La Batalla de Marciano (també anomenada batalla de Scannagallo ) es va lliurar el 2 d'agost de 1554 entre el Ducat de Florència i la veïna República de Siena a la Toscana, com a part de les Guerres d'Itàlia entre els regnes de França i Espanya. Aquesta batalla va suposar la derrota total dels sienesos enfront del combinat tropes imperials/florentins, i Florència, amb l'ajuda de l'emperador, es va annexionar definitivament la República de Siena.
Rerafons En 1552, la república de Siena, fins llavors aliada d'Espanya, va canviar de bàndol a causa de la mala gestió del representant Diego Hurtado de Mendoza , expulsant a la seva guarnició espanyola dirigida i adherint-se a la causa de França. .Carles V va ordenar reconquistar-la a l'exèrcit de Nàpols al comandament de Pedro de Toledo , recolzat logísticament pel seu sogre Cosme I de Médici , esperant així debilitar els francesos des del sud per compensar el mal curs que portava el setge de Metz a Alemanya. No obstant això, els napolitans van haver de capgirar per defensar Nàpols de francesos i turcs, per la qual cosa Cosme I, aleshores duc de Florència, va proposar a Carles V reconquerir Siena junts, sentint-se en perill en mantenir com a veí un estat aliat de França. L'emperador va accedir, oferint-li annexar Siena al seu ducat.
Carles i Cosme van triar com a general de l'exèrcit conjunt el condotier hispanoimperial Gian Giacomo de Médici , marquès de Marignano, afavorit per l'emperador per la seva veterania i serveis (no emparentat amb Cosme malgrat el seu cognom). Al costat d'ell anava com a lloctinent el florentí Chiappino Vitelli , home de confiança del duc,Arfaioli, M. (2021). "His Father’s Son: Cosimo I de’ Medici as Military Leader". A Companion to Cosimo I de’ Medici (pp.212-244) Per la seva banda, Enric de França va enviar a Siena un exèrcit expedicionari al comandament de Piero Strozzi , condotiero florentí amb un llarg servei en els exèrcits francesos i una fona enemistat amb els Médicis.
el de Médiciva conquistar treballosament territori sienès els mesos següents, amb els florentins duent a terme matances per reduir la seva resistència. Per la seva banda, Strozzi va llançar al juny una incursió contra terreny de Florència, esperant reforços portats per la flota franc-otomana enllaçada pel seu germà Leone , però la tardana arribada d'aquests reforços i la irrupció d'altres reforços imperials de Lombardía i Còrsega va fer fracassar l'operació. A finals de juliol, després de la mort de Leone a Scarlino, Piero buscava una batalla campal a terra de Florència contra el marquès de Marignano, el qual, encara que poc amic de la lluita directa, va rebre ordres de Cosme de concedir-la. El xoc es va produir quan Strozzi va prendre i va saquejar Marciano della Chiana , i el de el de Médiciva arribar per reconquerir-la.
Forces enfrontades Van lliurar la batalla un exèrcit de bandera francesa i sienesa, de 14.000 infants i 1000 genets, liderat per Strozzi. A l'altra banda hi havia un exèrcit hispanoimperial i del ducat de Florència, amb 17.000 infants i 1.500 genets, amb arcabussers tant a peu com muntats, liderat per Mèdici.
Batalla La batalla va començar quan Strozzi, concernit per la falta de subministraments de les seves tropes després d'algunes escaramusses inicials, va decidir ordenar al seu exèrcit que es retirés a la nit a Lucignano, prop de Marciano. El moviment va ser descobert, i al clarejar es va trobar perseguit i durament assetjat pels arcabussers dels Médici, el qual preparava la seva cavalleria a Chiana. Strozzi, adonant-se del seu error, va invertir la marxa després de creuar el rierol sec de l'Scannagallo i va posicionar el seu exèrcit al pendent, mentre el de Médicifeia el mateix a l'altra ribera.Francesco Palmerini, Un paese Toscano Foiano della Chiana, Pisa, 1964, p.122-134
El francès va col·locar la seva cavalleria francesa i sienesa comandada per Ludovico Pico a la dreta, els lansquenets, suïssos grisos i infants francesos al centre i la infanteria italiana de Paolo Orsini a l'esquerra. Per part seva, l'imperial va disposar la seva cavalleria sota Marcantonio Colonna a la seva esquerra, els veterans terços d'espanyols, italians i lansquenets al centre i una combinació d'artilleria i infanteria hispanoitaliana en tres files a la dreta, amb els canons en una posició elevada.
Cosme I de el de Médiciva llançar finalment la seva cavalleria, que va xocar contra la de Strozzi i la va fugir. Es diu que el capità dels gendarmes francesos, Raimond de Beccarie, senyor de Fourquevaux, havia estat subornat per el de Médici perquè no lluités,Claudio Rendina, Capitani di ventura, p. 180 però això no el va salvar de ser ferit i capturat.Beatrice Heuser, The Strategy Makers: Thoughts on War and Society from Machiavelli to Clausewitz, 2010, p. 33 Colpejat per l'artilleria dels Médici, a la qual no podia respondre, Strozzi va fer avançar llavors la infanteria, xocant contra el centre imperial. No obstant això, no van tenir èxit, i les línies d'alemanys i suïssos del costat francosienès van acabar per col·lapsar davant la infanteria del marquès de Marignano.
El de el de Médiciva ordenar llavors un atac general de la infanteria, que va provocar un moviment de pinça quan Colonna, tornant amb la cavalleria de perseguir la francesa, va envoltar l'exèrcit francosienès i va colpejar els alemanys per darrere. L'exèrcit de Strozzi es va ensorrar, sent únicament la infanteria francesa la que va mantenir l'ordre i va lluitar contra tots els costats del setge fins a ser destruïda. El mateix Strozzi va ser ferit tres vegades i evacuat pels seus guardaespatlles, prenent el comandament Clemente della Cervara, que també va ser ferit i va morir poc després.
La batalla havia durat només dues hores i va acabar amb la destrucció de l'exèrcit franco-sienès, que va patir possiblement fins a 4000 morts i 4000 ferits i presoners, mentre que el de el de Médicinomés va comptar 400 baixes. Strozzi va aconseguir refugiar-se a Lucignano, però les restes del seu exèrcit ja no podien defensar Siena, que va caure poc després davant les tropes de Cosme I de Médici .
Conseqüències Il Medeghino va sotmetre fàcilment els castells dels voltants en els dies després de la batalla, i a continuació va ser capaç de sotmetre la ciutat de Siena a un fortíssim setge. Es van adoptar cruels mesures per tal d'evitar que els camperols portessin subministraments a la ciutat. Fin el punt que el març de 1555 es va destruir un cos de 1300 mercenaris tractant de trencar el setge per a aconseguir aliments. Sense possibilitat de rebre prou subministraments i reforços dels francesos, la ciutat es va rendir el 17 d'abril de 1555. La República de Siena va desaparèixer i va ser incorporada amb l'ajuda de l'emperador a partir de llavors al Gran Ducat de la Toscana el 1569, desapareixent definitivament la República de Siena.Spinello Benci, Storia di Montepulciano, Montepulciano, 1892-96, página 131
Referències
Bibliografia Mallett, Michael Edward; Shaw, Christine (2014). The Italian Wars 1494-1559: War, State and Society in Early Modern Europe . Taylor & Francis. .
Enllaços externs Geocities.com Battalla de Marciano o de Scannagallo 2/08/1554 Victòria estratègica Imperial-Toscana
Categoria:Batalles de França del segle XVI Categoria:Batalles del Regne de Nàpols Categoria:Batalles d'Espanya del segle XVI Categoria:Batalles de les Guerres d'Itàlia Categoria:Província d'Arezzo