Les llengües àlgiques (també algonquí-wiyot-yurok o algonquí-ritwan) són una família lingüística de llengües ameríndies, una de les més importants per extensió territorial, que s'aplega al voltant de la costa occidental dels EUA i part de les planures. És parlada pels anomenats pobles algonquins.
Història Històricament la família de llengües álgiques es compon d'un gran grup de llengües algonquines parlades principalment en l'Est i Centre d'Amèrica del Nord, més dos petits enclavaments a Califòrnia que són el wiyot i el yurok (actualment la primera d'aquestes llengües està extinta).
El terme "algic" fou usat per primer cop per Henry Rowe Schoolcraft en els seus Algic Researches, publicats en 1839. Schoolcraft va definir el terme com a "derivat de les paraules Alleghany i Atlàntic, en referència a la raça dels indis situats antigament en aquesta àrea geogràfica."Schoolcraft 1839: 12. La terminologia de Schoolcraft no es va mantenir. Els pobles que va anomenar "algic" més tard foren inclosos entre els parlants de les llengües algonquines.
Si bé la unitat filogenètica del subgrup algonquí va ser ràpidament reconeguda ja pels primers exploradors europeus, el parentiu una mica més distant del wiyot i el yurok va passar inicialment desapercebut fins que va ser advertit per Edward Sapir (1913, 1915, 1923). No obstant això, inicialment alguns algonquinistes entre ells Truman Michelson (1914, 1914, 1935) van rebutjar la possibilitat d'aquest parentiu. Tanmateix, el parentiu va ser finalment acceptat gràcies al treball de Mary Rosamund Haas (1958).
Classificació La majoria de les llengües àlgiques pertanyen a la subfamília de llengües algonquianes, que es parlaven des de les Muntanyes Rocoses fins a Nova Anglaterra.
La família consisteix en el conjunt de la branca algonquina amb dues altres llengües, el wishosk i el yurok; la branca algonquina representa la gran majoria de les llengües de la família àlgica. Són llengües flexionals que distingeixen netament els radicals verbals dels nominals, que fan molt més ús dels sufixos que no dels prefixos, hom creu que són les llengües ameríndies que semblen menys distants del tipus indoeuropeu. Són molt conegudes mercè els treballs de Bloomfield del 1925 ja que aplicà a quatre llengües del grup (fox, menominee, llengua chippewa i cree) els mètodes de la gramàtica comparada, i va poder reconstruir en gran manera el proto-algonquí, amb el gran mèrit de no comptar amb cap document escrit antic.
Tant Sapir com Voegelin han proposat una classificació d'aquesta família organitzant les parles en aquests grups:
1. Wiyot (també wishosk) (†)
2. Yurok (també weitspekan)
A. Central i Planures I. Planures 1. Arapaho (també arapaho-atsina) Arapaho (també arrapahoe o arapahoe)
2. llengua blackfoot (també blackfeet) 3. Xeiene
II. Central 4. Cree (també cree-montagnais o cree-montagnais-naskapi)
5. Fox i sauk (també fox-sauk-kickapoo o mesquakie-sauk-kickapoo)
6. Menominee (també menomimi) 7. Miami-illinois
8. Ojibwa (també ojibway, ojibwe, chippewa, ojibwa-potawatomi, or ojibwa-potawatomi-ottawa)
9. Potawatomi (també ojibwa-potawatomi) 10. llengua shawnee
B. Oriental 11. Abnaki de l'Est (també abenaki o abenaki-penobscot)
12. Abnaki de l'Oest (també abnaki, St. Francis, abenaki, o abenaki-penobscot) 13. Etchemin 14. Lenape (també delaware)
15. Loup A (potser Nipmuck o Pocumtuck ??) 16. Loup B (potser pennacook, wappinger, etc.) 17. Mahican (també mohican)
18. Maliseet (també maliseet-passamquoddy o malecite-passamquoddy)
19. Massachusett (també natick)
20. Mi’kmaq (també micmac, mi’kmag, or mi’kmaw) 21. Mohegan-pequot
22. Llengua nanticoke (també Nanticoke-Conoy)
23. Narragansett 24. Pamlico (també Carolina Algonquian, pamtico, pampticough, Christianna Algonquian) 25. Powhatan (també Virginia Algonquian) 26. Quiripi-naugatuck-unquachog
27. Shinnecock
La gran majoria tenen pocs parlants, llevat les del grup septentrional, i en general són en vies d'extinció. D'altres són poc conegudes, com la que parlaven els wappinger o els nauset.
Descripció gramatical Fonologia L'inventari consonàntic reconstruït per al proto-àlgic és:Paul Proulx, 1984, p. 178 Labial Dental Palatal Velar Labio-velar Glotal Oclusiva Africada Fricativa Sonorant
El fonema sembla no haver estat una oclusiva sinó probablement una aproximant o tal vegada una fricativa.
L'inventari vocàlic reconstruït és idèntic al del proto-algonquí (el yurok i el wiyot presenten un nombre menor de fonemes com a resultat de confusions del sistema original de 8 vocals):
Anterior Central Posterior Tancada Mitjana Oberta
Gramàtica La següent és una llista comparativa dels pronoms:F. Barriga Puente, Los sistemas pronominales indamericanos, Conaculta-INAH, México, 2005, p.88-89 Wiyot Yurok proto-algonquí 1a personasingular yil nek *ni- 2a personasingular kil qel *kiˑl 3a personasingular gi-gur iyoku *wi(na) 1a personaplural hinār nek *nina-wa 2a personaplural kiluwa qel *kina-wa 3a personaplural dag'u iyoLko *wina-wa
Comparació lèxica Comparació dels numerales i altre lèxic comúMary R. Haas, 1958, p. 161, d'aquesta font procedeixen les formes lèxiques que inclouen la forma reconstruïda pel proto-algonquí central.Wiyot (native-languages.org)Yurok (native-languages.org) Ritwan Algonquí Wiyot Yurok algonquí ojibwa Les formes donades aquí corresponen de fet al proto-algonquí central (PCA) o al proto-algonquí centre-oriental (PCEA) '1' kúʔc-ad koht pežig bežig *kot '2' ṛít-ad niʔiy nìž niiž *niˑš '3' ṛíkh-ad nahksey niswi niswi *neʔθ '4' ṛiyóhw-ad čoʔoney new niiwin *nyeˑ- '5' wehsoghál-ad meruh nànan naanan *nyaˑlan- 'braç' šoˑn- -sen *-θen- 'os' watkaṛ wəɬkəˑʔ *waθkan- 'el meu ull' ṛaliˑṛ neylin *neškiˑn 'la seva cama' wačkoč wacka *wexkaˑc 'el seu fetge' watwaṛ weɬkun *weθkwan 'la seva boca' walul weluɬ *wetoˑn 'la seva llengua' wiˑt weypɬ *wiˑθan 'el seu dent' wapt warpeɬ *wiˑpit 'la seva cua' wadiˑʔl wəɬəy *waθany- 'greix' puʔm pemey *pemi 'arbre' -oˑtiʔ tepoˑ *-aˑhtekw- 'beure' meno ___ *mene 'robar' komar kemol- *kemot 'llarg' ɬoʔw know *kenw- En la taula anterior s'han usat alguns signes usats habitualment pels americanistes entre ells: = AFI = AFI
Referències
Bibliografia Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. . Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. . Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. (hbk); . Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published). Berman, Howard. 1982. Two Phonological Innovations in Ritwan. IJAL 48: 412–20. Campbell, Lyle. 1997. American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. . Goddard, Ives. 1994. The West-to-East cline in Algonquian dialectology. Actes du vingt-cinquième congrès des algonquinistes, ed. William Cowan. Ottawa: Carleton University. Goddard, Ives (Ed.). 1996. Languages (Vol. 17). Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) Washington, D. C.: Smithsonian Institution. . Haas, Mary R. 1958. "Algonkian–Ritwan: The end of a controversy. IJAL, 24:159–173. Haas, Mary R. 1966. "Wiyot–Yurok–Algonquian and problems of comparative Algonquian". IJAL. 32:101–107 Michelson, Truman. 1914. Two alleged Algonquian languages of California. AA, n.s. 16:361–367. Michelson, Truman. 1915. Rejoinder. AA, n.s. 17:194–198. Michelson, Truman. 1935. Phonetic shifts in Algonquian languages. IJAL, 8:131–171 Mithun, Marianne. 1999. The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. (hbk); . Moratto, Michael J. 1984. California archaeology. Academic Press. Proulx, Paul. 1982. Yurok retroflection and sound symbolism in Proto-Algic. Kansas Working Papers in Linguistics, 7:119-123. Proulx, Paul. 1984. Proto-Algic I: Phonological sketch. IJAL, 50:165–207. Proulx, Paul. 1985. Proto-Algic II: Verbs. IJAL, 51:59–94. Proulx, Paul. 1991. Proto-Algic III: Pronouns. Kansas Working Papers in Linguistics, 16:129–170. Proulx, Paul. 1992. Proto-Algic IV: Nouns. Kansas Working Papers in Linguistics, 17:11–57. Proulx, Paul. 1994. Proto-Algic V: Doublets and their implications. Kansas Working Papers in Linguistics, 19(2):115–182. Proulx, Paul. 2004. Proto-Algic VI: Conditioned Yurok reflexes of Proto-Algic vowels. Kansas Working Papers in Linguistics, 27:124–138. Sturtevant, William C. (Ed.). 1978–present. Handbook of North American Indians Vol. 1–20. Washington, D. C.: Smithsonian Institution. Sapir, Edward. 1913. Wiyot and Yurok, Algonkin languages of California. AA, n.s. 15:617–646. Sapir, Edward. 1915. Algonkin languages of California: A reply. AA, n.s. 17:188–194. Sapir, Edward. 1923. The Algonkin affinity of Yurok and Wiyot kinship terms. Journal de la Société des Américanistes de Paris, 15:37–74 Schoolcraft, Henry Rowe. 1839. Algic researches, comprising inquiries respecting the mental characteristics of the North American Indians. First series. Indian tales and legends, vol. 1. New York: Harper & Brothers, 1839.
Vegeu també Algonquins Llengües algonquines