Hoplerythrinus unitaeniatus és una espècie de peix de la família dels eritrínids i de l'ordre dels caraciformes.

Morfologia Els mascles poden assolir 25 cm de longitud total.FishBase Oyakawa, O.T., 2003. Erythrinidae (Trahiras). p. 238-240. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.

Alimentació Menja invertebrats aquàtics i, en menor quantitat, peixos.

Hàbitat És un peix d'aigua dolça i de clima subtropical (23 °C-27 °C).Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.

Distribució geogràfica Es troba a Sud-amèrica: conques dels rius São Francisco, Amazones, Paranà, Orinoco i Magdalena, i rius costaners de la Guaiana, Surinam i la Guaiana Francesa.Alonso, L.E. i H.J. Berrenstein, 2006 A Rapid Biological Assessment of the Aquatic Ecosystems of the Coppename River Basin, Suriname. RAP Bull. Of Biol. Assessment 39:114-117.Ferreira, E.J.G., J. Zuanon i G.M. dos Santos, 1996. A list of commercial fish species from Santarém, State of Pará, Brazil. Naga ICLARM Q. 19(3): 41-44.Giuliano-Caetano, L., 1986. Estudo citogenético em Hoplerythrinus unitaeniatus (Pisces, Erythrinidae) de diferentes bacias hidrográficas brasileiras. Master's Thesis, Departamento de Ciências Biológicas, Universidade Federal de São Carlos, São Carlos.Giuliano-Caetano, L. i L.A.C. Bertollo, 1988. Karyotype variability in Hoplerythrinus unitaeniatus (Characiformes, Erythrinidae). I. Chromosome polymorphism in the Rio Negro population (Manaus, State of Amazones). Brasil. J. Genetics 11:299-306.Kenny, J.S., 1995. Views from the bridge: a memoir on the freshwater fishes of Trinidad. Julian S. Kenny, Maracas, St. Joseph, Trinidad i Tobago. 98 p.López, H.L., R.C. Menni i A.M. Miguelarena, 1987. Lista de los peces de agua dulce de la Argentina. Biología Acuática Núm. 12, 50 p. (Instituto de Limnología "Dr. Raúl A. Ringuelet").López, H.L., A.M. Miquelarena i J. Ponte Gómez, 2005. Biodiversidad y distribución de la ictiofauna Mesopotámica. Miscelánea 14: 311-354.Mago, F., 1970. Lista de los peces de Venezuela. Ministerio de Agricultura y Cría, Oficina Nacional de Pesca, Caracas, Veneçuela.McConnell, R.H., 1991. Natural history of fishes in Araguaia and Xingu Amazonian tributaries, Serra do Roncador, Mato Grosso, Brazil. Ichthyol. Explor. Freshwat. 2(1):63-82.Mérona, B. de i J. Rankin-de-Mérona, 2004. Food resource partitioning in a fish community of the central Amazon floodplain. Neotropical Ichthyology, 2(2): 75-84.Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.Pavanelli, C.S. i E.P. Caramaschi, 1997. Composition of the ichthyofauna of two small tributaries of the Paraná river, Porto Roci, Paraná State, Brazil. Ichthyol. Explor. Freshwat. 8(1):23-31.Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 1). Collection du Patrimoine Naturel, vol.22. IEGB-Muséum national d'Histoire naturelle, París, INRA, CSP, Min. Env., París. 429 p.Ponton, D. i S. Mérigoux, 2001. Description and ecology of some early life stages of fishes in the River Sinnamary (French Guiana, South America). Folia Zool. 50 (Monogr. 1): 1-116.Porto, J.I.R., E. Feldberg, C.M. Nakayama i J.N. Falcao, 1992. A checklist of chromosome numbers and karyotypes of Amazonian freshwater fishes. Rev. Hydrobiol. Trop. 25(4): 287-299.Silvano, R.A.M. i A. Begossi, 2001. Seasonal dynamics of fishery at the Piracicaba River (Brazil). Fish. Res. 51:69-86.Soares, M.G.M., R.G. Almeida i W.T. Tunk, 1986. The trophic status of the fish fauna in Lago Camaleao, a macrophyte dominated floodplain lake in the middle Amazon. Amazoniana, IX(4):511-526.

Observacions Regularment es dirigeix a la superfície de l'aigua per respirar i, fins i tot, pot sobreviure durant llargs períodes fora de l'aigua, la qual cosa el fa vulnerable a la depredació per les anguiles elèctriques.Boujard, T., M. Pascal, F.J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París, 219 p.

Referències

Bibliografia . Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001. Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.

Géry, J., 1977. Characoids of the world. T.F.H. Publications, Inc., Nova Jersey, Estats Units. 672 p. Giuliano-Caetano, L. i L.A.C. Bertollo, 1990. Karyotype variability in Hoplerythrinus unitaeniatus (Pisces, Characiformes, Erythrinidae). II. Occurrence of natural triploidy. Brasil. J. Genetics 13:231-237. Leggatt, R.A. i G.K. Iwama, 2003. Occurrence of polyploidy in the fishes. Rev. Fish Biol. Fish. 13:237-246. Moravec, F., 1998: Nematodes of freshwater fishes of the neotropical region. Acadèmia de Ciències de la República Txeca, Praga.

Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p. Riehl, R. i H.A. Baensch, 1996. Aquarien Atlas, Band 1. 10a. edició. Mergus Verlag GmBH, Melle, Alemanya. 992 p. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21): 243 p. Stevens, E.D. i G.F. Holeton, 1978. The partitioning of oxygen uptake from air and from water by erythrinids. Can. J. Zool. 56:965-969.

Enllaços externs AQUATAB

Categoria:Eritrínids