miniatura|Retrat d'un magistrat, en ocasions, erròniament identificat com un autorretrat de l'artista (conservat a Ca n'Oliver, Maó). Giuseppe Ignazio Maria Chiesa Baratti, conegut com Giuseppe Chiesa (Liorna, Ligúria, 1720 - Maó, 20 de novembre de 1789) fou un pintor italià establert a Menorca. Es tracta d'una figura clau en el panorama cultural menorquí del ja que creà escola i la seva influència es fa sentir àmpliament. No obstant això, la bibliografia que ens en parla és encara escassa, incompleta i, en ocasions, conté molts errors. Fundà una escola, d'on més tard sortirien pintors il·lustres com Josep i Joan Chiesa, dos dels seus sis fills, i el seu alumne avantatjat Pasqual Calbó i Caldés, entre molts d'altres.
Família Fill de Giovanni Chiesa i Felicia Fortunata Baratti, família de pintors, s'establí l'any 1728 a Maó amb la seva germana Maria procedents de Finale, municipi a la regió de Ligúria, fet que se'ns indica a l'acta de casament del seu avi patern, Carlo di Antonio. Gràcies a les dades conservades a l'Arxiu della Curia Vescovile de Liorna, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família i sabem que Giuseppe fou el segon de sis fills. Anna Teresa (n. 1719) era la major, i en Carlo Antonio, na Contessa Eleonora, en Filippo Stefano i en Giovanni foren tots més petits que en Giuseppe.
Biografia Pràcticament no tenim dades de la seva infancia i període formatiu a Itàlia. Els experts el vinculen a es les escoles d'art provincials del nord, Gènova, Llombardia i potser també Venècia, ja que Chiesa nasqué en una família vinculada al món de les arts. Val a dir, però, que no se sap del cert si arribà a exercir de pintor en context italià.
Giuseppe Chiesa va arribar a Menorca a mitjans del , probablement no abans del 1748, que ja no se'n conserva cap registre a l'Arxiu de Maó. Els experts es plantegen el perquè de la seva arribada a l'illa, assenyalant la possible acceptació d'un càrrec polític, cònsol del Gran Ducat de la Toscana. Giuseppe s'establí a Maó i el març de 1749 es casà amb Joana Aina Bagur Manent, natural de Maó. Un any després tingueren la seva primera filla, Joana Aina Chiesa Bagur, que es casaria amb Nicolà Alexiano, capità del port de Maó, membre de la família grega dels Alexiani, una de les més importants de la colònia grega establerta a Maó. Giuseppe i Joana tingueren cinc fills més: Margalida Felicia, Joan Antoni, Carlo (Joan, segons la documentació de l'Arxiu Diocesà a Ciutadella), Maria Teresa i Josep, nascuts entre 1750 i 1761. Alguns d'aquests fills foren també aprenents al seu taller, estudiant al taller de pintura obert per ell.
Quan s'establí a Maó, inicià una etapa d'efervescencia creativa. Desenvolupà una gran tasca artística en múltiples gèneres: històric, retrat, paisatges, pintura costumista i fins i tot projectes arquitectònics. Així mateix, s'ha pogut establir una relació entre els períodes amb una major producció pictòrica i la compra de propietats justificades en els llibres de Fadigues, fet que evidencia la seva bona salut financera. Les seves bones circumstàncies econòmiques i laborals es perllonguen fins al 1781, però després empitjoren progressivament. Maria dels Àngels Hernández i Guillem Sintes, argumenten que aquest canvi es pot vincular als esdeveniments històrics i polítics ja que els espanyols, arribats el 1782, actuen contra la colònia grega durant la dominació espanyola, entre 1782 i 1798.
Conservem documentació on el mateix Chiesa relata les penúries que passà, en diverses ocasions Chiesa escriu a Gabriel Seguí, el seu con-sogre, demanant-li un ajut econòmic per poder afrontar deutes pendents. A la mala situació econòmica s'hi afegeix la mort de la seva dona el 16 de novembre de 1788, i una greu malaltia que, segons la seva correspondència, li feu perdre les forces i també perdé la visió de l'ull dret. Un any més tard, el 1789, Chiesa morí a Maó. El seu testament, redactat el 17 d'octubre de 1786 pel notari Ramon Ballester i Flequer i conservat a l'Arxiu Històric de Maó, es fa esment de la seva pobra salut. Es diu que està impedit, malalt i confinat al llit.Arxiu Històric de Maó (AHM) Protocols Notarials, "Rúbrica del present primer llibre de protocols de testaments de mi Ramon Ballester Flaquer, Notari", Testament del Sor. Joseph Chiesa, pintor, 17 d'octubre de 1789, Folis 283-285. De fet, un cop mort Chiesa, els seus fills cediren el seu habitatge del carrer de Gràcia per poder fer front als deutes impagats del seu pare, fet que ens remet a la complicada situació econòmica que passà els seus últims anys.
Trajectòria professional Descendent d'una família d'artistes, ell mateix devia haver assistit a les escoles provincials del nord d'Itàlia, i aquesta influència es reflecteix a la seva extensa i variada obra. Alhora, la seva obra marcà profundament els nombrosos corrents artístics del panorama menorquí durant la segona meitat del .
El panorama polític d'aquest segle, marcat per la dominació britànica, tingué un gran impacte en la configuració de les estructures socials de Menorca. Aquest fet, al seu torn, modificà la recepció d'obres d'art. És un període, entre d'altres, de força activitat constructiva i de reforma d'habitatges residencials, redecoracions, d'adquisicions d'obres per vestir aquestes residències. Giuseppe Chiesa fou un dels artistes professionals que arribà a Menorca per satisfer la nova demanda creixent d'art per part d'una clientela burgesa formada just al .
Les seves primeres obres en àmbits menorquí de les que tenim notícia són la confecció dels plànols de l'església de Santa Maria i la dels quarters de l'Esplanada, ambdues a Maó. Més endavant, el 1761, també realitzà dibuixos per a la construcció de l'església de Sant Lluís.
La seva producció pictòria assolí certa importància a partir de 1754 i, especialment, entre els anys 1770 i 1776. Les seves pintures realistes, properes al verisme, fan de Giuseppe Chiesa el cronista oficial de la Menorca de l'època, ja que reflecteixen amb tot luxe de detalls els passatges, els esdeveniments històrics i la varietat de personatges que conformen la cosmopolita societat menorquina d'aquell moment.
Fou pintor d'esdeveniments històrics, costums i indumentària menorquina. A més cal destacar l'encàrrec de dos quadres per l'església del Carme, que s'estava construint en aquell moment, però que foren destrossades en la guerra civil espanyola. També fou l'encarregat de pintar al governador francès el duc de Lannion, per desig de l'Ajuntament de Maó.Hernández, M. Àngels; Sintes, Guillem (1985): Giuseppe Chiesa i el seu temps. Patronat de Cultura de l'Ajuntament de Maó, Maó
miniatura|Festa popular de sant Llorenç a Binixems (atribució, conservat a Ca n'Oliver, col·lecció Hernández-Sanz Hernández-Mora, Maó. Font: Família Roca-Montanari).|esquerra La seva obra és coneguda pels menorquins, però pràcticament desconeguda internacionalment. Àngels Hernández i Guillem Sintes assenyalen dos aspectes que fan de Giuseppe Chiesa una figura important per Maó i Menorca: Per una banda, la seva obra pictòrica reflecteix els esdeveniments històrics ocorreguts al llarg del i la societat menorquina d'aquell temps. De l'altra banda, gràcies a la seva escola els maonesos i menorquins interessats per la pintura tenien un lloc per aprendre, sense la qual potser la ciutat de Maó hagués quedat orfe del seu representant en la pintura més important, Pasqual Calbó i Caldés.
L'empobriment d'en Chiesa així com la manca de producció artística dels seus últims anys es poden atribuir no només al seu greu estat de salut, si no també a la desaparició del mercat que comprava les seves obres. El mercat artístic menorquí, molt probablement, era força reduït i en aquests últims anys el seu fill Joan i en Pasqual Calbó, entre d'altres artistes, estaven en actiu, motivant cert esgotament de la demanda d'obra per part d'una clientela local.
Obra Si analitzem l'obra d'en Giuseppe Chiesa ens n'adonem de la versatalitat d'aquesta figura, que acceptà encàrrecs i treballs molt diversos. Chiesa treballà àmpliament gèneres com el retrat, la pintura històrica, la de gènere, les vedutes i, fins i tot, les anomenades conversation pieces. Amb una predilecció força marcada per la representació naturalista, s'observa la petjada verista de l'escola pictòrica del nord d'Itàlia, dels anomenats pintors de la realità. Alhora, alguns experts han parlat de filiacions amb l'escola napoletana, apuntant cap a la figura del pintor Gaspare Traversi com a possible influència, especialment en la faceta de Chiesa com a retratista. De fet, tenim documentades estades de Traversi al nord d'Itàlia, per tant, resulta plausible pensar que Chiesa entrà en contacte amb l'obra d'aquest.
Pel que fa la tècnica, val a dir que la trobem vinculada al gènere amb el que treballa. D'aquesta manera, la producció de retrats o pintures amb un cert caràcter oficial és quasi totalment feta amb oli. No obstant això, quan les obres posseeixen un caràcter més decoratiu, social i desenfadat treballa amb l'aquarel·la, tècnica nova en aquell moment, barreja amb el guaix.esquerra|miniatura|Comte de Lannion, governador francès a Menorca (Col·lecció de l'Ajuntament de Maó. Font: Patronat de Cultura). Retrat La producció de Giuseppe Chiesa en l'àmbit del retrat destaca pel tractament minuciós i acurat dels detalls. Chiesa cerca mostrar-se el més objectiu possible, reproduint amb gran fidelitat la indumentària dels personatges retrats, així com la voluntat de capturar el seu aspecte psicològic. Andreu, Sintes i Hernández, en el seu estudi sobre l'obra de Giuseppe Chiesa, fan notar com l'autor tracta el gènere amb una gran cura, desenvolupant una pintura plena de detalls delicats, trets escrupolosament estudiats del model natural fins al punt de parlar de retrats amb una gran penetració psicològica dels personatges retratats. Alhora, algunes d'aquestes obres s'emmarquen en paisatges o edificacions vinculades, d'alguna manera, al personatge retratat, aportant un retrat també de l'ambient.
Pel que fa la policromia dels retrats destaquem l'ús d'una àmplia gamma cromàtica, notablement en les zones on es representen teixits. Així mateix, cal fer menció als retrats femenins, algunes de les dones retratades llueixen sumptuosos vestits menorquins, font privilegiada per a l'estudi de la indumentària femenina del moment.
Moltes d'aquestes obres foren encàrrecs no només de particulars, si no també d'institucions municipals. Actualment es conserven retrats de Chiesa o obres atribuïdes a l'autor a la col·lecció del palau de la branca primera de la família Saura (Ciutadella), a la col·lecció del palau Sintas (Ciutadella), a la col·lecció del llegat Hernández-Sanz Hernández-Mora (Ca n'Oliver, Maó), a l'Ajuntament de Maó, a l'Ajuntament d'Alaior, a l'Ajuntament de Ciutadella o, fins i tot, en alguna col·lecció particular britànica.
Pintura històrica En aquest gènere, Chiesa cultivà la representació d'esdeveniments militars. Resulta notable veure que el tractament de les obres s'acosta més al que donà als retrats que no pas a escenes grandiloqüents, probablement, més habitual en aquest gènere pictòric. Chiesa s'esmera en representar tot tipus d'edificacions, uniformes dels contendents, per exemple, personatges civils, i un llarg etcètera que atorguen a les seves obres un cert caràcter anecdòtic, i és, alhora una font documental preciosa del seu moment. Podem destacar obres om el Setge del castell de sant Felip pels francesos (atribució conservada en una col·lecció particular) o bé la Presa del castell de sant Felip pels francesos (atribució conservada al Musée National de la Marine, París). Les obres del Setge del castell de Sant Felip i la Presa del castell pels francesos també es conserven a l'Ajuntament de Maó, en paper.
Escenes de gènere