miniatura|Les morques (a l'esquerra de la imatge) tenen en aquest cas, d'extracció centrífuga, un color rosat diferent de l'oli d'oliva (a la dreta) que és groc La morca és el residu líquid o pasta que s'obté en l'extracció o molta de l'oli d'oliva. També es coneix com a oliassa o pasta (molla a Mallorca, molinada a Mallorca i l'Empordà). En definitiva, és el solatge de l'oli.
El primer descriptor de la recol·lecció d'aquest líquid és Plini el Vell a la seva Naturalis Història descriu els usos que d'aquest líquid feien els romans,Pliny, John Bostock; Riley, H. T. (1856). The Natural History of Pliny: Amurca of Olives - Twenty-one Remedies. p. 486. entre ells es troba el de servir com a element de construcció, pesticida, herbicida, i fins i tot com a astringent.
A la província de Jaén ia la zona de Sierra Mágina també s'anomena jamila; encara que habitualment és nomenat com a alpechín.
La morca és un producte molt contaminant que antigament s'abocava a les lleres dels rius o al clavegueram però que actualment ha de ser depurat o tractat per obtenir energia o aigua per a regadiu o altres usos.
El formen l'aigua de la mateixa oliva i la que prové del rentatge de les olives o l'afegida durant el procés d'extracció. És de color negrenc vermellós, olor fètida, gust amargant i aspecte brillant, conté de mitjana 0,5 % d'oli en forma d'emulsió. Si es vessa directament als corrents d'aigua o a la terra és molt contaminant i de difícil degradació, car conté productes fenòlics que són de caràcter antibacterià i fitotòxic.
Composició Està formada per la barreja de l'aigua utilitzada durant el rentat de les olives i de l'aigua que les olives mateixes tenen. La morca es compon d'un 83% d'aigua, així com d'un 15% de matèria orgànica i, finalment, d'un 1% de minerals. La morca presenta un sabor amarg i un aspecte brillant. A més, aquest líquid presenta un pH baix que se situa en 5 i fins i tot per sota d'aquest valor; una alta proporció de sucres i alguns minerals com: fòsfor, magnesi i nitrogen.
Es tracta d'un producte força contaminant degut a la seva alta fitotoxicitat i demanda química d'oxigen. Fa molts anys, se solia llençar tant als rius com a les clavegueres. Però des dels anys 80 està totalment prohibit. Primer ha de ser depurat o tractat adequadament perquè després pugui ser usat.CARACTERÍSTICAS Y TRATAMIENTO DE LAS AGUAS RESIDUALES INDUSTRIALES POR SECTORES: MOLTURADO DE ACEITUNA PARA LA OBTENCIÓN DE ACEITE DE OLIVA VIRGEN F. CABRERA Instituto de Recursos Naturales y Agrobiología de Sevilla, CSIC. Apartado 1052, 41080 Sevilla.
Obtenció El mètode tradicional d'obtenció de l'oli d'oliva és a pressió en discontinu, la qual cosa suposa la mòlta i la premsa de l'olives, també hi ha un mètode més modern per centrifugació en continu, pel qual l'oli s'extreu per centrifugació d'una barreja d'olives mòltes i aigua calenta. En tots dos sistemes es produeixen tres fases: a) l'oli, b) la fase sòlida i c) la fase aquosa.GARCÍA RODRÏGUEZ, A. 1990. Eliminación y aprovechamiento agrícola del alpechín. Reunión Internacional sobre Tratamiento de Alpechines, Córdoba.
L'oli i la fase sòlida, anomenada orujo, representen respectivament el 20 i 30% del pes d'oliva molturat, mentre que la fase aquosa representa l'altre 50%, i està formada per l'aigua de vegetació del fruit, que forma part de l'efluent líquid, anomenat morca. L'eliminació o la depuració dels dos subproductes de la indústria de l'oli d'oliva, especialment la de la morca, constitueix un problema per a aquest sector de producció.RODRIGO ROMAN, J. 1990. Situación en España. Reunión Internacional sobre Tratamiento de Alpechines, Córdoba.
Depenent de l'almàsera, el sistema pot ser de tres o dues fases. Si és de tres fases, el trull obté primer orujo, que és la barreja de pipos d'oliva, pell i carn, reutilitzable; i després un líquid en dues fases que conté morca i l'oli d'oliva, que és separat mitjançant decantació o centrifugació. Si l'almàssera és de dues fases, d'una banda s'obté oli i de l'altra una pasta anomenada pinyolada, que conté una barreja d'orujo i morca, i de la qual s'obté l'oli de pinyolada.La problemática de las alpicheneras y alperujo
Usos Històricament, la morca s'utilitzava amb nombrosos propòsits, tal com va descriure primer Cató el Vell a D'agricolia, i més tard per Plini el Vell. Cató esmenta els seus usos com a material de construcció (128), pesticida (91, 92, 96, 98), herbicida (91, 129), suplement dietètic per a bous (103) i arbres (36, 93), conservant d'aliments (99, 93). 101), com a producte de manteniment de cuir (97), recipient de bronze (98) i gerros (100), i com a tractament de llenya per evitar fums (130).
Ara bé, com s'ha dit, la morca és un producte contaminant i actualment s'estan duent a terme estudis per donar sortida a les quantitats cada vegada més grans d'aquesta substància que es produeix en el procés d'obtenció de l'oli. Segons l'estat de la tècnica i els articles d'internet relacionats amb el tema, la morca pot:
depurar-se en plantes depuradores, sense obtenir-se cap benefici del procés. utilitzar-se com a font d'energia (actualment s'admet en plantes com la que hi ha a Baena (Còrdova)). utilitzar-se com a fertilitzant (ús molt poc estès). utilitzar-se com a aigua per regar plantes que no siguin atacades per la substància. utilitzar-se per a biocombustibles. un cop fermentat i tractat, s'hi poden fer bioplàstics. És un mètode experimental desenvolupat per l'Institut de l'Aigua de la Universitat de Granada.
Vegeu també molta remolta
Referències
Categoria:Oli d'oliva Categoria:Indústria alimentària Categoria:Medi ambient Categoria:Toxicologia