Hairspray és un musical amb música de Marc Shaiman, lletres de Scott Wittman i Shaiman; i llibret de Mark O'Donnell i Thomas Meehan, basada en la pel·lícula Hairspray de John Waters. Les cançons inclouen música de ball dels anys 60 i rhythm and blues "downtown". El 1962, a Baltimore, Maryland, el somni d'una adolescent obesa és ballar al The Corny Collins Show, un programa de ball emès a la televisió local basat en el real Buddy Deane Show. Quan Tracy guanya un paper a l'espectacle, esdevé una celebritat de la nit al dia. Llavors llança una campanya per integrar el show. Hairspray és un comentari social sobre les injustícies de part de la societat americana a la dècada dels 60.
La producció original del musical de Broadway s'estrenà el 15 d'agost del 2002 i guanyà 8 Premis Tony de 13 nominacions. Es representà en 2.500 funcions, tancant el 4 de gener del 2009. Hairspray també ha tingut gires pels Estats Units, una producció al West End londinenc, així com diverses produccions estrangeres; i va ser adaptada el 2007 pel cinema. La producció de Londres va ser nominada a 11 Premis Laurence Olivier, guanyant-ne 4 (entre ells, el de Millor Musical).
Rerefons D'acord amb les entrevistes incloses a un DVD extra de la pel·lícula, la productora teatral Margo Lion va concebre Hairspray com un musical el 1998, després de veure la pel·lícula per la televisió. Va contactar amb John Waters, qui estigué d'acord, i llavors n'adquirí els drets a New Line Cinema. Lion contactà amb Marc Shaiman, qui li mostrà interès en el projecte només si es podia incloure al seu company Scott Wittman, i Lion estigué d'acord. Presentaren 3 cançons (una de les quals, "Good Morning Baltimore", esdevindria la primera cançó de l'espectacle) a la vista del treball inicial, Lion es convencé que havia reunit l'equip correcte.New York Times article, Robin Pogrebin, October 16, 2002
Lion contactà amb Rob Marshall perquè dirigís el musical. En aquells moments, Marshall estava negociant dirigir l'adaptació cinematogràfica de Chicago, però acordà col·laborar en les etapes inicials de Hairspray, amb l'estipulació que podria abandonar el projecte si finalment acabava dirigint la pel·lícula. Marshall recordava a Marissa Jaret Winokur de la seva breu aparició a la pel·lícula American Beauty, i preparà una reunió amb Shaiman i Wittman. Ambdós s'adonaren que era perfecta pel paper de Tracy Turnblad, però dubtaven de contractar-la sense veure altres audicions. Van contractar a Winokur per treballar amb ells en el projecte, però especificant que podria ser substituïda. Un any després, a Winokur se li diagnosticà un càncer, sotmetent-se a quimioteràpia i a una histerectomia sense dir-s'ho a ningú (llevat de a la seva família immediata) per tal de no perdre el paper. Un cop restablerta, Winokur tornà a la feina. Mentrestant, Marshall havia començat a treballar a Chicago, i Jack O'Brien i Jerry Mitchell van ser contractats per Lion per dirigir i coreografiar, respectivament, Hairspray. A Winokur se li va dir que necessitaria una audició entre centenars d'aspirants més, però quan es trobà amb O'Brien i Mitchel, ambdós acordaren que era perfecta pel paper.
A la pel·lícula original, la mare de Tracy havia estat interpretada per Divine, i a Shaiman li agradà la idea de mantenir la tradició que el paper d'Edna Turnblad fos interpretat per un home. Suggerí a Harvey Fierstein, basant-se sobretot en la característica veu de l'actor, i O'Brien es mostrà d'acord.
Sinopsi Situació: Baltimore, Maryland, juny de 1962
Primer Acte miniatura|Katrina Rose Dideriksen i Harvey Fierstein. Mentre que encara està al llit, Tracy Turnblad, una adolescent, perla sobre el seu amor per la seva llar, pel ball i el seu desig de ser famosa. (“Good Morning Baltimore”) Després de l'escola, Tracy corre cap a casa amb Penny, la seva millor amiga, per unir-se a “The Nicest Kids in Town” al show de ball adolescent local, The Corny Collins Show. Edna, la mare d'Edna, es mostra irònica i es complany sobre el soroll de la música de la televisió, mentre que la mare de Penny es queixa perquè és música racial. Després de l'anunci que es faran audicions per un lloc en l'espectacle, Tracy demana permís a la seva mare per anar-hi. Edna, que tem que se'n riguin de Tracy pel seu pes, li ho nega. Penny i Amber (la ballarina principal del Corny Collins Show), tenen disputes semblants amb les seves mares (“Mama, I’m a Big Girl Now”). Després d'obtenir el permís i el suport del seu pare Wilbur, Tracy es presenta a l'audició i ensopega amb l'ídol adolescent, Link Larkin, que condueix a una escena de somni (“I Can Hear the Bells”). Velma Von Tussle, la productora de The Corny Collins Show, rebutja a Tracy a causa de la seva mida (“(The Legend of) Miss Baltimore Crabs”). Velma, a més, també rebutja a una nena negra, Little Inez. De tornada a l'escola, Tracy és enviada a tutoria a causa que el seu cabell "obstrueix a tots la vista de la pissarra". Allà es troba amb Seaweed, un ballarí negre, i fill de Motormouth Maybelle, el presentador de Negro Day, qui li ensenya diversos passos de ball. Tracy fa servir els nous passos de ball al Sophomore Hop al dia següents per presentar-se ella mateixa a Corny Collins (“The Madison”). Quan Corny veu com pot ballar la Tracy, li dona un lloc al show (“The Nicest Kids in Town (Reprise)”). Durant l'emissió, Corny suggereix que Link podria cantar-li a Tracy “It Takes Two”, i Link accepta ràpidament, tot i que deixa consternada a Amber. Després del show, Mr. Spritzer, l'amoïnat productor de l'espectacle, pregunta a Velma sobre el nomenament de Tracy. Velma, amenaçant despatxar a Corny de l'espectacle, queda finalment consternada i decideix arruïnar a Tracy (“Velma’s Revenge”). A la llar dels Turnblad, Edna rep trucades dels fans que volen veure a Tracy al show. Una trucada prové del Mr. Pinky, el propietari d'una botiga de roba de talles gran, per a un aval. Travy demana a la seva mare que l'acompanyi perquè actuï com la seva agent, tot i que Edna fa anys que no abandona el seu apartament. Finalment, Edna fa un canvi d'imatge radical, i com li diuen, és Benvinguda als 60 (“Welcome to the ’60s"), i Tracy esdevé la cara de la botiga. Els senyals de la fama de Tracy són evidents a l'escola, amb grafits a les parets i membres del consell donant suport al seu pentinat. A l'escola, Amber, gelosa de la fama de Tract, llança amb fúria una pilota cap al seu cap, deixant a Tracy inconscient. Després del partit, Link està amb Tracy, mentre que Peny i Seaweed (que 'agraden mútuament) van cap a la infermeria. Seaweed diu que el que Tracy necessita és una mica de diversió, i els convida a tots a la botiga de discs de la seva mare per a una festa (“Run and Tell That!”). A la botiga, Tracy fa que tots marxin contra l'emissora en el proper Mother-Daughter Day, ja que als negres només se'ls permet sortir al show un dia al mes, en el Negro Day. Abans que comencin, Motormouth Maybelle convenç a uns dubtosos Edna i Wilbur perquè vagin amb ells. Durant la protesta, encapçalada per Motormouth, Velma crida a la policia i comença una baralla. Quan la policia arriba al lloc, gairebé tots són detinguts (“Big, Blonde, and Beautiful”).
Segon Acte Gairebé totes les dones estan empresonades a la “The Big Dollhouse”. Gràcies a les tàctiques brutes de Velma, el governador la perdona a ella i a Amber. Wilbur treu a tota la resta, excepte a Tracy que ha de quedar-se a la presó a causa d'una nova manipulació de Velma. Tracy està sola i desitja que Link pogués estar allà amb ella (“Good Morning Baltimore (Reprise)”). De nou a Har-De-Har Hut (la botiga d'objectes de broma de Wilbur), Wilbui i Edna estan tristos a causa que tot i els diners gastats per alliberar-les a totes, Tracy encara està a la presó. Edna simpatitza amb el somni de la seva filla, i amb Wilburn recorden el seu passat i com mai no podrien separar-se l'un de l'altre (“(You’re) Timeless to Me”). Aquella nit, Link aconsegueix entrar a la presó on troba a Tracy tota sola. Mentre que Link i Tracy es reuneixen, Prudy, la mare de Penny, la castiga per "anar a la presó sense tenir permís", i la lliga al llit, a on Seaweed va a rescatar-la; i ambdues parelles es declaren el seu mutu amor (“Without Love”). Després d'escapar de les seves presons respectives, busquen refugi a Motormouth Maybelle’s Record Shop. Tracy pensa que no és just que després de tot el seu treball, The Corny Collins Show segueixi estant segregat. Fan un pla per com poden ajudar a integrar el show, mentre que Motormouth recorda la seva llarga lluita per la igualtat (“I Know Where I’ve Been”). El dia del concurs de Miss Teenage Hairspray, Corny Collins comença el programa amb una cançó (“(It’s) Hairspray”). Amber mostra els seus talents en un intent de tenir més vots per part dels telespectadors (“Cooties”). Tot just quan s'han d'anunciar els resultats, Tracy apareix a l'escenari, on se li uneixen Link, Penny, Seaweed, Edna, Wilbur, Little Inez, i Motormouth (“You Can't Stop the Beat”). Tracy és declarada la guanyadora del concurs i declara que The Corny Collins Show ja està oficialment integrat. Mr. Spritzer entra corrent a l'escenari per la resposta del públic i anuncia que el governador ha perdonar a Tracy i ofereix a Link un contracte. Prudy arriba a l'estudi i, veient com està de feliç Penny amb Seaweed, accepta a la seva filla per qui és. Finalment, la companyia conviden a Amber i a Velma a unir-se a la festa... i Tracy i Link es fan el seu primer petó.
Papers principals i intèrprets