és un escriptor i periodista català.
Va estudiar guitarra i piano al Liceu de Barcelona. La seva primera novel·la, Carla Tucci, escrita als 28 anys, va ser finalista en un concurs a Madrid. Posteriorment, es va dedicar 20 anys al periodisme i la música, treballant per Cadena 13, l'Avui i El Correo Catalán.
Va reprendre l’activitat literària el 2003 amb narracions curtes i novel·les, etapa en la qual va obtenir diversos premis locals i internacionals, destacant el Premi Joan Arús de novel·la (Castellar del Vallès) amb l'obra Per les vores de dues pells (La Busca Edicions, 2004), i el Premi Rafael Sari de l'Obra Cultural de l'Alguer (2005).
Ha publicat altres narracions curtes i novel·les amb La Busca Edicions, com i A trenc d'alba (2005) i Digues que sóc agosarat (2006). Va escriure en coautoria amb altres escriptors internacionals, com fou el cas de la novel·la La última mujer (2013) amb l'escriptora uruguaiana Ana Solari i el de la novel·la en cors Quandu sò spenti i lumi (2013) amb Ghjacumu Thiers i Antoni Arca. En castellà va treballar el gènere biogràfic, entre altres amb l'obra Montilla, de emigrante a presidente (2008).
Va cedir per a la seva restauració, del fons videogràfic familiar, la cinta original de Festes en honor de Clavé (Mataró, 1928), un documental de 15 minuts de durada considerat el film que conté les imatges més antigues de Mataró. L'havia produït el cinema Clavé-Palace, del que el seu pare en va ser l’últim operador i va salvar l'obra abans de l'enderroc de l'edifici.
Referències
Enllaços externs Lloc Web de l'autor
Categoria:Escriptors mataronins contemporanis en català Categoria:Novel·listes catalans en català Categoria:Novel·listes catalans del sud Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX