La novel·la bizantina és una novel·la que narra la vida de dos personatges enamorats que el destí i diversos perills separen fins al retrobament final. L'ambientació és exòtica i s'estructura en episodis, i esdevé així un gènere precursor de la novel·la d'aventures. Mostra influència de la literatura hel·lenística (d'on prové el nom) i de la novel·la cavalleresca, per la barreja d'amor i combats. La prosa és culta, d'imitació clàssica i amb abundància d'exemples morals. Va ser conreada especialment entre els segles i .
Autors destacats Heliodor d'Emesa (fundador grec del gènere) Teodor Prodom (monjo) Eustaqui (escriptor) Alonso Núñez de Reinoso Cervantes (amb el Persiles)
Bizantina Categoria:Literatura romana d'Orient Categoria:Literatura grega