Literatura juvenil és aquella especialment adreçada a lectors que viuen la seva joventut, si bé no exclusivament. Aquest concepte va sovint unit al de literatura infantil, anunciant-se com literatura infantil i juvenil, tot i que guarden algunes característiques diferenciadores. A aquest tipus de literatura se li ha volgut donar tradicionalment unes funcions tant d'entreteniment, com de didàctica i de formació de l'hàbit lector.
Els temes tractats en la literatura juvenil no difereixen en molt dels de la literatura d'adults (amor, tragèdia, guerra, etc.) si bé se'ls dona un tractament força més lineal tant a aquests com als personatges, sent aquests últims de poca variabilitat psicològica. Aquesta interiorització es minimitza donant major importància a l'acció que a la caracterització psicològica dels personatges. Així mateix, els personatges solen ser creats perquè el públic lector pugui identificar-se amb ells, especialment els protagonistes. No obstant això, alguns autors han assenyalat que aquesta literatura, pel seu caràcter d'experiència i la influència que té en els lectors, ha de triar amb cura els seus temes. Se sol assenyalar com a tema genèric la recerca d'identitat del protagonista, alhora que la identificació del lector amb ell.
El vocabulari d'aquest tipus de literatura és ampli, i sol defugir de paraules allunyades de l'ús quotidià, així com de recursos literaris difícils. Aquest lèxic adequat pot, a més, incidir en el seu aspecte més didàctic en la formació del vocabulari del lector. Sovint les editorials divideixen les seves col·leccions de literatura juvenil per edats, atès a aquest factor.
Història La literatura juvenil, entesa com el conjunt d'obres literàries adreçades principalment a lectors que es troben en el pas entre la infantesa i l'edat adulta, és el resultat d'un procés històric llarg i divers que s'ha desenvolupat de manera paral·lela en múltiples cultures. La seva evolució no respon a un únic origen ni a una línia contínua, sinó a la confluència de tradicions orals, canvis socials, transformacions educatives i innovacions editorials que han anat configurant maneres específiques d'interpel·lar els joves lectors en contextos molt diferents. miniatura|300x300px|Una lectura d'Homer (Lawrence Alma-Tadema, 1885). Abans que existís una consciència clara d'un públic juvenil diferenciat, moltes societats transmetien relats destinats als joves mitjançant la tradició oral. Mites cosmogònics, llegendes heroiques, relats d'iniciació i contes morals complien una funció formativa i identitària. A l'Àfrica subsahariana, per exemple, les narracions vinculades als rituals de pas introduïen els adolescents en els valors de la comunitat. A les cultures indígenes d'Amèrica, les històries sobre avantpassats i éssers espirituals servien per explicar el món i el lloc que els joves hi ocupaven. A l'Àsia oriental, els relats clàssics i les faules transmeses en l'àmbit familiar o escolar incorporaven ensenyaments ètics sense separar clarament lectors infants, joves o adults. En les civilitzacions amb tradició escrita antiga, els joves accedien sovint als mateixos textos que els adults, encara que amb usos pedagògics específics. A la Grècia clàssica, els poemes homèrics eren part central de l'educació, no com a literatura juvenil en sentit modern, sinó com a fonament cultural compartit. A la Xina imperial, obres canòniques del confucianisme eren estudiades des de la joventut, combinant memorització, interpretació i aplicació moral. En el món islàmic medieval, relats exemplars i compilacions narratives, com les col·leccions de contes i faules, circulaven entre lectors de diverses edats, inclosos els adolescents.
Durant l'edat mitjana europea, la distinció entre literatura per a joves i per a adults continuava sent difusa. Els romanços, les hagiografies i les narracions al·legòriques eren llegides o escoltades per públics heterogenis. No obstant això, aquests textos oferien models de conducta, proves i aprenentatges que resultaven especialment significatius per als joves, que s'hi veien reflectits en processos de formació moral, social o espiritual. Paral·lelament, en altres regions del món, com el Japó o l'Índia, obres narratives de gran extensió combinaven aventura, reflexió filosòfica i elements meravellosos, accessibles també a lectors en edat juvenil.miniatura|Gulliver capturat pels habitants de Lil·liput.|esquerra|225x225pxEs va produir un canvi decisiu a partir de l'edat moderna, quan l'expansió de l'alfabetització i la consolidació dels sistemes educatius van començar a definir franges d'edat amb necessitats lectores diferenciades. A Europa, els llibres de conducta, els diàlegs morals i les narracions amb intencionalitat didàctica van adreçar-se de manera creixent a nois i noies. D'aquesta època són Robinson Crusoe o Els viatges de Gulliver. Aquest fenomen no va ser exclusiu d'Occident: a l'Imperi Otomà o a l'Orient Mitjà, es van produir textos pensats per a l'aprenentatge juvenil, sovint vinculats a l'educació formal o religiosa. El va marcar una etapa decisiva en la configuració de la literatura juvenil com a camp reconeixible, tot i que amb manifestacions diverses segons el context. La industrialització, la migració a les grans urbs i les reformes educatives van generar un públic lector jove cada vegada més ampli. En molts països europeus i a l'Amèrica del Nord, van aparèixer novel·les d'aventures que van captivar els lectors, especialment els infantils (A través de l'espill, Els tres mosqueters, L'illa del tresor...). Al mateix temps, en altres regions, com Amèrica Llatina o el sud-est asiàtic, la narrativa juvenil va dialogar amb qüestions d'identitat nacional, tradició i modernitat. La literatura juvenil d'aquest període no es limitava a l'entreteniment. En molts casos, incorporava reflexions sobre la responsabilitat, el treball, la justícia social o la relació entre individu i comunitat. A Rússia, al Japó o a diversos països àrabs, els joves lectors trobaven obres que combinaven realisme i idealisme, sovint en sintonia amb els debats intel·lectuals del moment. Aquest desenvolupament paral·lel mostra com la literatura juvenil va emergir en múltiples espais sense un centre únic de referència. miniatura|270x270px|Momo (Michael Ende, 1973) combina aventura, fantasia i crítica social. Al llarg del , els profunds canvis polítics, socials i culturals van transformar de manera significativa les formes i els temes de la literatura juvenil arreu del món. Les guerres, els processos de descolonització, els moviments pels drets civils i l'expansió dels mitjans de comunicació van influir en les narratives destinades als joves. En molts contextos, els autors van començar a abordar de manera directa experiències com el conflicte, la pèrdua, la migració o la desigualtat, reconeixent la capacitat dels lectors joves per comprendre realitats complexes. A l'Àfrica i a l'Àsia postcolonials, la literatura juvenil es va convertir sovint en un espai de reconstrucció cultural, on les llengües locals, les històries tradicionals i les experiències contemporànies dialogaven. A Europa i Amèrica del Nord, es va ampliar la diversitat de gèneres, amb la incorporació de la ciència-ficció, la fantasia, el realisme social o la novel·la psicològica adreçades específicament a adolescents. A l'Amèrica Llatina, molts textos juvenils van integrar elements de denúncia social i memòria històrica, adaptats a sensibilitats joves.
Cap a finals del i inicis del , la globalització editorial i la circulació internacional de llibres van facilitar contactes constants entre tradicions literàries. Sense eliminar les especificitats locals, aquest intercanvi va afavorir la presència de temes compartits, com la construcció de la identitat, les relacions afectives, el sentit de pertinença o la tensió entre individu i societat. Alhora, la literatura juvenil va incorporar noves veus, amb una atenció creixent a la diversitat cultural, lingüística i sexual en diferents parts del món. En l'actualitat, la història de la literatura juvenil es pot entendre com un mosaic de pràctiques narratives que responen a contextos socials concrets, però que comparteixen la voluntat d'acompanyar els joves en etapes de canvi i descobriment. Lluny de tenir un únic origen o un recorregut homogeni, aquesta tradició s'ha anat construint mitjançant aportacions múltiples, sovint simultànies, que reflecteixen la pluralitat d'experiències juvenils al llarg del temps i de les cultures.
Temàtica Els temes de la literatura juvenil s'han configurat al llarg del temps com una resposta narrativa a les experiències, inquietuds i transformacions pròpies de l'adolescència, tot i que adopten formes molt diverses segons els contextos culturals i històrics. Més que un repertori tancat de motius, aquests temes constitueixen camps de reflexió recurrents que permeten als joves lectors explorar el seu lloc al món, comprendre els altres i donar sentit als canvis personals que experimenten. esquerra|miniatura|270x270px|Les novel·les de D'Artagnan són un exemple del jove que lluita per assolir el seu somni, mentre es guanya el respecte dels companys i el cor d'una noia. Un dels eixos més constants és el procés de construcció de la identitat. Les obres d'aprenentatge solen situar els protagonistes en moments de transició, en què han de definir qui són, què volen i fins a quin punt accepten o qüestionen les expectatives que els envolten. Aquest procés pot manifestar-se a través del conflicte entre el jo íntim i la imatge social, del descobriment de vocacions, de la presa de decisions que tenen conseqüències duradores o de la necessitat d'assumir responsabilitats progressives. La identitat no apareix com un estat fix, sinó com una realitat en moviment, sovint marcada pel dubte i l'experimentació. Estretament vinculat a aquest aspecte, la relació amb l'entorn social ocupa un lloc central. La família, l'escola, les amistats o la comunitat esdevenen espais on es produeixen tensions, aliances i ruptures. La literatura juvenil explora sovint els conflictes generacionals i la incomunicació entre joves i adults, i al mateix temps mostra la cerca dels protagonistes del reconeixement dins del grup. Les relacions poden ser font de suport i aprenentatge, però també d'opressió o incomprensió, i contribueixen a definir els límits entre dependència i autonomia.
L'amistat és un altre tema recurrent, tractat com una experiència fonamental en la formació emocional. Les narratives juvenils mostren vincles intensos, basats en la confiança, la lleialtat i la complicitat, però també exposen les fragilitats d'aquestes relacions davant la gelosia, la traïció o el canvi. L'amistat es presenta sovint com un espai de protecció davant l'adversitat i com un lloc privilegiat per compartir pors, aspiracions i descobertes que no sempre poden expressar-se en altres àmbits. L'experiència amorosa, en les seves primeres formes, també té una presència destacada. Les novel·les sentimentals, en el marc de la literatura juvenil, aborden l'enamorament, el desig, la incertesa i la vulnerabilitat emocional associades a les relacions afectives inicials. Aquestes experiències solen representar-se com a moments d'intensa càrrega simbòlica, en què els personatges aprenen a gestionar sentiments contradictoris, a reconèixer els límits propis i aliens i a entendre la complexitat dels vincles íntims. En molts casos, l'amor esdevé un mirall que accentua el procés de coneixement personal. miniatura|Davant de les dificultats, els protagonistes poden sobreposar-se i reeixir, o esdevenir antiherois, com en Llàtzer de Tormes.|300x300px