Lea Goldberg, (en hebreu: לאה גולדברג, Kaliningrad, 29 de maig de 1911-Jerusalem, 15 de gener de 1970) fou una traductora a l'hebreu, poeta, autora, dramaturga, il·lustradora i pintora en llengua hebrea.
Naixé dins una família de jueus lituans a Königsberg (l'actual localitat russa de Kaliningrad, per aquell temps en Alemanya). Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Goldberg, de tres anys, va haver d'escapar amb els seus pares a l'Imperi Rus, on van passar un any en dures condicions. A Rússia, la seva mare va donar a llum un nen, Immanuel, que va morir abans d'arribar al seu primer aniversari.
Segons el relat autobiogràfic de Goldberg, quan la família va viatjar de tornada a Kaunas el 1919, una patrulla fronterera lituana els va aturar i va acusar el seu pare de ser un "espia bolxevic". Van tancar el pare en una quadra abandonada propera i el van maltractar simulant la seva execució cada matí durant aproximadament una setmana i cancel·lant-la a l'últim moment.Life's no fairy tale: Why You Should Be Reading Your Kids Stories of Tragedy Quan els guàrdies fronterers finalment van deixar marxar la família, el pare de Goldberg estava en un greu estat mental.Leah Goldberg, YIVO Finalment va perdre la seva capacitat de funcionar normalment i va deixar Kaunas i la seva família per rebre tractament, tot i que no és clar quin va ser el seu destí i per què mai va tornar amb la seva família. Goldberg i la seva mare es van fer molt properes i van viure juntes fins a la mort de Leah Goldberg.
Els pares de Goldberg parlaven diversos idiomes, tot i que l'hebreu no era un d'ells. No obstant això, Goldberg va aprendre hebreu a una edat molt jove, ja que va rebre la seva educació primària en una escola jueva en llengua hebrea. Va començar a portar un diari en hebreu quan tenia 10 anys. Els seus primers diaris encara mostren una fluïdesa limitada en hebreu i la influència de la llengua russa, però estava decidida a escriure en hebreu i va dominar l'idioma en un curt període de temps.Leah Goldberg's Diaries, edited by Rachel and Arie Aharoni, Sifriat Poalim – Hakibbutz Hameuchad Publishing House Ltd. Bnei Brak/Tel Aviv 2005, (in Hebrew), p. 9, "About the Diaries" (preface by Arie Aharoni) Tot i que dominava i escrivia en diversos idiomes europeus, Goldberg va escriure les seves obres publicades, així com les seves notes personals, només en hebreu. El 1926, quan tenia 15 anys, va escriure en el seu diari personal: "La condició desfavorable de l'escriptor hebreu no és cap secret per a mi [...] Escriure en una llengua diferent de l'hebreu és el mateix per a mi que no escriure gens. I, tanmateix, vull ser escriptora [...] Aquest és el meu únic objectiu."
Va estudiar a les universitats de Kaunas (Lituània), de Berlín i de Bonn, especialitzant-se en filosofia i llengües semítiques, disciplina en la qual es doctorà el 1933 a la Universitat de Bonn amb un treball sobre el dialecte samarità. Acabats els seus estudis, regressà a Lituània, on impartí classes de literatura al "Gymnasium" (institut) hebreu de Raseiniai.
Goldberg va obtenir un PhD per les Universitats de Berlín i Bonn en llengües semítiques i alemany. La seva dissertació sobre el Targum samarità va ser supervisada per Paul E. Kahle. La seva erudició i renom van ser tals que un diari destacat a Palestina va informar amb entusiasme dels seus plans d'immigrar a aquell país.The diplomats of the literary world, Jerusalem Post El 1935, es va establir a Tel Aviv, on es va unir a un grup de poetes hebreus sionistes d'origen est-europeu conegut com a Yachdav ( "junts"). Aquest grup estava liderat per Avraham Shlonsky i es caracteritzava per adherir-se al simbolisme, especialment en la seva forma acmeista russa, i per rebutjar l'estil de poesia hebrea que era comú entre la generació més antiga, particularment la de Haim Nachman Bialik.
Emigrà al Mandat Britànic de Palestina el 1935, on fou membre del grup Yahdav dels poetes Abraham Shlonsky i Nathan Alterman. Aquest mateix any, publicà el seu primer llibre de poemes titulat Anells de fum.
A l'any següent, la seva mare se n'anà a Palestina i les dues s'instal·laren a Tel-Aviv, al número 15 del carrer Arnon i Lea Goldberg treballà com consellera literària per a Habima, el teatre nacional i com a editora per a les publicacions Sifriat HaPoalim ("Biblioteca dels treballadors"). El 1940, va publicar el seu segon poemari, L'espígol de mirada verda.
El 1954, comença a impartir cursos de literatura a la Universitat Hebrea de Jerusalem i des del 1963, va dirigir el departament de literatura comparada.
No es va casar mai i va viure amb la seva mare, primer a Tel Aviv i més tard a Jerusalem. Goldberg fumava molt, i en els seus últims anys es va adonar del dany d'aquest hàbit, tal com es reflecteix en el seu poema "Sobre el dany de fumar". A la primavera de 1969, li van diagnosticar càncer de mama. Després de l'extirpació d'un dels seus pits, els seus metges es van mostrar optimistes. Goldberg va fer una curta visita a Suïssa, però va tornar en una mala condició física, ja que el càncer es va estendre pel seu cos. Va morir el 15 de gener de 1970. Goldberg va rebre el Premi Israel a títol pòstum, i la seva mare va acceptar el premi en nom seu.
Obres en hebreu Poesia Taba`ot Ashan; Iachdav, 1935 Shibolet Yerukat Ha-Ayin; Dfus Hanakdan, 1940 Shir Ba-Kefarim; Dfus Hanakdan, 1942 Mi-Beiti Ha-Yashan; Sifriat Poalim, 1942 Al Ha-Prihah; Sifriat Poalim, 1948 Ahavat Shimshon; Mikra-Studio, 1952 Barak Ba-Boker; Sifriat Poalim, 1955 Mukdam Ve-Meuhar; Sifriat Poalim, 1959 Im Ha-Laila Ha-Ze; Sifriat Poalim, 1964 Yalkut Shirim; Iachdav/Writers Association, 1970 She`erit Ha-Hayim; Sifriat Poalim, 1971 Zuta; Sifriat Poalim/Hakibbutz Hameuchad, 1981 Shirim ("Poèmes"); Sifriat Poalim, 1986 At Telchi Ba-Sadeh; Sifriat Poalim, 1989 Mivhar Shirim; Sifriat Poalim, 1989 Be-Eretz Ahavati; Sifriat Poalim, 1997
Novel·les i contes Michtavim Mi-Nesiah Medumah; Davar, 1937; Sifriat Poalim, 2007 Ve-Hu Ha-Or; Sifriat Poalim, 1946, 1994; Hakibbutz Hameuchad, 2005 Pegisha Im Meshorer; Sifriat Poalim, 1952 Ba`alat Ha-Armon; pièce de théâtre; Sifriat Poalim, 1956 Michtavim Ve-Ioman; Massada, 1978 Mahazot; Sifriat Poalim, 1979 Ketavim; Sifriat Poalim, 1979 Sipurim; Sifriat Poalim, 1996 Yomanei Lea Goldberg; Sifriat Poalim, 2005
Literatura infantil miniatura|"Songs of My Beloved Country" - Draft, handwriting of Leah Goldberg
Ha-Orahat Mi-Kineret; 1939 Ha-Ir Ve-Ha-Kfar; 1939 Dan Ve-Dina Metaylim Be-Tel Aviv; Tel Aviv Municipality, 1940 Gan Ha-Hayot; Dvir, 1941 Yedidai Mi-Rechov Arnon; Sifriat Poalim, 1943 Mah Osot Ha-Ayalot; Sifriat Poalim, 1944 Ha-Beivar He-Aliz; Twersky, 1947 Kova Ksamim; Sifriat Poalim, 2005 Kach Yashir Olam Tzair; Sifrei Tzabar, 1950 Be-Eretz Sin; poésie pour enfants; Mikra, 1951 Nissim Ve-Niflaot; Sifriat Poalim, 1954 Malkat Sheva Ha-Ktanah; Sifrei Tzabar, 1956 Ayeh Pluto; Sifriat Poalim, 1957 Dirah Leaskir; Sifriat Hapoalim, 1959; 1970 Ha-Yeled Ha-Ra; 1959; Tel-Aviv, Sifriat Poalim/Hakibbutz Hameuchad, 2005 Tzrif Katan; Sifriat Poalim, 1959 Ma`ase Be-Tzayar; Sifriat Poalim, 1965 Harpatkah Ba-Midbar; Hakibbutz Hameuchad, 1966 Ha-Mefuzar Mi-Kfar Azar; Am Oved, 1968 La-Pilah Yesh Nazelet; Bronfman, 1975 Mar Gazmai Ha-Badai; Sifriat Poalim, 1977 Ve-Culam Haverim; Sifriat Poalim, 1978 Shamgar Ha-Nagar; Sifriat Poalim, 1979 Leket Mi-Shirei Leah Goldberg; Sifriat Poalim, 1998 Ma`ase Be-Shlosha Egozim; Hakibbutz Hameuchad/Sifriat Poalim, 1959, 2007 Danny Ve-Ha-Tuki; The Zionist Confederation, 1980 Bo'u Ananim; Sifriat Poalim, 1982 Uri, Sifriat Poalim, 1983 Mor He-Hamor; Sifriat Poalim, 1987 Mi-Sipurei Mar Kashkash; Sifriat Poalim, 1987 Dov Duboni Ben Dubim Metzahtzeah Na`alaim; Sifriat Poalim, 1987 Aleh Shel Zahav; Sifriat Poalim, 1988 Ma Nishkaf Be-Haloni; Sifriat Poalim, 1989 Halomotav Shel Melech; Sifriat Poalim, 1994 Mi Ba-Bitan?; Sifriat Poalim, 1997 Sipur Al Yair; Sifriat Poalim/ Hakibbutz Hameuchad, 2006
Obres en anglès Lea Goldberg: Selected Poetry and Drama; Leah Goldberg; trad.: Rachel Tzvia Back; éditeur: Toby Press; 30 juin 2005; ; Light on the rim of a cloud; Leah Goldberg; ed.: Didymus Press; 1972; ASIN: B0006CAPKC Little queen of Sheba: A story about new immigrant children in Israel; auteur: Leah Goldberg; éditeur: Union of American Hebrew Congregations; 1959; ASIN: B0007ER0NO On the Blossoming (World Literature in Translation); Leah Goldberg; ed.: Routledge;74 pages; 1er juillet 1992; ; Russian literature in the nineteenth century: Essays; Leah Goldberg; ed.: Magnes; 1976; 205 pages; ASIN: B0000EE0VP Lady of the castle: A dramatic episode in three acts (Modern Hebrew drama); Leah Goldberg; ed.: Institute for the Translation of Hebrew Literature; 1974; 95 pages; ASIN: B0006CW2YO Room for rent; Leah Goldberg; ed.: Ward Ritchie Press; 1972; ASIN: B0006C0V4M Certain aspects of imitation and translation in poetry; Leah Goldberg; ed.: Mouton & Co; 1966; ASIN: B0007JT5TG
Premis "Premi Ruppin" (1949) "Premi Israel de literatura" (1970)
Referències
Categoria:Escriptors israelians en hebreu Categoria:Traductors israelians Categoria:Traductors del rus Categoria:Traductors de l'italià Categoria:Traductors a l'hebreu Categoria:Alumnes de la Universitat de Bonn Categoria:Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín Categoria:Alumnes de la Universitat Vytautas el Gran Categoria:Morts a Jerusalem Categoria:Professors de la Universitat Hebrea de Jerusalem Categoria:Traductors russos Categoria:Traductors alemanys Categoria:Escriptors prussians Categoria:Artistes de Königsberg Categoria:Escriptors alemanys morts al segle XX Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XX