Dennis Hopper (Dodge City, Kansas, 17 de maig de 1936 - Venice, Califòrnia, 29 de maig de 2010) fou un actor, director, poeta, pintor i fotògraf estatunidenc. Actor popularitzat en el film Easy Rider que dirigí i interpretà. També és reconegut com a director, pintor, poeta i fotògraf, les exposicions del qualDennis Hopper (American), 1936: Featured artist works, exhibicions and biography fromAce Gallery sobretot a la galeria de Monika Mohr a Hamburg i a l'Ace Gallery a Los Angeles han estat vistes per milers de persones.
Orígens Nascut a Dodge City, Dennis Hopper era fill de Marjorie Mae (nascuda Davis) i Jay Millard Hopper. La família Hopper s'instal·là a Kansas City (Missouri) després de la fi de la segona Guerra Mundial. Segueix els cursos de pintura de Thomas Hart Benton al Kansas City Art Institute. Tenia 13 anys quan la família es traslladà a San Diego a Califòrnia. A la universitat va desenvolupar un interès pel teatre, interessat particularment per les obres de William Shakespeare.
Carrera professional Dennis Hopper interpretà més de 150 pel·lícules. Dennis Hopper debutà davant la càmera amb un petit paper a la pel·lícula Johnny Guitar però el seu nom no surt als crèdits. És en un episodi de Medic el 1955, on feia de jove epilèptic, quan el seu nom apareix per primera vegada a les pantalles, però és al costat de James Dean, a qui admirava immensament, on comença realment la seva carrera cinematogràfica. Té així un paper a "Rebel sense causa" (1955) i a "Gegant" (1956), dues de les tres pel·lícules de la curta carrera cinematogràfica de James Dean.
La mort de Dean en un accident de cotxe el mateix 1955 va afectar el jove Hopper profundament, i poc temps després va tenir un conflicte amb l'experimentat director Henry Hathaway a la pel·lícula De l'infern a Texas. El comportament de Hopper en el rodatge fa que sigui desterrat de Hollywood durant diversos anys. Impossibilitat de treballar al cinema, Hopper es decanta cap a la fotografia i fa la coberta per a l'àlbum River Deep - Mountain High d'Ike i Tina Turner (1966).
A Nova York, va estudiar a la Lee Strasberg Acting School. Va aparèixer en més de 140 episodis de sèries de televisió com Bonanza, The Twilight Zone, The Defenders, The Big Balley, The Time Tunnel i Combat!.
Encara que Hopper fos capaç de fer pel·lícules com The Sons of Katie Elder i Valor de llei, amb escenes amb John Wayne, no va ser fins que va treballar amb Peter Fonda i va realitzar Easy Rider que va impressionar l'establishment de Hollywood.
Hopper va escriure i va realitzar altres pel·lícules com The Last Movie el 1971. Però aquest últim va ser un fracàs de públic i va fer descarrilar la seva carrera per a anys. Hopper era alcohòlic i drogoaddicte, i en aquest punt de la seva vida, la seva dependència es va fer més important. Va continuar rodant, però, pel·lícules en aquella època, com Mad Dog Morgan, Tracks, The American Friend, Apocalypse Now, i va obtenir un gran èxit per a la realització i el seu paper a Out Of The Blue.
Al començament de la dècada del 1980, Hopper va seguir un programa de desintoxicació i es va curar de les seves dependències. Va rodar algunes pel·lícules importants com Rumble Fish i The Osterman Weekend; tanmateix la seva carrera no va reviscolar fins que va interpretar el sàdic Frank Booth a Vellut blau de David Lynch.
El 1988 rodà la pel·lícula Colors de guerra, apreciada per la crítica, sobre les bandes de Los Angeles. Continuava sent una personalitat important a Hollywood, com a actor i com a fotògraf i director. El 1994, va tenir el paper de dolent a la pel·lícula Speed amb Keanu Reeves i Sandra Bullock. El 1995, Hopper va fer igualment el paper del dolent amb Kevin Costner a la pel·lícula Waterworld.
Família Dennis Hopper ha estat casat a 5 vegades i ha tingut 4 fills: La seva primera esposa, de 1961 a 1969, va ser Brooke Hayward. Una filla, Marin Hopper, va néixer d'aquesta unió el 26 de juny de 1962. La seva segona i –per poc temps- esposa, del 31 d'octubre al 8 de novembre de 1970, va ser la cantant i actriu Michelle Phillips La seva tercera esposa, de 1972 a 1976, va ser Daria Halprin. Una filla, Ruthanna Hopper, va néixer d'aquesta unió el 1974. La seva quarta esposa, del 17 de juny de 1989 a l'abril 1992, va ser Katherine LaNasa. Un fill, Henry Lee Hopper, va néixer d'aquesta unió l'11 de setembre de 1990. Dennis Hopper es va casar per últim cop el 13 d'abril de 1996 amb Victoria Duffy amb la qual va tenir una filla, Galen Grier Hopper, el 26 de març del 2000. Estaven en tràmits de divorci des de mitjans de gener de 2010.
Dennis Hopper vivia a Venice a Califòrnia.
Havia anunciat que tenia un càncer de pròstata a finals del 2009, malaltia que va ser la causa de la seva mort al seu domicili particular de Venice el 29 de maig de 2010.Notícia de la seva mort. El Periódico
Postures polítiques Des dels anys 1980, Dennis Hopper estava compromès políticament al costat del Partit Republicà dels Estats Units. Va donar suport a les candidatures de Ronald Reagan, de George H. W. Bush i George W. Bush. No obstant això, va declarar que votaria per Barack Obama (demòcrata) a causa de les "mentides de l'administració Bush". Va participar igualment el 2008 en una pel·lícula compromesa amb la dreta, titulada "An American Carol", al costat d'altres actors conservadors i republicans com Jon Voight, Kelsey Grammer, i James Woods.
Dennis Hopper va ser nomenat Comendador de l'orde de les arts i les lletres per la ministra francesa de cultura, Christine Albanel, en una cerimònia a la Filmoteca de París l'octubre del 2008, mentre que presentava una exposició temporal al voltant de Hopper.
Filmografia Director 1969: Easy Rider 1971: The Last Movie 1980: Out of the Blue 1988: Colors de guerra (Colors) 1990: Camí de retorn (Catchfire) 1990: Llavis ardents (The Hot Spot) 1994: Missió explosiva (Chasers) 2000: Homeless
Actor
1954: Johnny Guitar, de Nicholas Ray (no surt als crèdits) 1955: Rebel sense causa (Rebel Without a Cause), de Nicholas Ray 1955: I Died a Thousand Times, de Stuart Heisler 1956: Gegant (Giant), de George Stevens 1957: Duel de titans (Gunfight at the O K. Corral), de John Sturges 1957: The Story of Mankind, d'Irwin Allen 1957: Sayonara, de Joshua Logan 1958: De l'infern a Texas (From Hell to Texas), de Henry Hathaway 1959: The Young Land, de Ted Tetzlaff 1960: Key Witness, de Phil Karlson 1961: Night Tide, de Curtis Harrington 1964: Tarzan and Jane Regained... Sort of, d'Andy Warhol 1965: The Sons of Katie Elder, de Henry Hathaway 1966: Queen of Blood, de Curtis Harrington 1967: El viatge (The Trip), de Roger Corman 1967: Cool Hand Luke, de Stuart Rosenberg 1968: The Glory Stompers, d'Anthony M. Lanza 1968: Pengem-los ben amunt (Hang 'Em High), de Ted Post 1968: Panic in the City, d'Eddie Davis 1969: Easy Rider, de Dennis Hopper 1969: Valor de llei (True Grit), de Henry Hathaway 1971: The Last Movie, de Dennis Hopper 1972: Crush Proof, de François De Menil 1972: The Other Side of the Wind, d'Orson Welles 1973: Kid Blue, de James Frawley 1976: Tracks, de Henry Jaglom 1976: I'm a Fool, de Noel Black (TV) 1976: Mad Dog Morgan, de Philippe Mora 1977: Der amerikanische Freund, de Wim Wenders 1977: Les Apprentis sorciers, d'Edgardo Cozarinsky 1978: Couleur Chair, de François Weyergans 1978: L'Ordre et la sécurité du monde, de Claude d'Anna 1978: Flesh Color, dirigida per François Weyergans 1979: Apocalypse Now, de Francis Ford Coppola 1979: Las Flores del vicio, de Silvio Narizzano 1980: Wild Times de Richard Compton (TV) 1980: Out of the Blue, de Dennis Hopper 1981: Reborn, de Bigas Luna 1981: King of the Mountain, de Noel Nosseck 1982: Neil Young: Human Highway, de Dean Stockwell i Neil Young 1983: Rumble Fish, de Francis Ford Coppola 1983: The Osterman Weekend, de Sam Peckinpah 1983: White Star, de Roland Klick 1984: Little Ears: The Velveteen Rabbit (veu) 1984: Euer Weg führt durch die Hölle, d'Ernst R. von Theumer 1984: Slagskämpen, de Tom Clegg 1985: Rabbit Ears: The Steadfast Tin Soldier (veu) 1985: Rabbit Ears: The Ugly Duckling (veu) 1985: A Hero of Our Time, de Michael Almereyda 1985: Stark, de Rod Holcomb (TV) 1985: El meu projecte de ciències (My Science Project), de Jonathan R. Betuel 1986: Riders of the Storm, de Maurice Phillips 1986: Stark: Mirror Image, de Noel Nosseck 1986: The Texas Chainsaw Massacre 2, de Tobe Hooper 1986: River's Edge, de Tim Hunter 1986: Vellut blau (Blue Velvet), de David Lynch 1986: Més que ídols (Hoosiers), de David Anspaugh 1987: Running Out of Luck, de Julien Temple 1987: Rabbit Ears: The Tale of Mr. Jeremy Fisher (veu) 1987: Black Widow, de Bob Rafelson 1987: Rabbit Ears: The Tale of Peter Rabbit (veu) 1987: Straight To Hell, d'Alex Cox 1987: O.C. and Stiggs, de Robert Altman 1987: The Pick-up Artist, de James Toback 1987: Santabear's High Flying Adventure, de Michael Sporn (TV) (veu) 1988: Black Leather Jacket, de Nick Mead (TV) (veu) 1989: Rabbit Ears: Thumbelina (veu) (no surt als crèdits) 1989: Rabbit Ears: How the Leopard Got His Spots, de Tim Raglin (veu) 1989: Rabbit Ears: The Fisherman and His Wife (veu) (no surt als crèdits) 1989: Blood Red, de Peter Masterson 1989: Chattahoochee, de Mick Jackson 1990: Rabbit Ears: Paul Bunyan (veu) (no surt als crèdits) 1990: Camí de retorn (Catchfire), de Dennis Hopper i Alan Smithee 1990: Flashback, de Franco Amurri 1990: Wild at heart, de David Lynch 1991: Rabbit Ears: King Midas and the Golden Touch (veu) (no surt als crèdits) 1991: Sunset Heat, de John Nicolella 1991: Rabbit Ears: The Fool and the Flying Ship (veu) (no surt als crèdits) 1991: Paris Trout, de Stephen Gyllenhaal (TV) 1991: Doublecrossed, de Roger Young (TV) 1991: Estrany vincle de sang (The Indian Runner), de Sean Penn 1991: Eye of the Storm, de Yuri Zeltser 1992: Rabbit Ears: Annie Oakley (veu) (no surt als crèdits) 1992: Rabbit Ears: Jonah and the Whale (veu) 1992: Rabbit Ears: Rip Van Winkle (voix) (no surt als crèdits) 1992: Conspiració a Red Rock West (Red Rock West), de John Dahl 1992: Nails, de John Flynn (TV) 1993: Rabbit Ears: Aladdin and the Magic Lamp (veu) (no surt als crèdits) 1993: The Heart of Justice, de Bruno Barreto (TV) 1993: Boiling Point, de James B. Harris 1993: Super Mario Bros., d'Annabel Jankel i Rocky Morton 1993: Amor a boca de canó (True Romance), de Tony Scott 1994: Missió explosiva (Chasers), de Dennis Hopper 1994: Speed, de Jan De Bont 1994: Caçador de bruixots (Witch Hunt), de Paul Schrader (TV) 1995: L.A. Blues, de Henning Lohner (TV) 1995: Search and Destroy, de David Salle 1995: Waterworld, de Kevin Reynolds 1996: Carried Away, de Bruno Barreto 1996: Basquiat, de Julian Schnabel 1996: Transport espacial (Space Truckers), de Stuart Gordon 1996: Samson and Delilah, de Nicolas Roeg (TV) 1997: The Good Life, d'Alan Mehrez 1997: Al cim del món (Top of the World), de Sidney J. Furie 1997: The Last Days of Frankie the Fly, de Peter Markle 1997: The Blackout, d'Abel Ferrara 1997: Road Ends, de Rick King 1998: Miquel Àngel (Michael Angel), de William Gove 1998: Tycus, de John Putch (vídeo) 1998: Meet The Deedles, de Steve Boyum 1999: The Prophet's Game, de David Worth 1999: Lured Innocence, de Kikuo Kawasaki 1999: Justice, de Richard J. Lewis (TV) 1999: EDtv, de Ron Howard 1999: Straight Shooter, de Thomas Bohn 1999: Witch Hunt, de Scott Hartford-davis (TV) 1999: Jesus' Son, d'Alison Maclean 1999: The Venice Project, de Robert Dornhelm 1999: Bad City Blues, de Michael Stevens 2000: The Spreading Ground, de Derek Vanlint 2000: Luck of the Draw, de Luca Bercovici 2000: Jason and the Argonauts, de Nick Willing (TV) 2000: Held for Ransom, de Lee Stanley 2001: Temps límit (Ticker), d'Albert Pyun 2001: Choke, de John Sjogren 2001: L.A.P.D.: To Protect and to Serve, d'Ed Anders 2001: Knockaround Guys, de Brian Koppelman i David Levien 2001: 24 hores chrono (sèrie TV, temporada 1)