miniatura|Un tipus de barca: el llagut miniatura|Doni, barca tradicional de pesca a les Maldives. miniatura|Barca a la platja. miniatura|Constructor de bots a Londres. miniatura|Rai a la península de la Magdalena (Santander, Espanya) Una barca és un vehicle fet per a navegar i que habitualment és de dimensions més petites que un vaixell. Així, en general, s'acostuma a entendre per «barca» tota mena d'embarcació petita. L'etimologia és de la paraula llatina barca, amb el mateix significat; en llengua catalana està documentat l'ús d'aquesta paraula des del . La càrrega transportada durant un viatge s'anomena barcada.
Una barca és qualsevol construcció capaç de surar i de desplaçar-se per sobre de l'aigua gràcies a un sistema de propulsió. S'utilitza per al transport de persones o coses i per a desenvolupar activitats com la pesca o esports com la vela o el caiac. Les embarcacions poden més ser grans o més petites, si bé de dimensions menors a les grans embarcacions, anomenades genèricament vaixells. També poden ser fetes de qualsevol material (fusta, metall, plàstics...). Les barques poden ser mogudes per acció humana amb rems, pel vent amb veles, o amb combustible (gasoil o gasolina) i un motor d'explosió o amb motor elèctric. L'aigua sobre la qual es mouen pot ser la de llacs, rius, mars, etc.
La invenció de les embarcacions cal situar-la al Neolític; les primeres naus que van travessar les aigües eren utilitzades per a la caça i la pesca. Al simple tronc el degueren seguir les embarcacions fetes amb joncs o canyes. Les protoembarcacions més antigues (d'uns 10.000 anys) descobertes a les excavacions arqueològiques van ser caiucs tallats amb eines de pedra a partir de troncs d'arbres resinosos.
Les embarcacions han estat presents a la vida dels homes des de ben antic: han estat indispensables per al transport i el comerç, la pesca, les guerres i les conquestes, les grans exploracions, les colonitzacions, la difusió de la cultura, dels coneixements i de les malalties.
Qualsevol embarcació comprèn una sèrie d'elements constitutius que acostumen a ser-hi presents, independentment de la mida que tinguin: un buc, normalment sòlid, que assegura que pugui surar sobre l'aigua i que de vegades pot ser tancat per la part superior; un sistema de propulsió i, sovint, un sistema direccional.
Història miniatura|Feixos de canyes unides Les barques s'han utilitzat des de fa milers d'anys, des de l'època dels homes prehistòrics. Les primeres embarcacions conegudes es remunten al Neolític, fa uns 10.000 anys. Aquestes primeres naus tenien una funcionalitat limitada: podien moure's sobre l'aigua, però això era tot. Eren utilitzades principalment per a la caça i pesca. Les canoes monòxils més antigues trobades pels arqueòlegs sovint van ser tallades a partir de troncs de coníferes utilitzant eines de pedra simples.
El mar sempre ha causat fascinació en l'ésser humà des del començament dels temps. Així mateix, sempre l'ha proveït d'aliments per a la seva subsistència. A la costa central del sud del Perú, a la província de Pisco, al districte de Paracas, cap al 10.000 aC els primers homes es van tornar sedentaris a causa dels abundants aliments existents a les seves platges. Encara el progrés cap a l'agricultura i la ramaderia funcionava en seus similars de la serralada dels Andes. Com en aquest cas, a molts altres litorals es van donar les condicions perquè els homes en habitatges precaris es tornessin sedentaris, a causa de l'abundància de recursos que el mar dipositava a les seves platges.
Pels volts del 3000 aC, Els antics egipcis ja sabien com unir canyes i troncs d'arbre per construir un buc de barca amb vela.
Parts d'una barca Parts del Buc miniatura|parts del buc d'una barca
Quilla: és la primera peça que es col·loca i es planta a terra. Aquesta peça o conjunt de peces en línia recta de proa a popa, forma la part inferior de l'embarcació. Codast: peça de fusta dreta, que hi ha a popa i a l'extrem darrer de la quilla, on es fixa el timó en el cas d'un bot, mai en un llaüt, perquè llavors s'anomena roda de popa. Roda: són les peces que, seguint la línia de la quilla cap amunt, tanquen el buc de l'embarcació. Un llaüt en té dues, la de popa i la de proa. La de proa d'un llaüt va coronada per una galeta anomenada cap de mort. Peça: peça de fusta que va de proa a popa, muntada sobre la quilla d'una embarcació per reforçar-la. Damunt s'hi planta la madissada. Contraroda: peça de fusta col·locada darrere de la roda d'on queden clavats els extrems de les teules del folre. Serveix per donar solidesa a la unió de la roda i la quilla. Medís: la part central d'una quaderna, que va fixada damunt la peça i arriba fins al pantoc. Estamenera: són les dues peces, muntades una a cada banda, que junt amb el medís componen la quaderna d'una embarcació. Cinta: taula del folre de l'embarcació que s'estén de proa a popa davall la peça de claus. És la més alta i la més forta de totes. Serreta: dues taules interiors, armades a cada banda del buc d'una barca, col·locades de proa a popa a l'altura de la cinta i fortament clavades al capdamunt de les quadernes. A més de donar solidesa a l'embarcació serveix per muntar-hi les llatres de la coberta. Llatre: barrot corbat que aguanta la coberta, i que reforça l'embarcació. Són peces que van muntades damunt la serreta i serveixen per sostenir els taulons del folre de coberta. Cossia: està composta de dues fustes en forma de biga, col·locades de cantell damunt les llatres i la bancada, que formen els dos costats llargs de l'escotilla de la barca. Peça de claus: es diuen així les peces de fusta que es troben de pla damunt la cinta i les llatres, que donen la volta a tota l'embarcació i a l'altura de la coberta, és una peça de difícil col·locació que lliga les estameres i la coberta. Folre de coberta: conjunt de taules que van clavades damunt les llatres i constitueixen la coberta de l'embarcació. Folre: conjunt de taules que van clavades a les quadernes per la part exterior i formen el cos del buc d'una embarcació. Redons o rodó: és una peça gruixuda i massissa de fusta que forma la part de dalt de l'obra morta. Tapa de regala o soleta: és una peça llarguera formada per diferents trossos de fusta acoblats entre ells, i clavats el voltant de l'orla damunt els rodons. Orla: és la part del buc d'una embarcació que hi ha per sobre de la coberta i forma part de l'obra morta. Escalemot: barrot de fust que sobresurt de la taula de claus i on són clavades les taules que folren l'orla. Bites: són dues peces de fusta embiaixades que sobresurten uns 10 o 12 cm. per damunt l'orla. Estan clavades als laterals dels escalemots de la part de proa. Serveixen per envoltar i fermar. Paramola: peces de fusta que van fixades i clavades horitzontalment damunt els escalemots a proa i popa del llaüt, amb un forat per passar-hi el pal trinquet a proa i una mitjana a popa. Quarters: són cada una de les tapes de fusta que van encaixades cada una d'aquestes i damunt la cossia, deixant la barca tancada i fent-la impenetrable a l'acció de l'aigua. Pols: són els taulons de fusta que es treuen i es posen damunt les quadernes formant el paviment interior de la barca. Congo: peça de bronze o llautó en forma d'argolla que va fixada a la roda de proa i serveix per fixar el barbiquell del botaló o l'aparell de treure la barca. Banc o bancada: peça de fust travessera de forma semicircular, que va d'un costat a l'altre de la barca, donant-li consistència, i que a la vegada té la funció de seient. El banc on es recolza el pal mestre del llaüt s'anomena banc d'arbre, i és més reforçat que la resta.
Tipus de barques i altres naus de petites dimensions miniatura|esquerra|Transbordador a Bachte-Maria-Leerne, Bèlgica Barca de pas o transbordadors és un tipus de nau que s'usa per a transportar viatgers d'un indret a un altre. Són de línia regular, poden transportar vehicles i el seu viatge és de menys de 24 hores. També és conegut amb l'anglicisme catalanitzat ferri, derivat de l'anglès ferry. miniatura|Llagut amb vela llatina al Mediterrani Balandra és el nom genèric que es refereix a una embarcació de vela d'un sol pal, destinada tradicionalment a la pesca o a les activitats de cabotatge i, modernament, també a la navegació d'esbarjo. Es considera una balandra tot iot a vela d'un sol pal, amb vela major àurica (cangrea) o de guaira, o bé, bermudiana (de ganivet). Barca de tràfec: de vela llatina i tres pals anomenada també barca de mitjana a Sant Feliu de Guíxols i a Blanes i barca de costera a Mallorca. és una vela de ganivet, o triangular, dissenyada per anar contra el vent. Una variant de la vela llatina és la vela de martell, també anomenada mística, de forma trapezoidal. S'utilitzava en embarcacions petites, com a vegades en el gussi, perquè necessitava menys maniobres en navegar de cenyida o fent viratges constants. Llagut o Llaüt és una barca de fusta, sovint amb aparell de vela llatina. En l'actualitat moltes d'aquestes barques han estat motoritzades. Els llaüts sovint són propulsats també amb rems. Duia roda a proa sobresortint per damunt la regala i anava coronada pel cap de mort; la quaderna mestra tenia la forma d'una U, i el buc portava escues. Gussi o bussi, és un llagut petit d'uns vint pams, de vela llatina o de martell, molt semblant a la xaica. Fou utilitzat a les costes catalanes fins ben entrat el segle passat per a la pesca amb fluixa. És de procedència desconeguda però apareix el . Podria relacionar-se -tot i que no és gaire segur- amb l'antic bus, gran embarcació medieval, probablement de l'escandinau antic buza; més aviat sembla un manlleu del genovès guzzo en la forma plural guzzi. L'etimologia també podria provenir de l'àrab bus, nau. Quillat: embarcació gran aparellada amb vela llatina, la proa i la popa de la qual formen angle recte amb la quilla, la qual és bastant pronunciada. És emprada com a embarcació de pesca o de navegació de cabotatge. La quaderna mestra tenia la forma d'una V, i el buc no portava escues. Tenia coberta i bugueres amb embornals. Barca del bou, també dita barca de parella en València, que és una de les dues que s'utilitza en la pesca amb l'art del bou. D'aparell llatí; duia roda a proa i popa, ambdues arquejades i la de proa sobresortia per damunt la regala i anava coronada pel cap de mort; la quaderna mestra tenia la forma d'una U, i el buc portava escues. El seu aparell era constituït per un pal mestre molt inclinat cap a proa, pel bauprès, la vela llatina i la pollacra (en alguns casos també es dotava a l'embarcació un pal de mitjana amb una petita vela llatina). La barca de bou tenia coberta (amb quatre escotilles), molinet, bugueres amb embornals, orla amb botanes i escobencs, i feia de 55 a 60 pams d'eslora. Barca de palangre dedicada a la pesca d'altura amb l'art del palangre (amb una filera d'hams). De característiques similars a la barca del bou, es diferenciava pel fet que tenia corredors, quatre bancs (proer, arborà, terç i banqueta), senó, falques i macarrons, i feia de 50 a 55 pams d'eslora. Barca de Sardinals: igual que la barca de palangre però d'eslora més petita (de 35 a 40 pams). S'emprava en la pesca de sardines. Barca cisterna: embarcació que serveix per dur-hi aigua dolça per proveir-ne altres vaixells.
Lembus, fou un petit bot utilitzat per portar persones des d'un vaixell fins a la costa. També es donava aquest nom als vaixells lleugers que eren enviats al davant de la flota per obtenir informació dels moviments de la flota de l'enemic. Plini atribueix el seu invent als habitants de Girene (Gyrene).
miniatura|esquerra|Caiac
Piragua és una embarcació (pot ser un caiac o una canoa) llarga i estreta que és molt ràpida i maniobrable. És propulsada amb la força humana mitjançant una pala d'una o dues fulles. Se'n fan de diversos materials, però els més comuns són el plàstic, la fibra de vidre, la fibra de carboni i el kevlar.