Simbaci I el Màrtir () va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914. Formava part de la família dels bagràtides.
Antecedents Era fill d'Asoci I el gran qui abans del 885 havia donat el govern de Kars i Gogarene al seu germà Abas, sparapet d'Armènia. Abas es va absentar l'any 888 i durant la seva absència es va revoltar la província de Gogarene (Somkhètia). El fill d'Asoci el gran, Simbaci, va ser el que va sufocar la revolta. Es trobava en aquell lloc l'any 890 quan va morir Asoci a Bagaran i Simbaci hi va acudir ràpidament i va ser nomenat successor. Es va establir a Shirakavan (Erazgavorq).
Aspiracions d'Abas de Gogarene al tron El seu oncle, lsparapet Abas, també aspirava a la successió, però la mediació del patriarca Jordi II va portar a un acord, aviat trencat. Abas va retenir al curopalata georgià Adarnases II, vassall de Simbaci, quan el va anar a visitar al castell de Kars. Simbaci el va assetjar. Abas va alliberar a Adarnases II a canvi d'obtenir el perdó, l'any 892. Poc després Simbaci va rebre la confirmació del càrrec del califa Al-Motamid i de l'emperador Lleó VI el Savi. La corona califal li va enviar Muhàmmad al-Afxín, governador de l'Azerbaidjan i ostikan d'Armènia.
Shake es proclama regne Lixkhan de Shake (a l'Aghuània), Hamam, també va voler el títol reial i el va agafar de forma unilateral l'any 893, però va mantenir la lleialtat a Simbaci.
Primeres lluites amb Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín L'any 893 va enviar una ambaixada a l'Imperi Romà d'Orient per retre homenatge com a vassall a l'emperador. Al mateix temps l'emperador va acollir al príncep Asoci de Taron, fill de David Arqaik, establert a Constantinoble.
L'emir Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín va considerar l'ambaixada una traïció i va preparar una expedició. Simbaci va reunir un exèrcit i ambdues parts es van trobar a la frontera, al districte de Radokq. Simbaci va explicar que la seva amistat amb Bizanci era en interès del Califat, que la relació era política i al califat li interessava un estat tampó i fins i tot una bona relació comercial amb els romans d'Orient. Al-Afxín i Simbaci van fer les paus.
Doble destrucció de Dvin A la seva tornada Simbaci va passar per Dvin on governava un emir depenent d'al-Afxín per ser vassall del Califa, i del rei d'Armènia per estar dins als seus territoris, i que en aquest moment era governada per dos germans que es deien Muhammad i Umai, que li van tancar les portes. Simbaci va atacar la ciutat, que va patir destruccions importants; els dos emirs es van escapar de nit però van ser capturats i enviats a la cort de l'Imperi Romà d'Orient. La caiguda de Dvin està datada el divendres sant de l'any 893. Aquest mateix any Dvin va ser destruïda per un terratrèmol que va fer setanta mil morts. El patriarca Jordi II que va resultar il·lès, es va establir a Norkalak (Vagharxapat).
Segon conflicte amb Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín Durant els següents anys Armènia va prosperar, i al-Afxín per la seva banda es va convertir de fet en sobirà independent (dinastia sàjida), i un dia va envair Armènia des del Naxçıvan i va ocupar Dvin abans que Simbaci pogués reaccionar. Simbaci va concentrar forces a Vazdan al peu de la muntanya Aragadz (Alagoz). El patriarca Jordi II va tractar de fer de mediador i al-Afxín el va fe presoner. Les forces d'al-Afxín i Simbaci van xocar a Tols o Dols, prop de la muntanya d'Aragadz i l'emir va ser rebutjat, i va demanar la pau però no va voler tornar al patriarca Jordi mes que a canvi d'un fort rescat.
Traïcions de Siunia i Baspracània Durant la guerra, Sargis de Baspracània i el gran ixkhan de Siunia van fer acte de vassallatge a l'emir sàjida. Acabada la guerra el siunià va demanar perdó al rei, que li va concedir, però en canvi va decidir atacar a Sargis de Baspracània i als seus dos germans. Va demanar la col·laboració de Gurguèn de Mardastan i Abu Morvan de Djahuk i Thornavan. La ciutadella de Van, on residia la princesa (filla de'Abu Morvan), va ser assetjada i després d'una breu resistència el seu defensor, de la família Akeatsi, la va entregar. Sargis va demanar ajuda a al-Afxín. Llavors Abu Morvan va deixar la coalició i Gurguèn va quedar sol. Els dos exèrcits es van trobar a Karkinian, a la vall del Kulan, però allí Abu Morvan va imposar la seva medicació: Gurguèn es va retirar als seus feus, amb residència a la fortalesa de Kanguar, i després es va dedicar a fer la guerra a Muixel de Mokq, fill de Simbaci, que va morir en combat, però Gurguèn va morir poc després de la caiguda d'un cavall, potser l'any 897. El seu fill Atom es va acontentar en mantenir el feu de Mardastan sense pretendre en cap moment Baspracània. Un dia Abu Morvan va fer empresonar als seus tres pupils i els va deposar. Probablement tenia l'aprovació del rei, tot i que molts senyors feudals no hi van estar d'acord. Simbaci una mica després el va reconèixer com a príncep de Baspracània.
Xaibànides de Diyar Bakr El 897 l'emir de Diyar Bakr, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, cridat pels senyors feudals de Baspracània, va atacar l'emirat d'Arzèn Abu-l-Maghrà ibn Mussa ibn Zurara (lleial al rei d'Armènia) i el principat de Taron, en mans d'una branca dels bagràtides, on ara (des el 895) regnava Gurguèn, fill d'Asoci de Taron, que havia derrotat a l'altre pretendent de nom també Asoci (fill de David Arqaik). Gurguèn va morir en la lluita contra l'emir Ahmed que va annexar Taron. També l'emirat d'Arzèn i les muntanyes de Khoit i Sassun (que abans havien estat de Taron però ara pertanyien a Abu-l-Maghrà) va ser atacat i annexionat.
Lluites pel Taron L'hereu de Taron, Asoci (fill de David Arqaik) que era gendre de Shahpuh (germà del rei Simbaci I), va demanar l'auxili del rei que va reunir un exèrcit (on hi havia contingents georgians, aghuans i de Baspracània) i va marxar al sud. Va travessar l'Apahunik, va passar prop del llac Van pel Beznunik i d'allí va entrar al Taron oriental. L'emir Ahmed va venir a trobar-lo des de la part occidental. En aquest moment Abu Morvan va canviar de bàndol i secretament es va aliar a l'emir i va portar l'exèrcit reial per contrades inadequades. Al pou d'aigua de Thukh, on l'exèrcit armeni va arribar en malt estat, l'emir va passar a l'atac. L'exèrcit armeni va aguantar però Abu Morvan va abandonar el camp, cosa que va portar a l'abandó d'altres i l'emir va obtenir la victòria. Molts soldats i nakharark van morir i entre ells Asoci, germà de Grigor Supan II de Gelarquniq o Siunia Occidental.
Tercera intervenció de Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín La derrota del rei va ser seguida amb atenció per Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín des de l'Azerbaidjan. Els seus intents de què els prínceps de Kartli i de Gogarene trenquessin amb Simbaci no van reeixir. Al-Afxín llavors va envair Armènia als voltants de l'any 898, i va assetjar Kars on era la reina (l'esposa de Simbaci) amb altres princeses. L'intendent reial que defensava Kars, Hasan Kentuni, després de força resistència, es va rendir en condicions honorables. Quan al-Afxín va sortir de Kars la ciutat tornà a caure en mans de Simbaci I però estava molt damnada i va passar l'hivern a la fortalesa de Kalzovan al districte d'Eraskhadzor, des on va enviar missatgers a al-Afxín per intentar l'alliberament de la seva muller. L'emir va exigir a canvi una filla del rei i una de son germà Isaac. Finalment els ostatges van ser Simbaci (fill d'Isaac) i Asoci (fill del mateix rei, conegut després com a Asoci II el Ferro). Una filla de Shahpuh (un altre germà del rei) la va donar en matrimoni a l'emir. No va ser fins a la primavera que Shahpuh (que ja era el sogre de l'emir) va anar a la residència d'al-Afxín i va poder emportar-se a la reina i altres princeses.
Patriarcat de Joan el Catolicós El 898 va morir el patriarca Jordi II de Garni (durant un viatge a Baspracània) que va ser enterrat a Dsoroivanq (Salnabad, a Baspracània), prop de Van. El rei va fer nomenar Catolicós un religiós que vivia retirat al llac Sevan, Mashtots I d'Elivard, que va morir al cap de set mesos, el 13 d'octubre del 899. Llavors va ser elegit el seu deixeble Joan de Drashkhonakert (és a dir de prop de Dvin) amb el nom de Joan V, conegut com a Patmaban (l'historiador) i que ha passat a la història com Joan el Catolicós (és a dir Joan el Patriarca). Va cupar la seu fins a la seva mort l'any 931.
Relacions amb el curopalata bagràtida de Klardjètia L'aliança del curopalata de Kartli (Geòrgia), que sempre va ser lleial a Simbaci, va ser premiada l'any 899, segons l'historiador Joan el Catolicós, amb la corona reial que Simbaci va donar a Adarnases II (amb el títol de "rei d'Ibèria"), però les fonts georgianes diuen que Adarnases es va proclamar rei dels Kartvels (Ibers) circa l'any 888, i la corona que li va donar Simbaci, si realment va anar així, va ser un reconeixement mes que una instauració.
Quarta i darrera intervenció de Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín Un temps després al-Afxín va ocupar Tbilisi i des allí va envair el Shirak, domini personal del rei Simbaci, que es va retirar al Taik i d'allí a Geòrgia. Al-Afxín va entrar a Dvin, on va instal·lar com a governador al seu propi fill Diwdad, amb un eunuc de confiança de nom Yússuf. En aquesta situació la mare del rei fugit va anar a veure a l'emir per demanar la llibertat del seu net (fill de Simbaci) Asoci el Ferro, i altres ostatges com ara un altre net, Simbaci, fill d'Isaac, i l'emir va alliberar a Simbaci.
El rei Simbaci va tornar i prop d'Ànion es va entrevistar amb l'eunuc Yússuf, i mitjançant molts regals va aconseguir que el deixes tranquil en els dominis reials, però no va obtenir cap més promesa per a altres territoris. Yússuf va saquejar poc després la província d'Uti a l'Aghuània i el país dels Sevordiq, (entre Shamkor i Gogarene). El nakharar dels Sevordiq, Jordi (Georg) va resistir l'atac però va caure derrotat i presoner, i el van enviar a Paitakaran on hi havia Diwdad, que va oferir alliberar-lo si es convertia a l'islam, i com que no ho va fer el va fer matar.
Yússuf l'eunuc es va enemistar amb al-Afxín, i per por del seu cap, va fer alliberar els seus ostatges armenis especialment a Asoci el Ferro, fill del rei, i la cunyada (esposa de Muixel, germà del rei) i va fugir amb ells cap a Armènia. El rei li va fer molts regals i el va fer ric i Yússuf se'n va anar a viure a Egipte, on un dia es va saber la seva traïció i el van matar.
Al-Afxín estava reunint a Bardaa un exèrcit per castigar Yússuf quan va morir, el mes de març del 901. Diwdad, el seu fill, va tornar precipitadament a l'Azerbaidjan i les tropes que restaven (principalment a Baspracània) també van tornar. Diwdad ibn al-Afxín no va aconseguir el poder doncs va ser expulsat pel seu oncle Yússuf as-Sají l'agost del 901.
Simbaci i Yússuf ibn Abi-s-Saj Simbaci va renovar llavors el vassallatge (nominal) al Califa que li va enviar la tradicional corona reial i li va permetre de lliurar-se del vassallatge que tenia sota l'emir de l'Azerbaidjan. Això va enfurir a Yússuf que va envair l'Armènia per Paitakaran i Uti arribant al Taixir (a la província de Gogarene (Somkhètia), però Simbaci va tallar els passos cap a la vall de l'Akhurean. Yússuf va poder passar i va arribar al Shirak i es va establir a Dvin, vila de població musulmana amb un emir local l'any 902 nomenat pels sàjides.
Emirat qaysita de Mantziciert