Saxònia (en alemany Sachsen), oficialment Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen , alt sòrab Swobodny stat Sakska), és un dels 16 estats d'Alemanya. Està situat al centre-est d'Alemanya i limita al nord amb Brandenburg, al nord-oest amb Saxònia-Anhalt, a l'oest amb Turíngia i al sud amb Baviera; a més, té una frontera, també al sud, amb la República Txeca i a l'est amb Polònia. La capital és Dresden i la ciutat més populosa, Leipzig. Amb una àrea de 18.413 quilòmetres quadrats, és el desé estat alemany més gran. Segons el cens de 2022 tenia una població de 4.038.131 habitants, sent el sisé estat més populós d'Alemanya.
Al començament del i a conseqüència de les guerres Napoleòniques, el territori que comprèn aquest estat va passar a formar part de la Confederació del Rin. El primer Freistaat Sachsen es va formar el 1918 després de l'abdicació del rei i la dissolució del Regne de Saxònia. El 1952 es va dissoldre el Land Sachsen i es va dividir en tres districtes de la República Democràtica Alemanya: Leipzig, Dresden i Chemnitz, després reanomenat Karl-Marx-Stadt. El Land Sachsen va ser novament creat després de la reunificació alemanya per llei el 22 de juliol de 1990.
A més dels alemanys saxons, Saxònia és la llar del sòrabs, un grup ètnic nadiu d'eslaus occidentals de vora 80.000 persones.
Geografia Física L'Estat Lliure de Saxònia és el Land més oriental del país. Topogràficament l'Estat pot ser dividit en plana, sistema muntanyenc de mitjana altura i paisatges amb turons. La vall de Leipzig (Leipziger Tieflandsbucht) al sud de la ciutat i Oberlausitz conformen les planes. Els dos paisatges es caracteritzen pels dipòsits del Paleocè i del període glacial. A més, les valls fluvials i els jaciments de lignit marquen aquestes planes. Els paisatges amb pujols (Mittelsächsisches Hügelland) més al sud té grans jaciments de loess i l'alta qualitat del sòl a la regió es deu a la morrena. El sistema muntanyenc d'altura mitjana (sächsischen Mittelgebirge), el qual va de l'oest a l'est, té límits molt imprecisos. En el sud-oest arriba al Vogtland bavarès.
La frontera nord arriba fins a les muntanyes Metal·líferes (Erzgebirge en alemany, Krušné hory en txec). L'altura va disminuint de l'oest a l'est a poc a poc, per la qual cosa l'elevació més alta de Saxònia, el Fichtelberg (1.215m), pertany a les muntanyes Metal·líferes. Al sud de les fronteres de l'Estat les forests perden altitud i acaben a la vall d'Egertalgraben. Al nord de les forests hi ha la Reserva Natural Erzgebirge/Vogtland. A l'oest, l'Elba travessa la serralada i forma l'Elbsandsteingebirge. El límit nord de la vall de l'Elba forma la fractura de Lusàcia Lausitzer Verwerfung, frontera de la serralada de Lusàcia Lausitzer Gebirge que va fins a la República Txeca.
Política Saxònia es divideix en 10 districtes rurals (Landkreise) i tres districtes urbans (Kreisfreie Städte). Des de 1990 i fins 2008 Saxònia es dividia en tres regions administratives (regierungsbezirk): Regió de Chemnitz, Regió de Dresden i Regió de Leipzig. #Ciutats i districtes200px| Districte Capital BZ Bautzen Bautzen C Chemnitz Districte urbà DD Dresden Districte urbà ERZ Erzgebirge Annaberg-Buchholz GR Görlitz Görlitz L Leipzig Borna L Leipzig Districte urbà MEI Meißen Meißen FG Mittelsachsen Freiberg TDO Nordsachsen Torgau PIR Sächsische Schweiz-Osterzgebirge Pirna V Vogtland Plauen Z Zwickau Zwickau Història En temps prehistòrics, el territori de l'actual Saxònia era lloc d'algunes de les fosses circulars més grans d'Europa central, datant del segle Vé abans de Crist. S'han descobert importants jaciments arqueològics en Dresden i als pobles d'Eythra i Zwenkau, prop de Leipzig. La presència del poble germànic al territori de l'actual Saxònia es creu que començà al segle Ir abans de Crist. També es creu que algunes parts de l'actual Saxònia estaven sota el control del rei germànic Marobod durant l'època romana. Per a les darreries del període romà, diverses tribus conegudes com a saxons aparegueren, donant el seu nom a diversos estats.
Des de finals del segle VIé, el territori de l'actual Saxònia i parts de Turíngia estigué poblat per eslaus polabis, principalment sòrabs. El país fou conquerit pel regne dels Francs i fou organitzat com la Marca Soraba.Brather, Sebastian (2004). "The beginnings of Slavic settlement east of the river Elbe". Antiquity, Volume 78, Issue 300. p. 314–329Brather, Sebastian. (2001; 2nd ed. 2008). Archäologie der westlichen Slawen: Siedlung, Wirtschaft und Gesellschaft im früh- und hochmittelalterlichen Ostmitteleuropa. Walter de Gruyter. ISBN 9783110206098 Un llegat d'aquest període és l'actual presència a Saxònia dels sòrabs. Parts orientals i occidentals de Saxònia estigueren sota el control de Bohèmia, amb algunes interrupcions, entre els anys 1075 i 1635 i, fins 1809, el poble de Schirgiswalde romangué com a exclau bohemi. Altres parts de l'est també foren controlades per Polònia entre 1002 i 1032; pel Ducat de Jawor, el ducat més sud-occidental de la Polònia de la dinastia Piast, entre 1319 i 1346; per Hongria entre 1469 i 1490; a més, el poble de Pechern formà part del Ducat de Żagań, un dels ducats de la Baixa Silèsia originats per la fragmentació medieval polaca, fins al 1472.
El primer Ducat de Saxònia medieval fou un dels "ducat arrel" carolingi de l'alta edat mitjana originat als començaments del segle VIIIé i que cresqué cap al nord d'Alemanya, incloent-hi els actuals estats federals de Bremen, Hamburg, Baixa Saxònia, Rin del Nord-Westfàlia, Slesvig-Holstein i Saxònia-Anhalt.
Demografia El desenvolupament demogràfic a Saxònia des de 1905:
El terme mitjà de fills per dona en Saxònia va ser d'1,342 el 2006, per sobre la mitjana alemanya d'1,333. Així, Saxònia és l'únic Estat de l'antiga RDA amb un terme mitjà més alt del d'Alemanya. Des de la reunificació el 1990, la població ha disminuït més de 60.000 habitants, a causa de la migració interna i dels pocs naixements.
Administració i política Govern miniatura|L'actual Ministre-President, Michael Kretschmer (2024) Ministres-Presidents de Saxònia # Nom Partit Inici de mandat Fi de mandat 1 Georg Gradnauer SPD 14 de març de 1919 4 de maig de 1920 2 Wilhelm Buck SPD 4 de maig de 1920 21 de març de 1923 3 Erich Zeigner SPD 21 de març de 1923 29 d'octubre de 1923 4 Rudolf Heinze DVP 29 d'octubre de 1923 31 d'octubre de 1923 5 Alfred Fellisch SPD 31 d'octubre de 1923 4 de gener de 1924 6 Max Heldt SPD 4 de gener de 1924 26 de juny de 1929 7 Wilhelm Bünger DVP 26 de juny de 1929 6 de maig de 1930 8 Walther Schieck DVP 6 de maig de 1930 10 de març de 1933 9 Manfred von Killinger NSDAP 10 de març de 1933 28 de febrer de 1935 10 Martin Mutschmann NSDAP 28 de febrer de 1935 7 de maig de 1945 11 Rudolf Friedrichs SPD/SED 4 de juliol de 1945 13 de juny de 1947 12 Max Seydewitz SED 31 de juliol de 1947 23 de juliol de 1952Entre 1952 i 1990, l'estat de Saxònia va restar abolit. 13 Kurt Biedenkopf CDU 8 de novembre de 1990 18 d'abril de 2002 14 Georg Milbradt CDU 18 d'abril de 2002 28 de maig de 2008 15 Stanislaw Tillich CDU 28 de maig de 200813 de desembre de 2017 16 Michael Kretschmer CDU 13 de desembre de 2017 actualitat
Dieta de Saxònia miniatura|Saló plenari de la dieta saxona miniatura|Diagrama legislatura 2024-2029 Candidatura 1990 1994 1999 2004 2009 2014 2019 2024 CDU9277765558594541 SPD3222141314181010 SED/PDS/Linke172130312927146 LDPD/FDP900714000 Grüne1000698127 NPD 012800 AfD 143840 BSW 15 FW 0001Total 160 120 120 120 132 126 119 120 Fonts:
Personatges il·lustres Robert Schumann Oskar Schlömilch Gotthold Ephraim Lessing Richard Wagner Johann Sebastian Bach Till Lindemann Erich Kästner Gottfried Leibniz Friedrich Nietzsche Felix Mendelssohn Bartholdy Karl Liebknecht Jakob Böhme Michael Ballack Diane Kruger Hermann Dostal compositor i crític musical
Referències
Enllaços externs
Portal oficial