons Jocs d'Hivern el 1928.Findling and Pelle (2004), p. 289–290 Les variables condicions meteorològiques van condicionar el desenvolupament dels jocs. La cerimònia inaugural es va celebrar sota una forta tempesta,Findling and Pelle (2004), p. 290 mentre la prova dels 10.000 metres de patinatge de velocitat va haver de ser suspesa i, oficialment cancel·lada, sense guanyador. El temps no va ser l'únic aspecte destacable dels Jocs de 1928: la noruega Sonja Henie va tornar als Jocs Olímpics d'Hivern per fer història quan va guanyar el patinatge artístic femení amb tan sols 15 anys. Es va convertir en la campiona olímpica més jove de la història, distinció que va ostentar durant 70 anys, i va defensar el seu títol en els següents dos Jocs Olímpics d'Hivern. Gillis Grafström va guanyar el seu tercer or consecutiu de patinatge artístic i va guanyar la plata el 1932, convertint-se en el patinador artístic masculí més decorat fins ara.
Els següents Jocs Olímpics d'Hivern, celebrats a Lake Placid, Nova York, Estats Units, van ser els primers a ser organitzats fora d'Europa. Hi van participar disset nacions i 252 atletes. Eren menys participants que el 1928, ja que el viatge fins a Lake Placid era molt llarg i car per a algunes nacions europees que van tenir problemes financers enmig de la Gran Depressió. Els atletes van competir en catorze proves en quatre esports. Pràcticament no va nevar en els dos mesos anteriors als Jocs, i no hi va haver prou neu per celebrar totes les proves fins a mitjans de gener.Findling and Pelle (2004), p. 298 Sonja Henie va defensar el seu títol olímpic, i Eddie Eagan dels Estats Units, que havia estat campió olímpic de boxa el 1920, va guanyar la medalla d'or en la prova masculina de bobsleigh per unir-se a Gillis Grafström com a únics atletes que han guanyat medalles d'or tant als Jocs Olímpics d'Estiu com d'hivern. Eagan és l'únic esportista olímpic fins al 2020 en aconseguir aquesta fita en diferents esports.
La ciutat bavaresa de Garmisch-Partenkirchen va ser l'encarregada d'organitzar l'edició de 1936 dels Jocs d'Hivern, celebrats del 6 al 16 de febrer.Seligmann, Davison, and McDonald (2004), p. 119 Aquesta va ser l'última vegada que es van celebrar els Jocs Olímpics d'Estiu i d'hivern al mateix país el mateix any. L'esquí alpí va fer el seu debut olímpic, però als monitors d'esquí se'ls va prohibir la participació en ser considerats professionals. Per culpa d'aquesta decisió els esquiadors suïssos i austríacs es van negar a competir en els jocs.
Segona Guerra Mundial Inicialment, la ciutat japonesa de Sapporo fou l'escollida per a la celebració de l'edició de 1940, però el començament de la Segona Guerra sinojaponesa va provocar que el COI escollís la ciutat suïssa de St. Moritz com a nova seu. Tres mesos després, els enfrontaments entre el COI i el Comitè organitzador van fer que els Jocs fossin atorgats a Garmisch-Partenkirchen, que ja havia acollit l'edició anterior. Però finalment el novembre de 1939 i a causa del començament de la Segona Guerra Mundial, amb la invasió alemanya de Polònia, tant els jocs d'estiu com els d'hivern van ser definitivament cancel·lats. Els Jocs de 1944, que s'havien de celebrar a Cortina d'Ampezzo, Itàlia, també van ser cancel·lats.Mallon and Buchanon (2006), p. xxxii
1948 a 1960 St. Moritz va ser escollida per acollir els primers Jocs de la postguerra, el 1948. La neutralitat de Suïssa havia protegit la ciutat durant la Segona Guerra Mundial i la majoria de les instal·lacions construïdes pels Jocs de 1928. St. Moritz fou la primera ciutat que va acollir dues vegades uns Jocs Olímpics d'Hivern.Findling and Pelle (2004), p. 248 Vint-i-vuit països van competir a Suïssa, però els atletes d'Alemanya i el Japó no van ser convidats. La controvèrsia va esclatar quan es van presentar dos equips d'hoquei sobre gel dels Estats Units, ambdós afirmant ser el representant legítim d'hoquei olímpic dels Estats Units. Durant els Jocs es va produir el robatori de la bandera olímpica que s'havia utilitzat per primera vegada als Jocs Olímpics d'Estiu de 1920. Hi va haver una igualtat sense precedents en aquests jocs, durant els quals deu països van guanyar medalles d'or, més que cap altra edició fins aleshores.Findling and Pelle (2004), p. 250–251
La flama olímpica dels Jocs de 1952 a Oslo va ser encesa a casa del pioner de l'esquí Sondre Nordheim, i els relleus de la torxa van ser realitzats per 94 persones, totes sobre esquís.Findling and Pelle (2004), p. 255 El bandy, un esport molt popular als països nòrdics, va ser presentat com a esport d'exhibició, tot i que només Noruega, Suècia i Finlàndia hi van enviar equips. Els atletes noruecs van guanyar disset medalles. Hjalmar Andersen, que va guanyar tres medalles d'or en quatre proves de la competició de patinatge de velocitat, va ser l'esportista més llorejat.