Dame Julie Elizabeth Andrews, nascuda Julia Elizabeth Wells,Julie Andrews . Reel Classics. DBE (Walton-on-Thames, Surrey, Anglaterra, 1 d'octubre de 1935)Dame Julie: The sound of music. 31 December 1999. Retrieved 29 January 2007. és una cantautora i actriu de teatre i cinema anglesa. Ha estat guardonada amb el Globus d'Or i els Premis Emmy, Grammy, BAFTA, People's Choice, Theatre World, Screen Actors Guild i Oscar. Andrews va ser una actriu i cantant infantil que va debutar a Broadway el 1954 amb The Boy Friend, i que va saltar a l'estrellat en musicals com My Fair Lady i Camelot; i al cinema en pel·lícules com Mary Poppins (1964) i Somriures i llàgrimes (1965), els papers pels que és més coneguda. La seva veu de soprano arribava a quatre octaves, fins que li va ser malmesa en una operació de laringe el 1998.
Andrews va tenir un revival a la seva carrera als 2000, en pel·lícules familiars com The Princess Diaries (2001), i la seva seqüela The Princess Diaries 2: Royal Engagement (2004); així com la saga d'animació Shrek (2004-2007). El 2003 revisità el seu primer èxit de Broadway al dirigir The Boy Friend al Bay Street Theatre, Sag Harbor, New York.
Julie Andrews també és una autora de llibres infantils, i el 2008 va publicar una autobiografia, Home: A Memoir of My Early Years.
Biografia Andrews va néixer Julia Elizabeth Wells l'1 d'octubre de 1935 a Walton-on-Thames, Surrey, Anglaterra. La seva mare, Barbara Wells (nascuda Morris), estava casada amb Edward C. "Ted" Wells, un professor, però Julie va ser concebuda de resultes d'un afer de la seva mare amb un amic de la família.Spindle, Les. Julie Andrews: A Bio-Bibliography. Greenwood Press (1989)] . p. 1-2.
Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Barbara i Ted Wells se separaren. Ted Wells ajudà a evacuar nens a Surrey durant el Blitz, mentre que Barbara s'uní a Ted Andrews per entretenir les tropes mitjançant l'Associació Nacional de Serveis d'Entreteniment (Entertainments National Service Association – ENSA). Barbara i Ted Wells es divorciaren aviat, i ambdós es tornaren a casar (Barbara amb Ted Andrews el 1939).Windeler (1970), pp 20-21
El pare d'Andrews pagà les lliçons de música per a la seva filla, primer al Cone-Ripman School, una escola independent d'art a Londres, i després amb la soprano Lilian Stiles-Allen, qui exerciria una gran influència en ella.Windeler (1970), pp 22-23
Inicis de la carrera Des de 1945, Andrews actuà un parell d'anys amb els seus pares, tot i que havia d'enfilar-se a una caixa per arribar al micròfon i cantar mentre que la seva mare tocava el piano.
Andrews va fer el gran pas quan el seu padrastre la va presentar a Val Parnell, propietari del Moss Empires, que controlava diversos llocs prominents a Londres. El 22 d'octubre de 1947 Julie Andrews va fer el seu debut professional al London Hippodrome, cantant la difícil ària "Je Suis Titania" de Mignon, com a part d'una revista musical anomenada "Starlight Roof". Va treballar al Hippodrome durant un any.Windeler (1970), pp 24-26
L'1 de novembre de 1948, Andrews va ser la intèrpret d'un solo més jove la Royal Command Variety Performance, al London Palladium, on actuà amb Danny Kaye, els Nicholas Brothers i l'equip de comediants George and Bert Bernard pels membres de la família del Rei Jordi VI.Windeler (1970), p. 26. "Julie, who was described in the official announcement 14 October as 'A 13-year-old coloratura soprano with the voice of an adult,' was the youngest solo performer ever chosen to perform before royalty at the Palladium."Spindle, p. 3
Andrews seguí als seus pares a la ràdio i a la televisió.Windeler (1970), pp 26-27. Va debutar a la televisió al programa de la BBC RadiOlympia Showtime el 8 d'octubre de 1949.Ruhlmann, William. Julie Andrews Biography . All-Music Guide article from Legacy Recordings. Va tenir una fama considerable per tot el Regne Unit pel seu treball per a la comèdia radiofònica de la BBC Educating Archie, sent membre del repartiment des de 1950 a 1952.
Andrews va actuar al London Casino del West End, on durant un any interpretà a la Princesa Balroulbadour a Aladdin i l'ou a Humpty Dumpty. També va realitzar diverses gires pel Regne Unit a Jack and the Beanstalk i Little Red Riding Hood, i protagonitzant Cinderella.
1954 – 1962 El 30 de setembre de 1954, el dia abans de fer 19 anys, Julie Andrews va debutar a Broadway interpretant a "Polly Browne" al musical The Boy Friend, que havia gaudit d'un gran èxit a Londres. Segons els crítics, Andrews era la intèrpret més destacada de l'espectacle.Spindle, p. 4-5. El novembre de 1955, Andrews va signar per treballar amb en el que és vist com la seva primera pel·lícula a la televisió High Tor.Windeler, p. 41-42.
Andrews va fer proves per treballar al musical Pipe Dream, de Richard Rodgers. Encara que Rodgers la volia per a Pipe Dream, li aconsellà que prengués part en el musical My Fair Lady, de Frederick Loewe i Alan Jay Lerner, si li arribava l'ocasió. El 1956, va aparèixer a My Fair Lady com a "Eliza Doolittle", al costat de Rex Harrison com "Henry Higgins". Rodgers va quedar tan impressionat pel talent d'Andrews que, mentre treballava a My Fair Lady, li oferí treballar al musical per a la televisió Cinderella. Cinderella va ser emès per la CBS el 31 de març de 1957, sota la direcció musical d'Alfredo Antonini, i va tenir una audiència estimada de telespectadors.Gans, Andrew. "Julie Andrews 'Cinderella' to Air on PBS in December". Playbill News. 6 October 2004.Haberman, Irving. "The Theatre World Brings A Few Musical and a Stage Success to Television This Week". The New York Times, 31 March 1957.
El 10 de maig de 1959 Andrews va casar-se amb l'escenògraf Tony Walton a Weybridge, Surrey. S'havien conegut el 1948 quan Andrews treballava al London Casino a l'espectacle Humpty Dumpty. La unió va acabar en divorci el 14 de novembre de 1967.Spindle, p. 14.
Entre 1958 i 1962 va aparèixer en programes televisius especials com The Fabulous Fifties (CBS) o The Broadway of Lerner & Loewe (NBC). També va aparèixer com a convidada especial a programes com The Ed Sullivan Show, The Dinah Shore Chevy Show, What's My Line?, The Jack Benny Program, The Bell Telephone Hour, o The Garry Moore Show. El juny de 1962, Andrews co-protagonitzà juntament amb Carol Burnett un especial de la CBS enregistrat al Carnegie Hall de Nova York.
El 1960, Lerner i Loewe la van tornar a contractar per a un nou musical d'època, Camelot, on interpretaria a la Reina Ginebra, amb Richard Burton com el Rei Artús i el debutant Robert Goulet com a Lancelot. Mentrestant, Jack Warner decidí que Andrews encara no tenia prou nom per protagonitzar la versió cinematogràfica de My Fair Lady, i Eliza va ser finalment interpretada per la ja consagrada Audrey Hepburn (tot i que aquesta hauria de ser doblada a les cançons, peça clau de l'obra).Moix, Terenci. "Mis inmortales del cine – Hollywood años 50". Planeta – Segons Warner, la decisió va ser senzilla. Al meu negoci haig de saber qui porta gent i els seus diners a la taquilla d'un cinema. Audrey Hepburn no ha tingut mai un fracàs financer.
1963 – 1967 Andrews protagonitzà la pel·lícula de Disney Mary Poppins. Walt Disney havia vist una actuació de Camelot i pensà que Andrews seria perfecte pel paper d'una mainadera britànica que és pràcticament perfecta en tot!. Andrews declinà l'oferiment en un inici a causa del seu embaràs, però Disney insistí educadament, dient-li que l'esperarien. Andrews i el seu marit van tornar al Regne Unit al setembre de 1962 per esperar el naixement d'Emma Katherine Walton, que va néixer a Londres dos mesos després. Andrews i la seva família van tornar als Estats Units el 1963 i començà la pel·lícula.
Com a resultat de la seva actuació a Mary Poppins, Andrews va guanyar l'Oscar a la millor actriu de 1964 i el Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica de 1965. Ella i els seus companys de Mary Poppins també van guanyar el Premi Grammy al Millor Disc Infantil de 1965. Com a dolça revenja, en el seu discurs d'acceptació del Globus d'Or va dir "I, finalment, vull donar el meu agraïment a un home que va fer una pel·lícula meravellosa, i que va ser qui, en primer lloc, va fer que tot això fos possible, el Sr. Jack Warner."Mary Poppins 40th Anniversary Edition DVD.
El 1964 va aparèixer amb James Garner a The Americanization of Emily (1964), la qual Andrews senyala com la seva pel·lícula favorita.Blank, Ed. Andrews as Maria a result of 'happy circumstances' . Pittsburgh Tribune-Review. 17 November 2005. El 1966, Andrews va guanyar el seu segon Globus d'Or i va ser nominada per a l'Oscar a Millor Actriu de 1965 pel seu paper de Maria von Trapp a Somriures i llàgrimes.
Després de completar Somriures i llàgrimes, Andrews va aparèixer com a estrella convidada a la sèrie de varietats de la NBC The Andy Williams Show, amb la qual guanyà una nominació a l'Emmy. A aquesta aparició seguí The Julie Andrews Show, amb Gene Kelly i The New Christy Minstrels com a convidats, sent emès per la NBC al novembre de 1965 i que guanyà un Premi Emmy especial.
El 1966, Andrews protagonitzà amb Paul Newman el thriller de Hitchcock Cortina esquinçada. A finals de 1967, Andrews havia aparegut en l'especial televisiu Cinderella; al major musical de Broadway d'aquell temps, My Fair Lady, l'enregistrament de la banda sonora del qual era un gran èxit; al principal èxit de tota història de Disseny, Mary Poppins; a l'èxit a les taquilles de 1966 Hawaii; als dos principals èxits de la Universal, Millie, una noia moderna i Cortina esquinçada; i al principal èxit de tota la història de la 20th Century Fox i un dels principals èxits de tots els temps, Somriures i llàgrimes.Times Online's 2005 review of Andrews' career
1968 – 2001 Andrews va aparèixer a Star! (1968), un biòpic de Gertrude Lawrence; i a Darling Lili (1970), amb Rock Hudson i dirigida per Blake Edwards, amb qui s'havia casat el 1969. A la dècada de 1970 només faria dues pel·lícules més: The Tamarind Seed i 10.
Andrews continuà treballant per a la televisió. El 1969 va treballar amb el cantant Harry Belafonte a un especial de la NBC, An Evening with Julie Andrews and Harry Belafonte. El 1971 va ser la convidada de l'Especial de la Gran Inauguració del Walt Disney World i, el mateix any, ella i van protagonitzar un especial per la CBS, Julie and Carol At Lincoln Center.
El 1972-73, Andrews protagonitzà el seu propi programa de varietats, The Julie Andrews Hour, a l'ABC. Tot i guanyar fins a 7 Premis Emmy va ser cancel·lat després d'una única temporada. Entre 1973 i 1975, Andrews continuà treballant amb la ABC protagonitzant diversos especials de varietats. El 1977 va ser estrella convidada a The Muppet Show. Posteriorment tornaria a treballar amb els Muppets a un especial de la CBS, Julie Andrews: One Step Into Spring, que va ser emès al març de 1978.
El 1981 aparegué a la pel·lícula de Blake Edwards S.O.B., pel·lícula que li donà molta popularitat al mostrar els pits en una escena (escena que hagués estat inimaginable als inicis de la seva carrera.).Moix, Terenci. "Mis inmortales del cine – Hollywood años 60". Planeta – El 1983 va ser escollida Dona de l'Any Hasty Pudding per la societat teatral de la Universitat Harvard. http://www.hastypudding.org/pages/show/pastmoywoy.shtml Els papers de Victoria Grant i del comte Victor Grezhinski a la pel·lícula (1983) li va atorgar un nou Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica (1983), així com una nova nominació a l'Oscar a la millor actriu.Julie Andrews: A Life Of Achievements. CBS News. 26 January 2007. Retrieved 29 January 2007.
El desembre de 1987, Andrews protagonitzà un especial per a la ABC que guanyà 5 Emmys, Julie Andrews: The Sound Of Christmas. Dos anys després es reuniria per tercera vegada amb Carol Burnet per a un nou especial nadalenc de varietats. El 1991 va fer el seu primer dramàtic televisiu, Our Sons, co-protagonitzat per Ann-Margret.