Les rosàcies (Rosaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les rosals (Rosales), dins del clade de les fàbides, un subclade de les ròsides. Conté més de 3.000 espècies, agrupades en un centenar de gèneres. Inclou espècies natives d'arreu del món, especialment de l'hemisferi nord, però acostumen a mancar als deserts i a les selves pluvials.
En general, són caducifòlies. Poden prendre la forma d'arbres llenyosos, matolls, plantes enfiladisses o plantes herbàcies.
Descripció Les rosàcies poden ser arbres llenyosos, arbustos o plantes enfiladisses o herbàcies. Les herbes són majoritàriament perennes, però també existeixen algunes plantes anuals, com ara Aphanes arvensis.
Fulles Les fulles generalment estan disposades en espiral, però tenen una disposició oposada en algunes espècies. Poden ser simples o pinnades compostes (ja siguin parelles o senars). Les fulles compostes apareixen en uns 30 gèneres. El marge de la fulla és més sovint serrat. Les estípulas aparellades estan generalment presents, i són una característica primitiva dins de la família, que es perden de manera independent en molts grups d'Amygdaloideae (anteriorment anomenats Spiraeoideae). Les estípules de vegades són adnates (superfície adherida a superfície) al pecíol. Les glàndules o nectaris extraflorals poden estar presents als marges de les fulles o als pecíols. Les espines poden estar presents al nervi central dels folíols i al raquis de les fulles compostes.
Flors Les flors de les plantes de la família de les roses es descriuen generalment com a «vistoses». Presenten simetria radial i gairebé sempre són hermafrodites. Les rosàcies generalment tenen cinc sèpals, cinc pètals i molts estams disposats en espiral. Les bases dels sèpals, els pètals i els estams es fusionen per formar una estructura característica en forma de copa anomenada hipant. Es poden disposar en puntes, o caps. Les flors solitàries són rares. Les rosàcies tenen una varietat de colors de pètals, però el blau està gairebé completament absent.
Fruits i llavors Els fruits es troben en moltes varietats i havien estat considerats els personatges principals per a la definició de subfamílies entre les rosàcies, donant lloc a una subdivisió fonamentalment artificial. Poden ser fol·licles, càpsules, fruita de closca, aquenis, drupes (Prunus), i fruits agregats, com el pom d'una poma, o el gavarró d'una rosa. Molts fruits de la família són comestibles, però les seves llavors contenen sovint amigdalina, que pot alliberar cianur durant la digestió si la llavor està danyada.TOXNET: CASRN: 29883-15-6
Taxonomia Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 en l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748-1836).
Gèneres Dins d'aquesta família es reconeixen els 104 gèneres següents:
Acaena Adenostoma Agrimonia Alchemilla Amelanchier Argentina Aria Aronia Aruncus Bencomia Cercocarpus Chaenomeles Chamaebatia Chamaebatiaria Chamaecallis Chamaemeles Chamaemespilus Chamaerhodos Cliffortia Coleogyne Coluria Comarum Cormus Cotoneaster Crataegus Cydonia Dasiphora Dichotomanthes Dryas Drymocallis Eriobotrya Exochorda Fallugia Farinopsis Filipendula Fragaria Geum Gillenia Hagenia Hedlundia Hesperomeles Holodiscus Kageneckia Karpatiosorbus Kelseya Kerria Leucosidea Lindleya Luetkea Lyonothamnus Macromeles Majovskya Malacomeles Malus Marcetella Margyricarpus Micromeles Neillia Neviusia Normeyera Oemleria Oncostylus Osteomeles Pentactina Peraphyllum Petrophytum Phippsiomeles Photinia Physocarpus Pleiosorbus Polylepis Potaninia Potentilla Pourthiaea Prinsepia Prunus Pseudocydonia Purshia Pyracantha Pyrus Rhaphiolepis Rhodotypos Rosa Rubus Sanguisorba Sarcopoterium Scandosorbus Sibbaldia Sibbaldianthe Sibiraea Sieversia Sorbaria Sorbus Spenceria Spiraea Spiraeanthus Stranvaesia Taihangia Tetraglochin Torminalis Vauquelinia Waldsteinia Weniomeles Xerospiraea
Història taxonòmica Tradicionalment s'havia subdividit en cinc subfamílies i dues tribus basant-se en l'estructura del seu fruit: Subfamília Rosoideae: Conté gèneres amb petits fruits com, entre d'altres, Rosa, Rubus, Fragaria, Potentilla, Geum i Sibbaldia. Subfamília Maloideae o Pomoideae: Inclou el gènere de la pomera, Malus, i els d'altres fruits en pom. Subfamília Amygdaloideae (o Prunoideae): Inclou fruits en drupa simple com Prunus i d'altres. Subfamília Spiraeoideae: Inclou gèneres de fruits no carnosos com Spiraea i Sorbaria. Subfamília Dryadoideae: Fruits en aqueni amb estil pilós (Dryas, Cercocarpus, Chamaebatia, Cowania i Purshia). Tribu Neillieae: Inclou els gèneres de Stephanandra i Physocarpus. Aruncus: Gènere amb un representant als Països Catalans Aruncus dioicus.
Ecologia Les rosàcies són un dels clades de plantes que tenen ectomicorrizes, un tipus de relació simbiòtica amb fongs. Són parasitades per plantes de l'ordre de les santalals, que són capaces de penetrar-ne la fusta. Així mateix, són hostes d'afidoïdeus de diferents tipus i d'himenòpters que indueixen la formació de gales. El cinípid més antic que es coneix, Kinseycynips succinea, de l'Eocè superior de Rússia, probablement ja mostrava aquest comportament. Els cèfids, en canvi, foraden i penetren la tija de les rosàcies.
Usos miniatura|La rosa de Sant Jordi Les rosàcies es consideren una de les sis famílies de plantes de conreu econòmicament més importants,B.C. Bennett (s. d.). Economic Botany: Twenty-Five Economically Important Plant Families. Encyclopedia of Life Support Systems (EOLSS) llibre electrònic i inclouen les pomeres, les pereres, els codonyers, els nesprers, els nesprers del Japó, els ametllers, els presseguers, els albercoquers, les pruneres, els cirerers, les maduixeres, les moreres, els gerds, els aranyoners i els rosers.
Molts gèneres també són plantes ornamentals molt apreciades. Entre ells hi ha arbres i matolls (Cotoneaster, Chaenomeles, Crataegus, Dasiphora, Exochorda, Kerria, Photinia, Physocarpus, Prunus, Pyracantha, Rhodotypos, Rosa, Sorbus o Spiraea), herbàcies perennes (Alchemilla, Aruncus, Filipendula, Geum, Potentilla o Sanguisorba), plantes alpines (Dryas, Geum o Potentilla) i enfiladisses (Rosa).
Tanmateix, diversos gèneres també s'han introduït com a males herbes pernicioses en algunes parts del món. Aquestes plantes invasores poden tenir impactes negatius sobre la diversitat dels ecosistemes locals un cop establertes. Entre aquests paràsits naturalitzats hi ha Acaena, Cotoneaster, Crataegus i Pyracantha.
La producció d'oli de rosa a partir de flors fresques com ara Rosa damascena, Rosa gallica i altres espècies és una indústria econòmica important a Bulgària i parts de l'Àsia occidental.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Rosaceae - Flora de la Xina Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar