fou un pilot de trial anglès. Durant la dècada del 1970 va ser un dels competidors més destacats del Campionat d'Europa de trial, anomenat Campionat del Món a partir de . Entre altres victòries destacables, va guanyar l'edició de 1971 del British Experts Trial i la de 1974 del Scott Trial.
Caracteritzat per un pilotatge efectiu i espectacular, Rob Edwards va començar la seva carrera tot pilotant diverses marques britàniques, però restarà sempre en la memòria dels afeccionats com un dels més carismàtics pilots de Montesa, al costat de pilots tan emblemàtics de la marca com ara Don Smith, Gordon Farley o Malcolm Rathmell.Pi 2012: «99. Ulf Karlson» p. 150
Resum biogràfic miniatura|esquerra|Rob Edwards al Trial de Sant Llorenç de 1979
Nascut i criat a Thornaby-On-Tees (North Yorkshire), Rob Edwards fou encoratjat pel seu pare, un entusiasta del trial, a esdevenir pilot professional d'aquest esport. Després d'un temps en què va córrer amb el suport de les marques britàniques i AJS, Edwards aconseguí el seu somni el 1969, quan Montesa li oferí un contracte com a pilot oficial de fàbrica. Durant anys, Edwards viatjà a esdeveniments internacionals amb el contingent britànic, compartint desplaçaments i allotjament amb pilots de la talla de Malcolm Rathmell, Dave Thorpe, Nigel Birkett, Alan i Martin Lampkin i altres. Sovint compartien furgoneta, tot i pilotar per a diferents marques de motocicleta.
De tarannà simpàtic i sempre somrient, Rob esdevingué l'"ambaixador mundial" de Montesa i fou enviat de gira a molts països llunyans, inclosos els EUA i l'Amèrica Central i del sud, per a dirigir-hi escoles de trial per a importadors, distribuïdors i clients. En moltes d'aquestes gires l'acompanyava Pere Pi, amb qui l'unia una bona amistat. La primavera de 1972, el català, que acabava de guanyar els Tres Dies de Santigosa amb la petita Montesa Cota 123, convidà Edwards a provar la moto amb la idea que podria ser idònia per a guanyar-hi els imminents Sis Dies d'Escòcia. Quan l'anglès la va haver provada en una riera de Gavà, va dir sense dubtar-ho: «No, no és una moto per a guanyar els 6 Dies d'Escòcia». El temps li va donar la raó i Pere Pi va haver de reconèixer que anava errat.Pi 2012: «95. Els 3 Dies de Santigosa» p. 141
Malgrat que Rob Edwards no va aconseguir mai guanyar la seva prova preferida, els Sis Dies d'Escòcia (on va debutar el 1963 a encara no divuit anys), sí que hi va acabar segon dues vegades, el 1970 i el 1978.
Edwards va emmalaltir a vint anys i va ser diagnosticat erròniament d'asma. Els seus greus problemes respiratoris el van obligar a retirar-se prematurament a començaments de la dècada del 1980, a poc més de trenta anys, i més tard va descobrir que el que tenia en realitat era una rara malaltia respiratòria, la síndrome de Churg-Strauss, la qual l'afectà durant tota la seva vida i va anar empitjorant amb els anys.
Palmarès AnyMotocicleta Campionatdel Món Campionatbritànic Altres1970Montesa 1971Montesa 1r al British Experts1972Montesa ? 1973Montesa 1974Montesa 1r al Scott Trial1975Montesa ? 1976Montesa 1977Montesa 1978Montesa - 1979Montesa - 1980Montesa - - 1981Montesa -
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Rob Edwards Story 1945-2019, article biogràfic al Web Trials Guru Vídeo d'homenatge a Rob Edwards
Categoria:Pilots anglesos de trial Categoria:Pilots de Montesa Categoria:Guanyadors de Grans Premis de trial Categoria:Guanyadors del Scott Trial Categoria:Guanyadors del British Experts Trial Categoria:Persones de North Yorkshire Categoria:Pilots de motociclisme de Yorkshire Categoria:Esportistes del Comtat de Durham