LOperació Maquillatge és un escàndol de corrupció política, i es va jutjar com a peça separada del Cas Son Oms, que afectà diversos alts càrrecs d'Unió Mallorquina, per la concessió d'ajuts i subvencions del Consell Insular de Mallorca a societats del sector audiovisual vinculades a aquest partit polític.
Origen de l'operació El cas Son Oms va néixer el 4 de juliol de 2007, quan la Fiscalia Anticorrupció va obrir unes diligències informatives després de rebre una primera denúncia per presumpta estafa d'Ángel Ochando Javaloyas, un dels petits propietaris de solars que en el seu dia van ser requalificats per constituir el polígon industrial del mateix nom. En la causa, investigada en dues instàncies i subdividida en diverses parts, s'investiguen els negocis particulars, que van fer destacats polítics, en relació al polígon industrial i possibles desviaments d'altres fons públics a fons privats.
El 29 de maig de 2008 la fiscalia va denunciar el cas davant el jutjat d'instrucció 2 de Palma, dirigint les acusacions inicials contra Maximilià Morales, expresident del Parlament per Unió Mallorquina (UM); Bartomeu Vicens Mir, exconseller de Territori de l'anterior Consell Insular de Mallorca per UM i Jaume Montis Suau, advocat, empresari i un dels promotors del polígon. El jutjat d'instrucció 2 els va imputar i després va ampliar la nòmina d'encausats a l'esposa de Vicens, Antònia Martorell; a la presumpta testaferro d'aquest matrimoni, Elisabet Diéguez Andrés; a l'antic comptable de Vicens, Tomàs Martín San Juan; i als promotors de l'àrea industrial, Bernardo Febrer Brunet i Miquel Munar Munar. El 16 d'octubre de 2008 el jutge d'instrucció número dos va demanar al Tribunal Superior que assumís el cas Son Oms, pel fet que la condició d'aforat de Vicens, en aquell moment diputat del Grup Mixt del Parlament, li impedia avançar en el procés. El 27 d'octubre de 2008 l'Alt Tribunal es va declarar competent per seguir la instrucció de la part principal del cas, encara que va deixar en mans del jutge número 2 la resta. Aquest magistrat, Juan Ignacio Lope Sola, va obrir mesos després la peça separada declarada secreta i que va donar peu a loperació Maquillatge.Un polígon i negocis paral·lels
El 14 de maig de 2009, el Diario de Mallorca treu a la llum que Miquel Nadal, així com la seva dona María José Sard Bauzá, estaven sent investigats en una peça secreta del cas Son Oms. Les indagacions, en què participava el grup de Delictes Econòmics de la Policia i l'Agència Tributària, intentaven aclarir els vincles i operacions realitzades per Nadal amb dos presumptes testaferros de Bartomeu Vicens Mir, el diputat autonòmic que apareixia com a principal imputat en el sumari. La fiscalia anticorrupció havia demanat al jutjat d'instrucció 2 de Palma, que investigués Nadal i la seva dona, Elisabet Diéguez Andrés i Alfredo Conde Bonnin, considerats dos suposats «homes de palla» de Vicens i la seva dona; i altres persones com el segon directiu de la televisió IB3. Els fiscals Joan Carrau i Pedro Horrach Arrom van sol·licitar que aquestes noves diligències es fessin en el si d'una peça separada del cas Son Oms que va ser declarada secreta. Les sospites sobre Nadal giraven al voltant d'un grup de societats creades a partir del 2002, en què apareixen com a administradors o accionistes destacats dirigents del partit, així com els seus familiars i altres persones catalogades com a testaferros. El nom de Miquel Nadal, que ja figurava com a imputat en el Cas Can Domenge, ja havia sortit a la llum en el sumari de Son Oms en un informe de l'Agència Tributària de gener del 2008.El jutge de Son Oms ordena investigar el conseller Nadal en una peça secreta
Cronologia L'operació Maquillatge va sortir a la llum pública arran de les actuacions desenvolupades el 21 d'octubre de 2009 per la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears, consistents en l'escorcoll de set empreses de Palma i Cala Rajada, i en el requeriment de documentació al Consell Insular de Mallorca i a Ona Mallorca, tot això en el marc d'una operació d'investigació de les relacions de Miquel Nadal i Bartomeu Vicens Mir amb diverses societats mercantils, i duta a terme dins una de les peces separades del Cas Son Oms.Anticorrupció registra 7 seus d'empreses vinculades a Nadal i Vicens, Diario de Mallorca 22/10/2009
El 1r de desembre de 2009 es va conèixer que el Jutjat d'Instrucció número 2 de Palma havia citat a declarar com a imputats la presidenta del Parlament de les Illes Balears, Maria Antònia Munar i Riutort; el, en aquell moment, conseller de Turisme, Miquel Nadal; el també conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt Vert; el diputat del Grup Mixt Bartomeu Vicens Mir; i el, en aquell moment, president d'Unió Mallorquina, Miquel Àngel Flaquer Terrasa. Van ser acusats tots de lucrar-se amb més de nou milions d'euros provinents dels contractes signats pel Consell amb les productores audiovisuals Vídeo U i Studio Media, quan es posà en marxa la Televisió de Mallorca en la legislatura 2003-2007. També varen ser citats a declarar el periodista Alfredo Conde; la seva dona, Elisabeth Diéguez; la dona del conseller Nadal, Maria José Sard; el cunyat del conseller, Miquel Sard; i la seva dona, Cristine Alice Read.Anticorrupció acusa els caps d'UM de lucrar-se amb 9 milions d'euros , 1/12/2009 La llista d'imputats es va ampliar fins a vint persones el dia 11 de desembre de 2009.12 nous imputats en l'operació Maquillatge , 12/12/2009
Declaracions davant el jutge instructor El 16 de desembre de 2009, Miquel Nadal va negar haver signat una subvenció per a la productora Vídeo U, una de les empreses audiovisuals investigades en la causa, encara que va recordar que va presidir el ple en què es va aprovar aquesta ajuda en asseverar que «votava tot el que es portava a ple» i en aquest cas «sense pensar que podia ser incompatible» participar en aquesta subvenció. En una compareixença que es va prolongar per espai de dues hores, l'encausat va assegurar que «no va tenir a veure» amb la contractació de Studio Media, en aclarir que la contractació correspon a la institució insular i Nadal «no tenia càrrec de conseller executiu», pel que va incidir que no va signar cap contracte amb aquesta companyia.Nadal nega haver firmat una subvenció per Vídeo U El jutge Juan Ignacio Lope Sola, a petició de la Fiscalia Anticorrupció li va retirar el passaport, obligant-lo a presentar-se mensualment a un jutjat i prohibint-li la sortida d'Espanya. Les mateixes mesures cautelars rebé l'altre imputat, el testaferro de Nadal, Miquel Sard.El jutge retira el passaport a Miquel Nadal i li prohibeix sortir d'Espanya
Miquel Sard Vicens, un assessor fiscal i comptable, administrador de diverses societats i empresari també ell, va admetre davant el jutge que va pagar anualment sumes de diversos milers d'euros (uns 60.000 en total) a Miquel Nadal, parent polític seu. Miquel Sard és cosí de María José Sard, l'esposa de Nadal. Digué que eren els seus honoraris per treballs d'assessoria legal que li prestava per telèfon.El parent de Nadal justifica que li va pagar 60.000 euros per assessorar per telèfon
El mateix dia, el jutge instructor també va interrogar en qualitat d'imputades María José Sard, esposa de Nadal, i Cristine Alice Read, dona de Miguel Sard, cosí de María José. Ambdues encausades es van desvincular dels negocis dels seus marits, encara que Read va assenyalar que el seu marit va invertir en una productora perquè ella sempre havia treballat en el sector audiovisual.Nadal va detallar el seu patrimoni davant del jutge, que també va interrogar la seva dona i la dona de Sard
Miquel Àngel Grimalt va declarar davant el jutge d'instrucció el 18 de desembre de 2009, tot i tenir la condició d'aforat per ser en el moment de declarar conseller de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, es va desvincular de les presumptes irregularitats en asseverar que, si bé va autoritzar diversos pagaments a la productora Studio Media, va ser el llavors vicepresident de la institució, Miquel Nadal, qui li va entregar, ja redactat, el plec de condicions per a l'autorització d'aquests desemborsaments. Durant una compareixença que es va prolongar durant més de dues hores, va afirmar que va ser l'exvicepresident del Consell qui així mateix li va presentar al soci de Studio Media, Alfredo Conde, també encausat en el marc d'aquest procediment. Grimalt en el moment dels fets era coordinador de Serveis Generals al Consell.Grimalt afirma que Nadal va redactar l'autorització de pagaments
El 22 de desembre de 2009, va declarar davant el jutge, Miquel Àngel Flaquer en aquell moment President d'Unió Mallorquina i en el moment dels fets, Conseller Insular d'Hisenda i Pressupostos. Va manifestar que quan en la passada legislatura signava les subvencions que des del Consell de Mallorca es van concedir a la productora Studio Media, investigada en la causa per rebre contractes presumptament irregulars, el preocupava «tenir els diners per donar-les» i «no feia judicis de valor sobre si s'invertia bé o no».Flaquer subratlla que quan signava subvencions a Studio Media el preocupava "tenir els diners, no si s'invertien bé" Després de declarar durant més d'una hora, el Fiscal Anticorrupció Joan Carrau va demanar la retirada del passaport per Miquel Àngel Flaquer, petició que va acceptar el jutge. Aquest fet va suposar que presentés la seva dimissió com a president d'UM.Flaquer presenta la seva dimissió com a president d'UM D'altra banda, el mateix jutge va dictar una fiança de 100.000 euros per eludir la presó provisional, a pagar en 24 hores contra Bartomeu Vicens.
El jutge Lope Sola, titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Palma, també va decretar presó eludible amb una fiança de 200.000 euros per al presumpte testaferro de Vicens, Alfredo Conde, per possible risc de fugida.Presó sota fiança de 200.000 euros per Conde L'endemà va abonar els diners, esquivant així la presó.Alfredo Conde eludeix la presó després d'abonar els 200.000 euros de fiança El 31 de maig de 2011, l'Audiència Provincial va anul·lar la mesura cautelar que el jutge Juan Ignacio Lope Sola, va adoptar contra l'administrador de la productora Studio Media, Alfredo Conde, i que consistia en presó condicional eludible amb una fiança de 200.000 euros. La Secció Primera, presidida per la magistrada Margarita Bertran, ordenà al magistrat instructor que fes una «nova resolució que doni resposta a les exigències de la motivació». Finalment, la dona de Conde, Elisabeth Diéguez, es va acollir al seu dret a no declarar davant del jutge per la seva imputació a l'«Operació Maquillatge».El jutge retira el passaport a Flaquer
El 3 de febrer de 2010, el jutje d'instrucció Lope Sola va dur a terme un cara a cara entre Miquel Nadal i Miquel Àngel Grimalt. Els dos varen defensar les seves versions i, posteriorment, a petició de la fiscalia, els va fer declarar per separat.
El 12 de febrer de 2010, el secretari general del Consell de Mallorca, Jeroni Mas, va destapar davant el jutge, la sospita que s'havien produït irregularitats en la contractació i subvenció a la productora Studio Media perquè posàs en marxa la ràdio pública insular, Ona Mallorca. Afirmà que mesos després de l'adjudicació va rebre una petició per veure l'expedient de contractació i que en exarminar-lo hi va detectar les irregularitats. També declararen com a imputades les funcionàries Brígida Llinàs i Antònia Nicolau. Llinàs, que era a la mesa de contractació, digué que el març de 2001, «a petició del PP», cercà la classificació empresarial de Studio Media però no la trobà, «sols hi havia la sol·licitud». A més, hi mancava l'escriptura. Afegí que «era un fet greu» i que n'informaren Nadal, però «no en teníem proves».