La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà. Se sol oposar cultura i natura. Aquesta concepció defineix cultura en sentit molt ample, com tot això que típicament es fet pels humans i el separa de la natura, lloc on la humanitat no ha intervingut. En sentit més estricte es considera la cultura com el conjunt de la producció artística i la tecnològica i els significats que s'hi associen.
Les diferents definicions reflecteixen diferents escoles del pensament. Tot i això, sol incloure la tecnologia, l'art i les humanitats, un patró de tipus de coneixement preferent, tradicions, creences i conductes que depenen d'un determinat pensament simbòlic i el conjunt d'actituds, valors, objectius i pràctiques que caracteritzen una grup, una societat o tota la humanitat. Alguns autors reivindiquen un universal cultural. De vegades es contraposa una anomenada alta cultura amb la cultura popular.
Segons el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, la cultura ha de ser considerada com un bé públic i com un bé preferent.Informe anual sobre l'estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2010
Etimologia El mot prové del llatí cultura, derivat del participi cultus del verb colere, que té moltes significats: coldre, habitar, venerar, conrear. Al context agrícola, pot ser sinònim de conreu, cultiu.
Naturalesa i cultura Una primera diferenciació dins el coneixement científic és l'establerta entre naturalesa i cultura. És provat que la cultura s'aprèn, no és inherent a l'espècie humana, tot i que sense cultura no seríem humans.Guillaume Vannier. La culture. Thème IEP de province 2014. Col. Sciences Po. París: Sudyrama, 2014. Per tant, aquesta diferenciació ens diu que el món de la naturelesa no l'ha creat l'home mentre que la cultura és un món creat pels ésser humans. Així mateix ho posa de manifest Guillaume Vannier.
Concepte de cultura a la història miniatura|Col·lecció d'imatges que representen els objectes que poden encabir-se dins de l'estudi de l'Etnologia i l'Antropologia. Museu Valencià d'Etnologia.
El concepte de cultura va aparèixer per primera vegada a l'Europa del i es referia al símil d'un procés de cultiu a una mena de creixement de la persona, com en l'agricultura o l'horticultura. Al , el terme va arribar a referir-se primer al perfeccionament de la persona i després al conjunt de conductes i comportaments que es produeixen en una determinada comunitat i que són transmesos entre els seus individus per aprenentatge.Kroeber, A.L. i C.Kluckhohn, 1952. Culture: A Critical Review of Concepts and Definitions
La interpretació del terme durant la Il·lustració, que veu cultura com la condició necessària per a la realització de l'individu autònom xoca amb la visió romàntica del terme, en què la cultura és l'expressió de l'esperit del poble. Aquesta dualitat d'interpretacions determina la visió conservadora o progressista de la cultura. Tots dos models estan en crisi a principis del .
A partir del , la cultura va esdevenir un concepte central de l'antropologia, que estudia les diferents formes en què les persones viuen en diferents parts del món i la capacitat humana per a classificar i representar experiències amb símbols i actuar amb imaginació i creativitat.
Aquesta capacitat havia estat considerada com a característica única del gènere homo, fins que primatòlegs com Jane Goodall identifiquessin aspectes culturals entre animals.
Formació del concepte de cultura Etimologia L'etimologia del concepte modern de «cultura» té un origen antic. En diverses llengües europees el mot «cultura» és descendència de cultura ainimi emprat en llengua llatina per Ciceró a les Tusculanae, on l'autor clàssic escriu sobre el cultiu de l'ànima (=cultura animi), fent ús d'aquesta manera d'una metàfora agrícola per a descriure el desenvolupament d'una ànima filosòfica, entesa teològicament com un dels ideals superiors possibles per al desenvolupament humà.
Samuel von Pufendorf condueix novament la metàfora cap al significat actual però sense que això comporti la perfecció natural de l'home en filosofia. Per a l'autor, els significats del terme cultura, que molts escriptors reprenen posteriorment "fan referència a totes les formes on els humans comencen a superar la barbàrie inicial i, mitjançant artificis, es tornen humans" [trd.].
Velkley en fa la descripció següent:El terme "cultura", que inicialment volia significar el cultiu de l'ànima o de la ment, adquireix el gruix dels significats posteriors als escrits dels pensadors alemanys del , els quals desenvolupen en diversos nivells la crítica de Rousseau al liberalisme modern i a la Il·lustració. A més a més, implícitament hi ha un contrast entre "cultura" i "civilització" entre aquests autors, fins i tot quan no ho expressen en aquests termes. Sorgeixen dos dignificats en aquest període: la cultura com un esperit folklòric amb una identitat única i la cultura com a cultiu de l'espiritualitat o la individualitat lliure. El primer significat és avui predominant en l'ús del mot "cultura", però el segon encara té un paper important en allò que hom pensa que la cultura hauria d'aconseguir, com ara l'"expressió" plena de l'ésser en tant que individu únic i "autèntic". [trd.]
Recorregut etimològic Quan el mot cultura apareix a Europa entre els segles XVIII i XIX, s'empra per a referir-se a un procés tecnològic o de millora, com a l'agricultura o l'horticultura. Al primer es refereix a la millora o refinament de la individualitat, especialment mitjançant l'educació i, tot seguit, es fa servir per a referir-se a l'assoliment de les aspiracions o ideals nacionals. A mitjan , alguns científics se serveixen del terme "cultura" per a referir-se a la capacitat humana universal. Per al sociòleg alemany George Simmel la cultura era "el cultiu dels individus mitjançant la ingestió de formes externes que s'ha objectificat tot al llarg de la història" [trd.].
Al , la "cultura" sorgeix com un concepte central de l'antropologia, el qual abasta tots els fenòmens humans que no poden imputar-se a la genètica. Més delimitadament, el terme "cultura" abasteix dos significats:
la capacitat evolucionada dels homes a classificar i representar les experiències amb símbols i actuar de forma imaginària i creativa les maneres variades amb què la gent viu a les diverses parts del món, classificant i representant les seves experiències i actuant creativament
Després de la Segona Guerra Mundial, el terme adquireix importància malgrat que amb diferents significats en disciplines com ara els estudis cultturals, la psicologia organitzacional, la sociologia cultural i els estudis gerencials.
Alguns etòlegs parlen de culture per a referir-se als costums, activitats o comportaments transmesos d'una generació a l'altra entre grups d'animals mitjançant la imitació conscient de dits comportaments. Les creences i pràctiques d'una cultura determinada poden ser exercides com a mecanismes de control en vista a limitar-ne la conducta social. La cultura s'associa amb la llibertat atès que és el vehicle portant entre el coneixement i les noves formes de consciència que fan possible una desestabilització de l'hegemonia. A més d'això s'hi pot reconèixer conjunts o modes de vida i fins i tot costums d'una època o grup social. El terme cultura pot arribar a agafar extensió i diversos usos, com la diversitat cultural, l'objecte del coneixement empíric i la diferència cultural.
Altres conceptes de cultura:
el mot cultura s'associa amb l'acció de cultivar o practicar una cosa, també segons el diccionari pot ser el resultat o l'efecte de fer prevaldre coneixements humans i conjunts de modus vivendi. la cultura s'ha arribat a veure com a conseqüència de la modernitat una dimensió i expressió de la vida humana es realitza a través de la utilització de símbols i artefactes, dels quals trobaríem expressions de l'àmbit de la producció, circulació i consum de signes, és a dir, així com una praxis que s'articularia en una teoria al diccionari hi trobem denombrades diferents menes de cultura i d'entre totes les més emblemàtiques en serien la cultura popular i la cultura de masses
Concepció clàssica de la cultura El terme cultura prové del llatí cultus que al seu torn deriva de colere que significa cuidar el camp o del bestiar. Vers el , el terme es fa servir per a designar una parcel·la cultivada i passat tres segles canvia el sentit per a designar el manteniment d'una cosa: el cultiu de la terra o el cuidat del bestiar (Cuche, 1999: 10). Llavors podem dir que el sentit de la paraula ja és més propera al significat que rep actualment en català o altres llengües neollatines com el castellà, el francès, el portuguès o l'italià mateix. A mitjan segle XVI, el mot adquireix una connotació metafòrica, com ara la cultivació de qualsevol facultat. Així i tot, l'acceptació figurada de cultura no s'estén fins al , quan apareix igualment en certs texts acadèmics.
Durant la Il·lustració () el sentit figurat del terme pren el davant i s'imposa el cultiu de l'esperit en diversos àmbits acadèmics. Exemple d'això la vista d'ulls que es pot fer al Dictionaire de l'Académie Française l'any 1718. Malgrat que l'Enciclopèdia exclogui d'arribada el sentit figurat a favor del sentit restringit on cultura són terres a cultivar, no desconeix el sentit figurat que apareix als articles dedicats a la literatura, la pintura, la filosofia i les ciències. Amb el ròssec del temps la cultura esdevé sinònim de formació de la ment. És a dir, es converteix en un mot que ha de designar el nodriment intel·lectualment de la ment humana i ja no pas el manteniment d'una parcel·la a cultivar.
La clàssica oposició entre cultura i natura també troba les seves arrels en aquesta època. L'any 1798 el Diccionaire concep el terme cultura com a estigma vers lesperit natural. Per a molts pensadors de l'època, com ara Jean Jacques Rousseau, la cultura és un fenomen distintiu dels éssers humans, el qual els col·loca en una posició diferent a la de la resta d'animals. La cultura esdevé el conjunt de coneixements acumulats per la humanitat tot al llarg de la història. En tant que característica universal (vocable), és utilitzat en singular atès que es pot trobar a totes les societats sense fer diferències d'ètnies, ubicació geogràfica o moment històric.
Cultura i civilització És igualment en el context del Segle de les Llums que sorgeix una altra de les clàssiques oposicions que involucra la cultura, tot i que, d'aquest cop, com a sinònim de civilització. El mot apareix per primera vegada en la llengua francesa al segle XVIII com a refinació dels costums. Civilització és un terme relacionat amb la idea de progrés. Idea segons la qual la civilització és un estadi de la humanitat on la ignorància s'ha abatut i els costums i relacions socials viuen la seva màxima expressió. La civilització no és un procés terminat, és continuat, i implica el perfeccionament progressiu de les lleis, les formes de govern, el coneixement. Així com la cultura, també és un procés universal que inclou a tots els pobles, fins i tot als mes retardats dins la línia de pensament evolucionista. Sens dubte els paràmetres amb què es mesurava si una societat era més civilitzada o salvatge que una altra eren els propis de la mateixa societat. A les acaballes del tots dos termes, cultura i civilització, es feien servir gairebé de la mateixa manera, principalment en francès i anglès (Thompson, 2002: 186).