La subordinació és, en sintaxi, relació d'inclusió que s'estableix entre dos components, de manera que un depèn de l'altre. Pot produir-se entre un predicat i els seus arguments (per exemple el complement directe en "Maria veu la pel·lícula" està subordinat al verb) o bé entre oracions, l'ús més habitual. En aquest segon cas, la gramàtica tradicional distingeix entre tres tipus de relacions entre oracions: la juxtaposició, la coordinació i la subordinació.
La subordinació es pot marcar amb diferents procediments, o bé per la flexió dels elements afectats (com el cas gramatical, que a més d'indicar la funció sintàctica expressa la relació entre els elements de la frase) o bé amb l'addició de nexes o connectors, com a l'exemple "Vull que vinguis", on la conjunció "que" uneix i subordina una oració subordinada a la principal. De vegades la subordinació no té cap marca externa, sinó que és la relació semàntica i sintàctica entre els mots la que revela les seves dependències.Grevisse, Maurice et Goosse, André, Le bon usage. Grammaire française, 14 ed, De Boeck Université, 2007, ()
En sociologia, s'entén per subordinació al fet d'estar sotmès a l'autoritat o dominació d'una pessona, grup social o institució superior. En el sistema patriarcal, es refereix a la consideració de les dones com a éssers inferiors i com a objectes segons la definició de l'universal masculí, que és el subjecte.
Referències
Categoria:Sintaxi