LInstitut Ramon Llull (IRL) és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions. Per al compliment dels seus objectius, l'Institut ha de donar suport a les polítiques de relacions exteriors en l'àmbit cultural de les institucions consorciades.
Història La Generalitat de Catalunya i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears van crear l'Institut Ramon Llull mitjançant conveni de 5 d'abril de 2002, que es va publicar per mitjà de la Resolució PRE/1128/2002, de 30 d'abril. L'objectiu era crear una eina per a la projecció exterior de la llengua catalana, la cultura que s'hi expressa i tota la producció cultural d'aquests dos territoris que no té estrictament una base lingüística. També com una eina per consolidar i aprofundir les relacions entre els diversos territoris que comparteixen aquesta llengua. L'Institut va adoptar la forma jurídica de consorci entre les dues administracions públiques esmentades. L'administració central va anunciar que hi donaria suport mitjançant l'Instituto Cervantes. El 3 de juny de 2002 es va crear un patronat inicial format per vint-i-un intel·lectuals del país, en representació de les lletres, la filologia i la cultura catalanes: Antoni Badia i Margarit, Joaquim Molas, Miquel Batllori, Baltasar Porcel, Sergi Belbel, Carme Riera, Josep Joan Bigas i Luna, Martí de Riquer, Maria del Mar Bonet, Xavier Rubert de Ventós, Anthony Bonner, Sebastià Serrano, Josep Carreras i Coll, Antoni Tàpies, Pere Gimferrer, Josep Termes, Isidor Marí i Mayans, Joan Triadú, Josep Massot i Muntaner, Marie Claire Zimmermann i Joan Francesc Mira i es va nomenar a Joan Maria Pujals com a primer director de la institució.
Primers anys El 2003, entre el 23 de juny i el 4 de juliol, Maria del Mar Bonet, la companyia Nats Nus, l'artista Eulàlia Valldosera, el pianista Albert Atenelle, i l'exposició Gaudí, un univers van fer d'ambaixadors de la cultura catalana a Rússia. L'arquitecte va ser el protagonista d'un Seminari. Un any després, el 2004, l'Institut Ramon Llull va ser protagonista de la Fira del llibre més important d'Amèrica Llatina. Entre el 27 Novembre i el 5 de desembre van ser 2004 convidats d'honor a la Feria del Libro de Guadalajara, on es van organitzar més d'un centenar d'actes, entre els quals destaca la Retrospectiva d'Antoni Tàpies al Museo de Arte de Zapopán.
El 2005 es va organitzar Veles e vents. Cultura Catalana a Nàpols, amb una exposició sobre La Divina Comèdia vista per Miquel Barceló, al Castel Nuevo, durant el mes d'octubre, que va fer de marc als concerts que Carles Santos i Raimon, a més de les actuacions d'Àngels Margarit, Roger Bernat i Pep Tosar van fer a Nàpols.
El 2006 Nova York es van organitzar un seguit de mostres culturals: una exposició del fotògraf Joan Fontcuberta, un cicle de cinema amb Isabel Coixet i Marc Recha, i el crític Romà Gubern, i un simposi de poesia amb la presència de nombrosos poetes i el crític Harold Bloom.
Fira de Frankfurt miniatura|Presència a Frankfurt el 2012 Una fita en la història de l'Institut és haver aconseguit que la cultura catalana fos convidada d'honor a la Fira del llibre de Frankfurt en la seva edició de 2007. Hi van desembarcar 118 autors, 237 entitats i 5.719 persones vinculades al món cultural; s'hi van programar 95 actes, i 53 obres literàries van ser traduïdes del català a l'alemany. Alguns dels actes més celebrats van ser l'adaptació del Tirant lo Blanc dirigida per Calixto Bieito, el cicle Dance: meeting Catalan Culture, les exposicions Cultura Catalana, Singular i Universal i VisualKultur.cat, els Dies de l'Òpera Catalana i les Sónar Nits. Es va fer en col·laboració amb el govern andorrà i l'Institut Cervantes.
Un any després, el 2008, van organitzar la seva presència al Festival Internacional Cervantino, a Guanajuato. La presència catalanobalear va portar a Mèxic a Joan Manuel Serrat, Jordi Savall, Hespèrion XXI i la Capella Reial de Catalunya (en actuació conjunta amb Tembembé Ensemble Continuo), una exposició d'Agustí Centelles i la “Dansa de la Mort” de Verges. També es van repetir uns Catalan Days a Nova York, amb actuacions de jazz, teatre i dansa, un cicle de cinema amb el lema Clandestí, forbidden Catalan Cinema under Franco i, dins del marc del PEN World Voices Festival, va homenatjar-se Blai Bonet.
miniatura|Pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia de 2014 El 2009 va tenir lloc la primera participació en la Biennal de Venècia. En el marc dels Eventi Collateralli, la 53a edició de la Bienale va comptar amb un pavelló català, amb l'exposició La comunitat inconfessable comissariada per Valentín Roma que van visitar 45.633 persones. En paral·lel es van programar diversos actes, com ara la jornada acadèmica Les ciutats inconfessables.
Etapa 2010-2015 El 2010 amb el lema Le Catalan, la langue de 10 millions d'Européens, l'Institut Ramon Llull va posar l'accent català al cor de la capital francesa, entre el 3 i el 6 de febrer. Àmpliament difós pels mitjans locals, l'exposició de llengües i ensenyament va rebre 22.786 visites, comptava amb 200 exhibidors de 30 països diferents i va suposar una suma d'esforços entre diferents organismes i institucions catalanes, balears i valencianes. Un any després la cultura catalana va desembarcar a Londres, amb l'exposició Joan Miró: The Ladder of Escape a la Tate Modern com a far. Van acompanyar-lo espectacles de Tap Olé, Nats Nus Dansa, Sol Picó, concerts de Carles Benavent Quintet, Miguel Gómez Quartet, Colia Miralta Sambeat, Biel Ballester Trio, Mishima, Les Aus i Aias, entre altres actuacions. També van aconseguir ser presents al Festival Mundial de Teatre de Titelles de Charleville.
miniatura|Fira de Frankfurt 2015 El 2012 es va organitzar una gira amb grups catalans, la Catalan Sounds on Tour que va visitar Canadà, Texas, Regne Unit i Mèxic. Una iniciativa que va dur a la Canadian Music Week (Toronto), al South by South West (Austin), a The Great Escape (Brighton) i al Vive Latino (Mexic DF) a grups com Manel, Seward, Mujeres, Ninette & The Goldfish, Els Amics del Bosc, Ferguson o Petit, entre d'altres. Aquell mateix any es va celebrar Avignon à la Catalane, amb vuit companyies de teatre catalanes i balears presents al Festival de Teatre OFF d'Avinyó, un dels més importants del món. Les companyies Pelmànec, EIA, Pere Faura, Alba Sarraute, Los Excéntricos, Cor de théatre, Katraska i Mariantònia Oliver van actuar en diversos espais de la ciutat. També es va iniciar la presència catalana a la Biennal d'Arquitectura de Venècia. Per primera vegada, Catalunya i les Illes Balears van comptar amb un pavelló propi en aquesta mostra vinculada a la Biennal d'Art. Entre el 29 d'agost i el 25 de novembre, en el marc del Eventi Collateralli, s'hi va poder visitar el projecte Vogadors, comissariat per Jordi Badia i Félix Arranz.
Entre els projectes més destacats que va desplegar l'IRL el 2013 destaquen la participació de Barcelona com a ciutat convidada al Saló del Llibre de París, amb la participació de més de vint autors que hi presentaven traduccions recents al francès; en el camp de les arts visuals, va destacar la participació amb pavelló propi a la Biennal d'Art de Venècia amb el projecte 25% de Francesc Torres i Mercedes Alvarez, comissariat per Jordi Balló; o el focus català al Festival de Música Contemporània de Huddersfield, un dels més prestigiosos d'Europa, amb la figura d'Hèctor Parra com a compositor resident; i també el fet que la cultura catalana fos la gran convidada al festival de Salisbury, amb presència d'una quinzena de companyies de teatre i grups de música.
Durant el 2014 els projectes principals van ser l'exposició Arquitectures empeltades / Grafting Architecture. Catalonia at Venice, a la Biennal d'Arquitectura de Venècia; la participació de Barcelona a la Beijing Design Week (BJDW); el programa multidisciplinari de Barcelona com a ciutat convidada a la Stockholm Kulturfestival (aquests dos darrers projectes, en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona); Voices from Catalonia, el focus de literatura catalana a la Fira del Llibre de Göteborg (Suècia); i la remarcable collita de traduccions a altres llengües d'obres escrites originalment en català.
El 2015 va ser l'any en què, a conseqüència del resultat de les eleccions autonòmiques del maig del mateix any, el nou Govern balear va sol·licitar el seu reingrés als òrgans de govern de l'IRL. A nivell d'internacionalització de la literatura catalana es va mantenir un bon nivell de traduccions amb 134 publicacions i es va celebrar un focus català a l'International Festival of Authors, a Toronto. Pel que fa a l'àmbit de la creació, cal destacar la participació de Catalunya, per quarta vegada consecutiva, a la Biennal d'Art de Venècia amb el projecte La singularitat d'Albert Serra i Juanola, comissariat per Chus Martínez,. També han tingut especial rellevància les participacions de grups i companyies catalanes al Summerstage Festival de Nova York, o al Festival Avignon le Off amb el projecte Avignon à la catalane; així com la presència del nostre disseny a la Business of Design Week de Hong Kong, amb l'Ajuntament de Barcelona. També es va iniciar la docència de català a la Universitat de São Paulo (Brasil) i a la Universitat d'Estudis Estrangers de Pequín, amb la qual cosa ja es va assolir la xifra de 150 universitats que conformen l'esmentada Xarxa Universitària d'Estudis catalans a l'exterior.
Durant el 2017 ha participat en la Biennal d'Arquitectura de Venècia amb Aftermath_Catalonia in Venice. Architecture beyond architects, comissariada per Jaume Prat, Jelena Proklopevic amb un projecte del realitzador Isaki Lacuesta, la participació de la literatura catalana com a convidada espacial a la Fira del Llibre de Varsòvia, l'organització de les activitats internacionals de l'Any Llull - 700 aniversari de la mort de Ramon Llull i la celebració de les 30es Jornades Internacionals per a professors de català a l'exterior a la Universitat Rovira i Virgili.
El 2017 va destacar la presència catalanobalear com a convidat d'honor a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, la participació en el Festival Momix de teatre infantil (Kingersheim-Alsàcia), amb una programació que va incloure companyies catalanes i balears. Un altre dels grans projectes per al 2017 va ser la participació de Barcelona com a ciutat convidada a la Biennal d'Arquitectura de Buenos Aires, en col·laboració novament amb l'Ajuntament de Barcelona, i un pla de residències artístiques.
Presència governamental miniatura|Signatura reingrés Balears a l'Institut Ramon Llull novembre 2015