Els Besnunis (en armeni: Բզնունիներ, Beznuniner, ) van ser nakharark (nobles) d'Armènia, que va governar el Beznunik, i a la meitat del es van extingir en la seva branca principal quan el príncep Datab Besnuni va ser executat per ordre del rei Khosrov II d'Armènia per haver-se passat del bàndol del Gran Rei persa en la guerra entre Roma i Pèrsia del 337-363. Moisès de KhorènMoisès de Khorèn. Història d'Armènia, I, 12 els atribueix un origen hàikida (descendents del mític ancestre armeni Haik) en comú amb les cases d'Apahuní, de Manavazian i d'Orduni, que significava probablement un origen reial urartià.
Els territoris que governaven s'anomenaven Beznunik, a la costa occidental del llac Van, a la regió de Taron. Segons Faust de Bizanci,Faust de Bizanci. Història armènia, III, 8 Datab Besnuni va donar suport als perses contra la voluntat del rei d'Armènia, i va ser detingut i lapidat, i tota la seva família detinguda i massacrada, sense deixar cap supervivent. Els seus dominis van ser cedits en part als Reixtuní, en part a la corona i en part a l'Església Armènia. Algunes branques secundaries van continuar posseint terres a alguns llocs d'Armènia però sense tenir cap paper polític.
Referències
Bibliografia René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs Ctril Toumanoff, "Introduction to christian Caucasian history II: States and Dynasties of the Formative Period", Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University .
Categoria:Nakharark