Cynoscion steindachneri és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia Els mascles poden assolir 110 cm de longitud total.FishBase Cervigón, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volum 2. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 497 p.
Alimentació Menja peixos, gambes i, de vegades, plantes.Keith, P., P.-Y. Le Bail i P. Planquette, 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 2, fascicle I). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París, França: 286 p.
Hàbitat És un peix de clima tropical i demersal.
Es troba a l'Atlàntic occidental: des de la Guaiana fins a Belém do Pará (el Brasil).Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.Chao, N.L., 2002. Scianidae. Croakers. p. 1583-1653. A: K.E. Carpenter (ed.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Atlantic. Vol. 3: Bony fishes part 2 (Opistognathidae to Molidae), sea turtles and marine mammals.Lowe-McConnell, R.H., 1962. The fishes of the British Guiana continental shelf, Atlantic coast of South America, with notes on their natural history. J. Linn. Soc. Zool. (Londres) 44(301):667-700.Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinidad i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
Ús comercial És important com a aliment per als humans.Chao, L.N., 1978. Sciaenidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). Volum 4. FAO, Roma.
Observacions És inofensiu per als humans.
Referències
Bibliografia Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units. Brandão, J.M., 1964. Glossário de nomes dos peixes: sistemático, português, inglês. Boletim de Estudos de Pesca 4(6):1-59. Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, Espanya. Lessa, R. i Z. Almeida, 1997. Analysis of stomach contents of the smalltail shark Carcharhinus porosus from northern Brazil. Cybium 21(2):123-133. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p. Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
steindachneri