o Kahgegagahbowh/Firm Standing, fou un escriptor anishinaabemowin. Fou educat en la tradició ojibwa, vers el 1825 el convertiren al metodisme per influència de Peter Jones.
Biografia Copway va néixer prop de Trenton, Ontario, en una família anishinaabe de Mississauga; el seu pare, John Copway, era un cap i curandero de Mississauga. Els seus pares es van convertir al metodisme el 1827. A partir de la dècada de 1830, el jove Copway va assistir a l'escola missionera local.Donald B. Smith, "George Copway", Dictionary of Canadian Biography Online, accessed 10 December 2011
El juliol de 1834, juntament amb un oncle i un cosí, va ser convidat a treballar amb un ministre metodista com a missioner a Ojibwe que vivia a prop de la part occidental del llac Superior. Les seves activitats en dues zones diferents durant els anys següents van incloure treballar amb el reverend Sherman Hall a La Pointe, Wisconsin, per traduir els Fets dels Apòstols i l'Evangeli de Sant Lluc a l'ojibwa. El 1838, els metodistes van proporcionar l'educació de Copway a Illinois i, més tard, el van ordenar ministre.
El 1840, Copway va conèixer Elizabeth Howell, una dona anglesa la família de la qual eren agricultors a la zona de Toronto. Es van casar i es van traslladar a Minnesota per servir com a missioners. Van tenir un fill, George Albert Copway (1843-1873) i una filla, Frances Minne-Ha-Ha (Copway) Passmore ( – ) durant el seu matrimoni.
La parella va tornar més tard al Canadà el 1842, on Copway va servir com a missioner per a les bandes de Saugeen i Rice Lake dels Ojibwa. Va ser elegit vicepresident del Consell General Ojibwe. El 1846, fou expulsat de la congregació va ser acusat, condemnat i empresonat per malversació de cabals del Departament Indi. A causa d'això, va ser destituït pels metodistes.
Un cop lliure, es dedicà a escriure l'autobiografia Life, History, and Travels (1847), una Traditional History and Characteristic Sketches of the Ojibway Nation (1850), la primera història escrita per un indi, Running Sketches of Men and Places (1851). Durant la Guerra civil americana va reclutar indis canadencs per a lluitar amb la Unió, el 1867 s'establí a Detroit i poc abans de morir es convertí al catolicisme.
Els Copway es van traslladar a la ciutat de Nova York, on va escriure i publicar unes memòries, The Life, History and Travels of Kah-ge-ga-gah-Bowh (1847), reeditades a Londres el 1850 com a Recollections of a forest life; or, the life and travels of Kah-ge-ga-gah-bowh. Va ser el primer llibre publicat per una persona de les Primeres Nacions canadenques. Va tenir sis impressions el primer any i ràpidament es va convertir en un èxit de vendes.Donald B. Smith, "George Copway", Dictionary of Canadian Biography Online, accessed 10 December 2011
El 1851, Copway va fundar el seu propi setmanari a la ciutat de Nova York, titulat Copway's American Indian, que va durar aproximadament tres mesos. Havia rebut "cartes de suport dels eminents etnòlegs Lewis Henry Morgan i Henry Rowe Schoolcraft, de Parkman, i dels novel·listes James Fenimore Cooper i Washington Irving ".
Referències
Categoria:Escriptors amerindis Categoria:Escriptors d'Ontario Categoria:Morts al Quebec Categoria:Amerindis d'Ontario Categoria:Escriptors morts al segle XIX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX