miniatura|Dibuix del Wide-field Infrared Survey Explorer El Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) és un telescopi espacial astronòmic de longitud d'ona infraroja de la NASA llançat el 14 desembre 2009, i es va activar l'estat d'hibernació, el febrer de 2011, quan es va apagar el seu transmissor. Va descobrir la primera nana de classe Y i l'asteroide troià de la Terra, desenes de milers de nous asteroides, i nombrosos cúmuls estel·lars que no havien estat descoberts.
WISE va realitzar un sondeig astronòmic de tot el cel amb imatges en 3,4, 4,6, 12 i 22 μm en bandes de longitud d'ona durant deu mesos utilitzant un telescopi d'infraroig de 40 cm de diàmetre en òrbita terrestre. Després d'esgotar-se el refrigerant d'hidrogen, es va conduir una extensió de la missió de quatre mesos anomenada NEOWISE per trobar cossos menors del sistema solar prop de l'òrbita terrestre (p. ex. cometes i asteroides perillosos) usant la seva capacitat restant.
Totes les imatges processades incloent les dades del cel, dades en cru i catàlegs font, van ser alliberats al públic el 14 de març de 2012. L'agost de 2013, la NASA va anunciar que reactivaria el telescopi WISE per a una nova missió de tres anys per buscar asteroides que podrien xocar amb la Terra.
Objectius miniatura|Cometa C/2007 Q3 (Siding Spring) en el infraroig gràcies al WISE
La missió va ser planejada per crear imatges d'infrarojos de 99 per cent del cel, amb almenys vuit imatges fetes de cada posició en el cel per tal d'augmentar la precisió. La nau espacial va ser situat a una òrbita heliosíncrona polar circular de 525 km per a la seva missió de deu mesos, on prendria 1,5 milions d'imatges, una cada onze segons. El satèl·lit va orbitar per sobre del terminador, el seu telescopi apuntant sempre a la direcció oposada a la Terra, amb excepció de la Lluna, que s'evita, i les seves cèl·lules solars cap al Sol. Cada imatge cobreix un camp de visió de 47 minuts d'arc, que significa sis segons d'arc de resolució. Cada àrea del cel va ser escanejat almenys deu vegades a l'equador, els pols es van escanejar teòricament, ja que cada revolució a causa de la superposició de les imatges. La biblioteca d'imatges produïdes conté dades a nivell del sistema solar local, la Galàxia de la Via Làctia, i l'univers més distant. Entre els objectes que ha estudiat el WISE s'hi destaquen els asteroides, estrelles fredes i febles com les nanes marrones, i les galàxies més lluminoses per infraroig.
Objectius fora del sistema solar Les guarderies estel·lars, que estan cobertes per la pols interestel·lar, són detectables en l'infraroig, ja que a aquesta longitud d'ona, la radiació electromagnètica pot penetrar la pols. De fet, els mesuraments infraroigs del sondeig astronòmic WISE han estat particularment eficaços en el descobriment de nous cúmuls estel·lars.Majaess, D. (2013). Discovering protostars and their host clusters via WISE, ApSS, 344, 1 Així, les galàxies de l'Univers jove i les galàxies en interacció, on la formació estel·lar és intensiva, són brillants en l'infraroig. En aquesta longitud d'ona, els núvols de gas interestel·lars també són detectables, així com els discos protoplanetaris. S'esperava trobar almenys mil d'aquests discs protoplanetaris amb el satèl·lit WISE.
Objectius del sistema solar El WISE no va ser capaç de detectar objectes al cinturó de Kuiper, ja que les temperatures hi són massa baixes. Era capaç de detectar qualsevol objecte amb una temperatura superior als 70 a 100 Kelvin. Un objecte de la mida de Neptú podria ser detectable fins a 700 ua, un objecte de la massa de Júpiter fins a un any llum (63.000 AU), sempre dins de la zona de control gravitatori del Sol. Un objecte més gran de dos a tres vegades la massa de Júpiter seria visible a una distància de fins a set a deu anys llum.
Al moment de la planificació, es va estimar que WISE detectaria sobre tres cents mil asteroides del cinturó principal, dels quals aproximadament cent mil serien nous, i uns 700 objectes propers a la Terra (near-Earth objects o NEO) per sobre dels tres cents com a descobriment. Això es tradueix en al voltant de mil nous asteroides del cinturó principal per dia, i ú a tres NEOs per dia. El pic de la magnitud de distribució de NEOs seria sobre els 21–22 V. WISE detectaria cada objecte típic del sistema solar de deu a dotze vegades durant prop de 36 hores en intervals de tres hores.
La construcció del telescopi WISE va ser dividida entre Ball Aerospace & Technologies (nau espacial, suport a les operacions), SSG Precision Optronics, Inc. (telescopi, òptica, mirall d'escaneig), DRS i Rockwell (plans focals), Lockheed Martin (criostat, refrigeració per al telescopi), i Space Dynamics Laboratory (instruments, electrònica, i les proves). El programa es gestiona a través de la Jet Propulsion Laboratory.
Nau espacial
L'instrument WISE va ser fabricat per Space Dynamics Laboratory a Logan, Utah. El model de satèl·lit del WISE va ser fabricat per Ball Aerospace and Technologies Corp. a Boulder, Colorado. La nau es deriva de l'arquitectura de naus espacials RS-300 de Ball Aerospace, particularment les naus espacials NEXTSat fabricades per l'existosa missió Orbital Express llançat el 9 de març de 2007. El sistema de vol té una massa estimada de 560 kg. La nau està estabilitzada en tres eixos, amb panells solars fixos en la nau. Utilitza una antena d'alt guany en banda Ku per transmetre a les estacions terrestres a través del sistema geoestacionari TDRSS. Ball també va realitzar proves i integració del sistema de vol.
Missió WISE va sondejar el cel en quatre longituds d'ona de la banda infraroja, a una alta sensitivitat. Els seus sensors tenen límits de sensitivitat de 5-sigmes de 120, 160, 650, i 2600 microjanskies (µJy) a 3,3, 4,7, 12, i 23 micròmeters (o també micres). Aquest és un factor de 1.000 vegades millor sensitivitat que el sondeig completat en 1983 pel satèl·lit IRAS en les bandes de 12 i 23 micròmetres (micres), i un factor de 500.000 vegades millor que el sondeig de la dècada de 1990 realitzada pel satèl·lit Cosmic Background Explorer (COBE) a 3,3 i 4,7 micròmetres. D'altra banda, l'IRAS també podia observar la longitud d'ona de 60 i 100 micres.
Banda 1 – 3,4 micres – sensibilitat banda ampla a les estrelles i galàxies Banda 2 – 4,6 micres – detecció de la radiació tèrmica procedent de les fonts de calor internes d'objectes subestel·lars com les nanes marrons Banda 3 – 12 micres – detecció de la radiació tèrmica dels asteroides Banda 4 – 22 micres – sensitivitat a la pols en regions de formacions d'estrelles (material amb temperatures de 70–100 kèlvins)
miniatura|Una estructura de bastida construïda al voltant de WISE que permet l'accés enginyers mentre que el seu refrigerant d'hidrogen s'està congelant
La missió primària va durar deu mesos: un mes per a les comprovacions, sis mesos pel sondeig de tot el cel for a full-sky survey, llavors un seondeig addicional de tres mesos fins a l'esgotament del refrigerant criogènic. El segon sondeig parcial va facilitar l'estudi dels canvis (p.e. moviment orbital) en els objectes observats.
Audiència al Congrés El 8 de novembre de 2007, el Subcomitè de l'Espai i l'Aeronàutica (Subcommittee on Space and Aeronautics) va celebrar una audiència per examinar l'estat del programa de sondeig d'objectes propers a la Terra de la NASA. La possibilitat d'utilitzar el WISE va ser proposat per funcionaris de la NASA.
Els funcionaris de la NASA van dir al personal del Comitè que la NASA planeja utilitzar el WISE per detectar objectes propers a la Terra a més de realitzar els seus objectius científics. Segons les previsions, el WISE podria detectar quatre cents NEOs (o aproximadament el 2 per cent de la població prevista de NEOs d'interès) dins de la seva missió d'un any.
Resultats El 27 de maig de 2010, el WISE va descobrir 12.141 asteroides fins llavors desconeguts, dels quals 64 van ser considerats propers a la Terra, i onze nous cometes. Això va augmentar fins a 113 asteroides propers a la Terra i setze cometes pel 26 d'agost de 2010. Es van descobrir dos nanes marrons inequívocs, encara que les seves distàncies són desconegudes, així com alguns candidats de nanes marrons.
A l'octubre de 2010, es van descobrir 33.500 asteroides i cometes nous, i prop de 154.000 objectes del sistema solar van ser observats pel WISE. D'aquest total en aquesta data, es van descobrir 136 nous NEA, PHA, i cometes. Fora d'aquests, 19 eren asteroides potencialment perillosos (potentially hazardous asteroid o PHA), objectes celestes, més propensos a xocar amb la Terra i causar una destrucció significativa (no confondre amb el més comú però menys perillós objecte proper a la Terra (Near Earth object o NEO)). A l'octubre de 2010, hi havien 1.151 PHA coneguts, incloent els que van ser trobats pel WISE.
La durada inicial de la missió es va veure limitat pel seu refrigerant d'hidrogen, però una missió postcriogènica secundària va continuar quatre mesos més per trobar més NEOs.
El descobriment d'una nana marró superfreda, WISEPC J045853.90+643451.9, d'aproximadament 10 a 30 anys llum de la Terra, va ser anunciat al novembre de 2010 sobre la base de les primeres dades. Al juliol de 2011 es va anunciar que WISE havia descobert el primer asteroide troià de la Terra, 2010 TK7. A més, el tercer sistema estel·lar més proper, Luhman 16.
Fites del projecte La missió WISE és liderada pel Dr. Edward L. Wright de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles. La missió té una llarga història amb els esforços de Wright, i va ser finançada per primera vegada per la NASA en 1999 com a candidata a Medium-class Explorer (MIDEX) de la NASA sota el nom de Next Generation Sky Survey (NGSS). La història del programa des de 1999 a la data es resumeix breument en la manera següent:
Gener de 1999 NGSS és una de les cinc missions seleccionades per un estudi de Fase A, amb una selecció d'espera per a la fi de 1999, de dues d'aquestes cinc missions per a la fabricació i posada en marxa, un el 2003 i un altre el 2004. El cost de la missió s'estima en $ 139 milions en aquell moment. Març de 1999 El telescopi infraroig WIRE falla a poques hores d'arribar a l'òrbita. Octubre de 1999 S'atorguen els guanyadors de l'estudi MIDEX, i el NGSS no és seleccionat. Octubre de 2001 La proposta NGSS es torna a presentar a la NASA com una missió MIDEX. Abril 2002 La proposta NGSS és acceptada per l'oficina Explorer de la NASA per procedir com un dels quatre programes MIDEX per un estudi en pre-fase A. Desembre de 2002 La NGSS canvia el seu nom pel de Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE). Març de 2003 La NASA llança un comunicat de premsa anunciant que el WISE ha estat seleccionat per a un estudi ampliat de Fase-A, el que porta a una decisió el 2004 sobre si procedir amb el desenvolupament de la missió. Abril de 2003 Ball Aerospace és seleccionat com el proveïdor de la nau espacial de la missió WISE. Abril de 2004 WISE se selecciona com la propera missió MIDEX de la NASA. El cost de WISE s'estima en $ 208 milions en aquell moment. Novembre de 2004 NASA selecciona a Space Dynamics Laboratory a la Utah State University per construir el telescopi pel WISE. Octubre de 2006 WISE es confirma per al desenvolupament per la NASA i s'autoritza per a procedir amb el desenvolupament. El cost de la missió en aquell moment s'estima en $ 300 milions.
14 de desembre de 2009 El WISE va ser llançat amb èxit de la Vandenberg Air Force Base, Califòrnia. 29 de desembre de 2009 El WISE va expulsar amb èxit la coberta d'instruments. 6 de gener de 2010 S'allibera la imatge de la primera llum del WISE. 14 de gener de 2010 WISE començar el sondeig regular en quatre longituds d'ona programat per nou mesos de duració. Es va preveure que cobreixi el 99% del cel amb imatges de solapament en els primers sis mesos i continuant amb una segona passada fins que el refrigerant d'hidrogen s'esgotés uns tres mesos després.