Mia eoniótita ke mia mera (en grec Μια αιωνιότητα και μια μέρα, i literalment en català L'eternitat i un dia) és una pel·lícula franco-grega-italiana de Theo Angelópulos estrenada el 1998. Va obtenir la Palma d'Or del 51è Festival Internacional de Cinema de Cannes, per unanimitat del jurat presidit per Martin Scorsese.Fitxa sobre L'Eternitat i un dia al lloc del Festival de Cannes També fou candidata per Grècia a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, tot i que finalment no va ser nominada.
Argument Quan sent que la seva vida s'acaba (ha de ser hospitalitzat i no li queden més que pocs dies de vida), Alexandre, un escriptor cèlebre, rememora el seu passat. Troba per casualitat un nen que neteja parabrises (un albanès d'origen grec) i decideix acompanyar-lo a la frontera. D'aquesta trobada emocionant, neix un estrany road movie, omplert de flash-backs i d'imatges oníriques.
Comentaris Premiat amb la Palma d'Or del 51è. Festival de Cannes el 1998, aquesta pel·lícula consagra finalment la carrera de Theo Angelópulos, que ja havia rebut nombrosos premis a Cannes, però mai encara la recompensa suprema. La tria unànime del jurat sembla justificada pel fet que L'eternitat i un dia és sens dubte la pel·lícula més accessible d'Angelópulos, entre altres realitzador del The Suspended Step of the Stork i de The Beekeeper. Es troba en tot cas en aquesta pel·lícula l'univers sofisticat del realitzador grec on, més que simples històries d'intriga, hi ha imatges d'una poesia que atordeix. D'aquestes imatges, L'eternitat i un dia no n'està desproveïda, ben al contrari, com ho demostra l'escena presa a la frontera greco-albanesa on refugiats s'agafen als filferros espinosos com les notes a una partitura.
Repartiment Bruno Ganz: Alexandre
Isabelle Renauld: Anna
Fabrizio Bentivoglio: el poeta
Despina Bebedelli: la mare d'Alexandre
Achileas Skevis: el nen
Alexandra Ladikou: la mare d'Anna
Helene Gerasimidou: Urania
Iris Chatziantoniou: la filla d'Alexandre
Nikos Kouros: l'oncle d'Anna
Alekos Oudinotis: el pare d'Anna
Nikos Kolovos: el doctor
Al voltant de la pel·lícula La mort al principi La idea de L'eternitat i un dia es remunta a la defunció de dues persones importants en la vida de Theo Angelópulos, segons la confessió del realitzador: la de Mikes Karapiperis, el cap decorador de les primeres pel·lícules del cineasta, i la de l'actor italià Gian Maria Volonte, mort el 1994 en el rodatge de To Vlemma tu Odissea (La mirada d'Ulisses). D'aquestes dues desaparicions flueixen les ganes de saber el que aquestes persones haurien fet si haguessin tingut un dia més de vida.“La eternidad y un día” de Theo Angelopoulos: Los arrepentimientos del viajero a codigocine.comEternity and a Day de Jonathan Rosenblaum, crític del Chicago Reader
La fi d'una trilogia L'Eternitat i un dia clou una trilogia començada amb The Suspended Step of the Stork (1991) i continuada per To Vlemma tu Odissea (La mirada d'Ulisses) (1995). Tres pel·lícules que evoquen cadascuna a la seva manera com ho explica Theo Angelópulos.
Referències
Categoria:Pel·lícules de França del 1998 Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1998 Categoria:Pel·lícules guanyadores de la Palma d'Or Categoria:Pel·lícules dramàtiques de Grècia Categoria:Pel·lícules en grec Categoria:Pel·lícules rodades a Grècia Categoria:Pel·lícules ambientades a Grècia