Ramón Gómez de la Serna (Madrid, 3 de juliol de 1888 — Buenos Aires, 12 de gener de 1963) fou un prolífic escriptor i periodista avantguardista espanyol, generalment adscrit a la Generació del 1914 o al Noucentisme i inventor del gènere literari conegut com a gregueria. Compta amb una extensa i variada obra literària que abasta l'assaig costumista, la biografia (en va escriure una sobre Valle Inclán, Azorín i sobre ell mateix: automoribundia), la novel·la i el teatre.
"Ramón", com li agradava que li diguessin, va escriure un centenar de llibres, la gran majoria traduïts a diversos idiomes. Divulgà les avantguardes europees des de la seva tertúlia, al café de Pombo, immortalitzada pel seu amic, el pintor i escriptor expressionista José Gutiérrez Solana. Escriví especialment biografies on el personatge ressenyat era en realitat una excusa per tal de divagar i acumular anècdotes veritables o inventades.
Biografia La vida de Ramón ha estat recollida per diversos escriptors biògrafs. La seva autobiografia la va escriure durant el seu exili a Buenos Aires quan comptava amb seixanta anys. El període que comprèn la seva vida va des de finals del fins a mitjans del s.XX. Aquest període fou testimoni de grans canvis socials i polítics tant a Europa com a Espanya. Va exercir un paper molt important com a figura de l'avantguarda espanyola.
Infantesa i joventut miniatura|esquerra|Bust de bronze d'en Gómez de la Serna, fet per Enrique Pérez Comendador Va néixer a Madrid el 3 de juliol de 1888, al número cinc del carrer de las Rejas que actualment rep el nom de Guillermo Rolland. Fill de Javier Gómez de la Serna y Laguna, advocat i funcionari del Govern dins el Ministeri d'Ultramar, i de Josefa Puig Coronado, neboda de l'escriptora Carolina Coronado. En ser batejat a l'església de San Martín se li assigna el nom catòlic de Ramón Javier José Eulogio. Va passar la seva infantesa entre jocs per la Plaza de Oriente, acompanyat per la seva tia Milagros. El seu tiet era l'escriptor, poeta i periodista Corpus Barga.
Anys més tard, la família es va traslladar i visqué a prop del viaducte i del carrer Segovia. La pujada de lloguers i l'espera d'un germà va fer que la família novament pensés a canviar de casa i anà al cèntric carrer de Corredera Baja de San Pablo a la vora del nou Teatre Lara. En aquesta època Ramón va començar la seva formació al col·legi madrileny del "Niño Jesús". Arran del desastre del 1898, el Ministeri d'Ultramar tanca i el seu pare hagué de presentar-se com a opositor per a registrador de la propietat i li calgué traslladar-se amb la família a Fechilla (Palència) per tal d'ocupar el nou càrrec.
Ramón i el seu germà José passaren tres anys internats al Colegio de San Isidro de Palència. En aquest temps a Espanya s'hi viu una situació d'agitació política també marcada per la pèrdua de les colònies d'Ultramar que influiran en l'escriptor notablement. Els seus viatges freqüents a Madrid i les seves aspiracions polítiques feren que de mica en mica aconseguís renom fins al punt de ser nomenat diputat.
Obres Algunes de les seves obres són: 1905 - «Entrando en fuego», Diario de Avisos - Segovia 1908 - «Morbideces», El Trabajo - Madrid 1909 - «El cofrecito encantado», Saturnino Calleja, Madrid 1911 - «El libro mudo», Imprenta Aurora, Madrid 1912 - «Ex-votos», Imprenta Aurora, Madrid 1912 - «El lunático», Imprenta Aurora, Madrid 1914 - «El doctor inverosimil», La novela de bolsillo, Madrid 1915 - «El Rastro», Sociedad Editorial Prometeo, Madrid 1917 - «La viudad blanca y negra», Biblioteca Nueva, Madrid 1917 - «Senos», Imprenta Latina, Madrid 1917 - «El Circo», Imprenta Latina, Madrid 1917 - «Greguerías», Editorial Prometeo, Madrid 1918 - «Pombo», Imprenta Mesón de Paños, Madrid 1920 - «Toda la història de la calle de Alcalá», Imprenta con los plomos de La Tribuna, Madrid 1920 - «Toda la historia de la Puerta del Sol», Imprenta Mesón de Paños, Madrid 1921 - «Disparates», Espasa Calpe, Madrid 1923 - «La Quinta de Palmyra», Biblioteca Nueva, Madrid 1924 - «La Sagrada Cripta del Combo», Tomo II, Imprenta G. Hernández y Galo Sáez, Madrid 1926 - «El torero Caracho», Agencia Mundial de Librería, Madrid 1927 - «Seis falsas novelas», Agencia Mundial de Librería, Madrid 1927 - «La mujer de ámbar», Biblioteca Nueva, Madrid 1928 - «El caballero del hongo gris», Agencia Mundial de Librería, Buenos Aires 1935 - «Greguerías 1935», Editorial Cruz y Raya, Buenos Aires 1936 - «¡Rebeca!» Ed. Ercilla, Santiago de Chile 1942 - «Azorín», Editorial Losada, Buenos Aires 1944 - «Don Ramón María del Valle-Inclán» Espasa Calpe, Buenos Aires 1949 - «Las tres gracias» Ed. Perseo, Buenos Aires 1956 - «Nostalgias de Madrid», El Grifón de plata, Buenos Aires 1961 - «Piso Bajo», Espasa Calpe, Madrid
Enllaços externs
Ramón Gómez de la Serna Web dedicat a l'estudi de la seva vida i la seva obra El Orador Monòleg de Ramón Gómez de la Serna (1928) Gómez de la Serna , documental del programa tesi sobre l'escriptor
Categoria:Escriptors madrilenys en castellà Categoria:Novel·listes espanyols en castellà Categoria:Assagistes madrilenys Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Assagistes espanyols del segle XX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX