miniatura|upright=1.3|El campanar de la catedral de Barbastre El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó). La diòcesi forma part de la província eclesiàstica de Saragossa, per la qual cosa és sufragània de l'arxidiòcesi de Saragossa. La diòcesi limita al nord amb els Pirineus, a l'est i al sud amb la Diòcesi de Lleida, i a l'oest amb les d'Osca i Jaca. Hi ha dues seus catedralícies la de Santa Maria del Romeral a Montsó i la catedral de Barbastre, ciutat en què també hi ha el palau episcopal, el seminari, i l'escola dels clergues regulars de les Escoles Pies, o escolapis. A més del seminari per a l'educació dels joves eclesiàstics, hi ha diverses comunitats de la diòcesi va dedicar a una vida contemplativa i l'educació dels joves, entre ells: els Escolapis, els Fills de l'Immaculat Cor de Maria, les Clarisses, i el caputxí les monges tenen bases a la capital, els benedictins a la localitat de Pueyo, i dels Carmelites Descalços a Graus i Sales-Altes. Hi ha escoles en tots els pobles de la diòcesi.
Història El bisbat de Barbastre fou establert amb la reconquesta de la ciutat per Pere I d'Aragó i Pamplona en compliment del testament del rei Ramir, qui, afligit per la pèrdua de la ciutat, feu incloure en el seu testament que quan fos reconquerida de nou, s'hi establiria la seu del bisbat, però va desaparèixer absorbida per la diòcesi de Lleida on es va traslladar el 1149.
La diòcesi existeix amb aquest nom des de 1974, si bé és la continuadora de la diòcesi de Barbastre creada el 1573 per escissió de la d'Osca. Abans d'aquest trasllat, els seus orígens es remunten al Bisbat de Roda-Barbastre amb seu episcopal a la catedral de Roda d'Isàvena creat el .
Incorporació de les esglésies de la Franja de Ponent del bisbat de Lleida La desaparició de la diòcesi de Roda-Barbastre el 1149 traslladant totes les parròquies al bisbat de Lleida, va suposar la incorporació de les parròquies de la Franja de Ponent.
La segregació d'aquestes parròquies cap al bisbat de Barbastre es va iniciar durant la dictadura franquista i culminà durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol,La voluntat de minvar la llengua i cultura de Catalunya es va accelerar el 20 de febrer de 1712 a Madrid quan es varen dictar les famoses instruccions secretes als corregidors del territori català: "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado." acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes,El conflicte per les obres d'art del Museu Diocesà és l'últim capítol del llarg procés de desmuntatge de la unitat social, econòmica i cultural que formen les comarques de la Franja de Ponent amb les seves veïnes del Principat va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneïtat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català.
La segregació es va fer en tres fases, els anys 1955, 1995 i 1998, culminant amb un litigi arran de les obres d'art depositades al Museu Diocesà de Lleida.
Primera segregació El 2 de setembre de 1955 el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum -Saragossa i altres- modificà, entre d'altres, la diòcesi de Lleida. Així l'any 1956 el Bisbat de Lleida s'agregava el municipi de Maials (fins llavors pertanyent al Bisbat de Tortosa) i perdia alhora Mequinensa i Faió en favor de l'arxidiòcesi de Saragossa.
Segregació definitiva El 17 de setembre de 1995, quan va entrar en vigor el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al bisbat de Barbastre-Montsó, seguides de 27 parròquies més el 15 de juny de 1998.
Arran de la segregació va començar una polèmica al voltant de la col·lecció d'obres d'art procedents de les parròquies de la Franja de Ponent que es trobaven al Museu Diocesà de Lleida. Segons els que varen publicar manifests oposant les mesures de l'episcopat espanyol, tot el procés de la segregació de les parròquies i demanda de devolució de les obres d'art hi ha una intenció de minvar Catalunya i de reafirmació del centralisme de l'estat espanyol que només es percep com a unitari.
Bisbes Bisbat de Barbastre Període Nom Ressenya biogràfica 1573 - 1585 Felipe de Urríes O.P. 1585- 1595 Miguel Cercito Bereterra 1595- 1603 Carlos Muñoz Serrano 1604 - 1616 Juan Moriz de Salazar 1616- 1622 Jerónimo Bautista Lanuza O.P., nomenat bisbe d'Albarrasí 1622- 1625 Pedro Apaolaza Ramírez O.S.B., nomenat bisbe d'Albarrasí 1625- 1639 Alfons de Requesens i Fenollet O.F.M. 1639- 1643 Bernardo Lacabra nomenat bisbe de Cagliari 1643- 1647 Diego Chueca nomenat bisbe de Terol 1647- 1656 Miquel de Escartín Arbeza O.Cist., nomenat bisbe de Lleida 1656- 1673 Diego Francés de Urrutigoyti nomenat bisbe de Terol 1673- 1680 Íñigo Royo 1681 - 1695 Francisco López Urraca 1695- 1696 Jerónimo López 1696- 1699 José Martínez del Villar 1700 - 1708 Francisco de Paula Garcés Marcilla O.M., nomenat bisbe d'Osca 1708- 1714 Pedro Gregorio Padilla nomenat bisbe d'Osca 1714 - 1717 Pedro Granell 1717- 1739 Carlos Alamán Ferrer 1739- 1747 Francisco Antonio Bustamante Jiménez nomenat bisbe de Plasencia 1748 - 1750 Benito Marín O.S.B., nomenat bisbe de Jaén 1750 - 1755 Juan Ladrón de Guevara O. Carm. 1755- 1766 Diego Rivera Higuera O.M. 1766- 1772 Felipe Antonio Perales Mercado 1773 - 1789 Juan Manuel Cornel O.M. 1790 - 1813 Agustín Iñigo Abad Lasierra O.S.B. 1814 - 1828 Juan Nepomuceno Lera Cano nomenat bisbe de Segòvia Els bisbes d'Osca són administradors apostòlics 1896 - 1898 Casimiro Piñera y Naredo 1898- 1905 Juan Antonio Ruano Martín nomenat bisbe de Lleida 1907 - 1917 Isidoro Badía y Sarradel nomenat bisbe de Tarassona 1818 - 1926 Emilio Jiménez Pérez 1927 - 1935 Nicanor Mutiloa e Irurita C.Ss.R., nomenat bisbe de Tarassona 1818 - 1926 Emilio Jiménez Pérez 1935 - 1936 Florentino Asensio Barroso Administrador apostòlic 1946 - 1950 Arturo Tabera Araoz C.M.F., nomenat bisbe d'Albacete 1951 - 1953 Pedro Cantero Cuadrado nomenat bisbe de Huelva 1954 - 1959 Segundo Garcia de Sierra y Méndez C.M.F., nomenat bisbe auxiliar d'Oviedo 1960 - 1970 Jaime Flores Martín 1970- 1974 Damián Iguacén Borau nomenat bisbe de Terol
Bisbat de Barbastre-Montsó Període Nom Ressenya biogràfica 1974 - 1999 Ambrosio Echebarria Arroita 1999 - 2004 Juan José Omella Omella nomenat bisbe de Calahorra Des del 2004 Alfonso Milián Sorribas
Estadístiques A finals del 2012, la diòcesi tenia 96.600 batejats sobre una població de 104.700 persones, equivalent al 92,3% del total.
anypoblaciósacerdotsdiaques religiososparroquies 1949 36.400 36.400 100,0 65 49 16 560 21 98 153 1959 42.629 42.629 100,0 109 87 22 391 35 106 173 1970 39.230 39.236 100,0 97 80 17 404 27 70 40 1980 33.785 33.825 99,9 82 68 14 412 20 86 175 1990 32.860 32.900 99,9 69 56 13 476 23 75 153 1999 97.200 98.073 99,1 123 83 40 790 52 160 274 2000 95.300 96.250 99,0 123 83 40 774 52 153 274 2001 96.125 98.073 98,0 114 75 39 843 51 166 274 2002 96.328 98.658 97,6 103 75 28 935 42 131 308 2003 95.200 97.800 97,3 104 77 27 915 41 132 308 2004 95.000 95.887 99,1 100 74 26 950 42 127 274 2006 95.498 102.580 93,1 97 70 27 984 38 132 274 2012 96.600 104.700 92,3 85 63 22 1.136 29 137 242
Referències
Fonts Anuari pontifici del 2013 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Barbastro-Monzón Cronologia Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 12–13 e 43 Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 3 , p. 129; vol. 4 , pp. 109–110; vol. 5, pp. 113–114; vol. 6, p. 115
Categoria:Bisbats de l'Aragó Categoria:Bisbats erigits al segle IX Bisbat De Barbastre-Montso