miniatura|Cara sud de l'Everest presa des d'un avió. El cim s'enlaira per sobre del Lhotse (#4), mentre el Nuptse està situat a la carena de l'esquerra. Aquesta és la llista de les cent muntanyes més altes de la Terra en funció de l'altitud respecte del nivell del mar. Són totes al continent asiàtic. La llista només inclou les muntanyes que, per una classificació objectiva, poden considerar-se com a muntanyes independents i individuals, en contraposició a muntanyes subsidiàries d'una altra de més alta. Un exemple d'això és el cas del Nuptse, al mateix massís que l'Everest, que amb una altitud de 7.861 m, pot considerar-se subsidiària del Lhotse, ja que tan sols té una prominència de 319 metres.

Consideracions La línia entre muntanya amb múltiples cims i muntanya separada no sempre és clara. Una manera popular i intuïtiva per a distingir entre muntanyes i cims subsidiaris és considerar l'altura per sobre del coll més alt que el connecta a un cim més alt. Aquesta mesura rep el nom de Prominència topogràfica, i el cim més alt "muntanya pare" (parent peak en anglès). Una definició típica de muntanya és el d'un cim amb una prominència de 300 metres. Alternativament, es pot utilitzar la prominència relativa com a relació d'aquesta última amb l'altitud de la muntanya (normalment d'un 7-8 %), que reflecteix que, en serralades més altes, s'ha d'aplicar una mesura de prominència més alta, que mantingui la proporció de serralades més baixes. La següent taula llista les 100 muntanyes més altes de la Terra amb més de 500 metres de prominència (aproximadament un 7 % de prominència relativa). El problema derivat d'establir una classificació basada en la prominència és que poden quedar exclosos cims prou coneguts connectats amb d'altres més alts, però amb una prominència molt baixa, com és el cas de l'Eiger o el Nuptse.

És molt improbable que totes les mesures de la taula siguin correctes, amb precisió de metres. En realitat, existeixen problemes per a definir l'altura del nivell del mar quan el cim es troba molt lluny del mar. En aquest cas, les mesures difereixen en diversos metres. El cas més extrem és el de l'Ulugh Muztagh, situat al nord de l'altiplà del Tibet, que pot trobar-se referenciat amb altituds entre 7.723 m i 7.754 m, però que en realitat només mesura 6.973 m-6.987 m d'altitud. Molts cims de la serralada del Karakoram (també conegut com a Karakorum) difereixen en més de 100 metres en diferents mapes. miniatura|l'Himàlaia, coordenades .

Encara que algunes zones del món, especialment les més muntanyoses, no han estat cartografiades en detall, és poc probable que cims d'aquesta altitud hagin estat descuidats, entre altres raons perquè s'han utilitzat mesuraments per satèl·lit per a cartografiar aquestes zones inaccessibles. Així i tot, altituds i prominències poden revisar-se en un futur i, per tant, els cims de la llista podrien canviar de posició.

Per conveniència, quan es parla dels cims més alts, es dona l'altura o alçària respecte del nivell del mar. Per tant, queden excloses aquelles muntanyes que parteixen des del fons del mar, com és el cas del Mauna Kea, situada a l'arxipèlag de Hawaii, la qual tindria una altura de 10.200 metres des de la seva base situada al sòl de l'oceà Pacífic i podria ser considerada com a la muntanya més alta de la Terra.

Distribució geogràfica La majoria dels cims de la llista es troben a les serralades de l'Himàlaia i el Karakoram, a les regions frontereres entre l'Índia, la Xina, el Pakistan i el Nepal. De fet, tots els cims de més de 7.000 metres es troben a l'Àsia central en un rectangle format pels cims Nowshak (7.492 m), a la frontera de l'Afganistan i el Pakistan, a l'oest; Jengish Chokusu (Tomur Feng) (7.439 m), entre el Kirguizstan i Xinjiang, al nord; Gongga Shan (Minya Konka) (7.556 m), a Sichuan, a l'est; i el Kabru (7.412 m), entre Sikkim i el Nepal, al sud. La fotografia presa per satèl·lit mostra la zona.

Llistes Per altitud Els 14 vuit mil Ordre Cim Altitud (m) Serralada Localització Primera ascensió 1 Everest 8.848 Himàlaia Xina / Nepal 29 de maig de 1953 per Edmund Hillary i Tenzing Norgay 2 K2 Karakoram Xina / Pakistan 31 de juliol 1954 per Lino Lacedalli i Achille Compagnoni 3 Kangchenjunga Himàlaia Índia / Nepal 25 de maig de 1955 per Joe Brown i George Band 4 Lhotse Himàlaia Xina / Nepal 18 de maig de 1956 per Fritz Luchsinger i Ernst Reiss 5 Makalu Himàlaia Xina / Nepal 15 de maig de 1955 per Lionel Terray i Jean Couzy 6 Cho Oyu Himàlaia Xina / Nepal 19 d'octubre de 1954 per Herbert Tichy, Sepp Joechler i Pasang Dawa Lama 7 Dhaulagiri Himàlaia Nepal 13 de maig de 1960 per Kurt Diemberger, Nawang Dorje, Ernst Forrer, Albin Schelbert, Peter Diener i Nima Dorje 8 Manaslu Himàlaia Nepal 9 de maig de 1956 per Gyalzen Norbu i Toshia Imanishi 9 Nanga Parbat Himàlaia Pakistan 3 de juliol de 1953 per Hermann Buhl 10 Annapurna Himàlaia Nepal 3 de juny de 1950 per Louis Lachena i Maurice Herzog 11 Gasherbrum I Karakoram Xina / Pakistan 5 de juliol de 1958 per Pete Schoening i Andrew Kauffman 12 Broad Peak Karakoram Xina / Pakistan 9 de juny de 1957 per Hermann Buhl, Kurt Diemberger, Marcus Schmuck i Fritz Wintersteller 13 Gasherbrum II Karakoram Xina / Pakistan 8 de juliol de 1956 per Fritz Moravec, Josef Larch i Hans Willenpart 14 Shisha Pangma Himàlaia Xina 2 de maig de 1964 per Hsu Ching i altres nou alpinistes xinesos.

Els cims de més de 7.200 metres