miniatura|400px|Esquema del laberint membranós, amb dos seccions: d'un conducte semicircular i de part de la còclea: 1: Perilimfa, 2: Endolimfa. 3: Conductes semicirculars: 4: Posterior, 5: Horitzontal, 6: Superior, 7: Ampul·la. 8: Vestíbul: 9: Òrgans amb otòlits, 10: Utricle, 11: Sàcul, 12: Màcules: de l'utricle i del sàcul, 13: Conducte endolimfàtic, 14: Finestra oval, 15: Finestra rodona, 16: Conducte perilimfàtic. 17: Còclea: 18: Rampa timpànica, 19: Rampa vestibular, 20: Conducte coclear, 21: Òrgan de Corti. Altres: 22: Orella mitjana: 23: Estrep, 24: Caixa timpànica. Moviment transmès per l'estrep a la perilimfa de les rampes: Fletxes vermelles
La perilimfa és un fluid extracel·lular situat a l'orella interna. Es troba dins de la rampa timpànica i la rampa vestibular de la còclea. La composició iònica de la perilimfa és comparable a la del plasma i el líquid cefalorraquidi . El catió principal de la perilimfa és el sodi, amb valors de concentració de sodi i potassi a la perilimfa de 138 mM i 6,9 mM, respectivament. També s'anomena líquid i licor de Cotunnius cotunnii en honor a Domenico Cotugno .
Està contingut en el laberint (orella interna). En la còclea es troba en la rampa timpànica i la rampa vestibular.
L'orella interna té dues parts principals, la còclea i l'òrgan vestibular. Estan connectades en una sèrie de canals a l'os temporal anomenats laberint ossi. Els canals ossis estan separats per les membranes en espais paral·lels anomenats laberint membranós. El laberint membranós conté endolimfa i està envoltat de perilimfa. La perilimfa del laberint ossi serveix com a connexió amb el líquid cefalorraquidi de l'espai subaracnoïdal a través del conducte perilimfàtic.
Referències
Vegeu també Endolimfa
Categoria:Orella Categoria:Sistema vestibular