Joan el CecEn luxemburguès: Jang de Blannen; en alemany: Johann der Blinde von Luxemburg; en txec: Jan Lucemburský (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346). És conegut per haver mort lluitant en batalla als cinquanta anys, quan feia més d'una dècada que estava cec.
Biografia Joan fou educat a París, però tot i rebre una educació francesa es va veure immers de ben jove amb la política germànica.
El 1310 el seu pare va pactar el seu matrimoni amb Elisabet de Bohèmia, germana del difunt rei de Bohèmia Venceslau III. Amb el suport del seu pare, va fer campanya a Bohèmia per reclamar el regne en nom de la seva esposa, i finalment en va ser escollit rei després de deposar Enric de Caríntia.
A la mort del seu pare el 1313 va heretar el comtat de Luxemburg. Els seus intents de succeir-lo també al capdavant del Sacre Imperi van fracassar quan els prínceps electors escollir Lluís IV de Wittelsbach. Com el seu predecessor es va trobar amb l'hostilitat de la noblesa txeca envers un rei estranger. Per això, Joan va deixar l'administració de Bohèmia en mans de regents i va posar-se a viatjar, passant per Silèsia, Polònia, Lituània, el Tirol, el nord d'Itàlia i l'Avinyó papal. Va lluitar al costat dels cavallers teutònics contra el rei Ladislau I de Polònia a la guerra que mantingueren entre 1326 i 1332.
Poc després de la batalla de Mühldorf, les relacions entre Joan i l'emperador es van tensar per la creixent amistat del rei amb el papat i amb França i per disputes territorials. Convidat pels ciutadans de Brescia que volien posar fi a les disputes entre güelfs i gibel·lins i els intents de Mastino II della Scala de prendre la ciutat, va creuar els Alps amb un petit exèrcit el 1331 i el seu fill Carles, va aliar-se amb el cardenal Bertrand du Pouget i va rebre ràpidament l'homenatge de Bèrgam, Milà, Parma i Lucca i aviat es va convertir en el governant d'una gran part de la península, rebent el vicariat d'Itàlia.
En 1332 Robert I de Nàpols va convocar als principals senyors güelfs i gibel·lins a Gènova, va fer la pau i va crear una aliança per derrotar Bertrand du Pouget i Joan de Bohèmia, prenent Mòdena i Brescia. Joan va retornar a Itàlia en 1333 amb l'exèrcit de Joan I d'Armanyac i Bertrand du Pouget però fou derrotat a la batalla de Ferrara i hagué de retornar a Bohèmia abandonant el projecte de governar la Llombardia.
El 1335, a la mort d'Enric I de Bohèmia sense fills mascles va cedir Caríntia i Carniola a Albert II d'Àustria a canvi de la renúncia a la corona alemanya mentre els Wittelsbach de Baviera van rebre el Tirol.
L'any 1336, als quaranta anys, Joan es va veure afectat per oftàlmia i va perdre la vista mentre es trobava participant en una croada a Lituània. Tot i que es va fer visitar pels metges més destacats de l'època, incloent-hi el reconegut Gui de Chaulhac, Joan va quedar completament cec.
Un any després començava la Guerra dels Cent Anys, i Joan hi va prendre part a favor del rei Felip IV de França. Entre els novembres de 1338 i 1340 va exercir de governador de Llenguadoc. Finalment va morir lluitant contra els anglesos a la batalla de Crécy, el 26 d'agost 1346. Andrew Ayton, Philip Preston i Françoise Autrand, The Battle of Crécy, 1346, p.189-190 Tip de brandar l'espasa al vent, el rei va manar que lliguessin les seves brides als cavalls del costat i va ordenar carregar contra l'enemic al centre de la batalla.
Va ser succeït com a rei de Bohèmia pel seu fill gran Carles. El seu segon fill Venceslau va heretar el comtat de Luxemburg.
Família miniatura|esquerra|Il·lustració de Joan en un manuscrit medieval
miniatura|esquerra|Casament de Joan i Elisabet a Espira.
Joan era fill del comte de Luxemburg i emperador electe del Sacre Imperi Enric VII i la seva esposa Margarida de Brabant. Joan es va casar per primer cop el setembre de 1310 amb Elisabet de Bohèmia (1292-1330). La parella va tenir set fills: Margarida (1313-1341), es casaria el 1328 amb el duc Enric XIV de Baviera. Bona (1315-1349), es casaria el 1332 amb el rei Joan II de França. Carles (1316-1378), succeiria el seu pare com a rei de Bohèmia (Carles I) i seria escollit emperador del Sacre Imperi (Carles IV). Otakar ("Otó") (1318-1320) Joan Enric (1322-1375), seria nomenat Marcgravi de Moràvia. Anna (1323-1338), es casaria el 1335 amb el duc d'Àustria Otó IV. Elisabet (1323-1324), germana bessona d'Anna.
L'any 1334 es va casar en segones núpcies amb Beatriu de Borbó, filla del duc Lluís I de Borbó. Van tenir un fill: Venceslau (1337-1383), esdevindria duc de Luxemburg i Brabant com a Venceslau I.
Referències
Categoria:Comtes de Luxemburg Categoria:Reis de Bohèmia Categoria:Casa de Luxemburg Categoria:Persones de Ciutat de Luxemburg Categoria:Morts en combat Categoria:Morts al Somme