El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia. Exposa alguns dels objectes arqueològics i obres d'art més importants trobats a Grècia des de la prehistòria fins a l'antiguitat tardana. Conté la col·lecció més bona d'objectes de l'antiga Grècia que es pot trobar en tot el món. És al centre d'Atenes, al barri d'Eksarhia, encara que l'entrada és a l'avinguda Patission, adjacent al també edifici històric que allotja la Universitat Politècnica Nacional d'Atenes.
És organitzat en cinc temes més o menys cronològics: la col·lecció prehistòrica (del al 1050 aC), la col·lecció d'escultures (segle VII aC al ), la col·lecció de ceràmiques (segle XI aC a la Grècia romana), la col·lecció de bronzes, i les col·leccions egípcia i del Pròxim Orient.
Tanmateix, el museu allotja una extensa col·lecció de fotografies, una biblioteca de recerca, laboratoris de conservació d'objectes en metall, terra cuita, pedra i matèria orgànica, un laboratori fotogràfic i un laboratori químic. El museu acull també exposicions temporals. Disposa d'una sala d'actes, d'una gran botiga i d'un cafè a l'atri.
Història miniatura|esquerra|L'edifici de l'Hephaisteion, que va allotjar durant un temps el museu L'Assemblea nacional de Trezè, el 1827, durant la Guerra d'Independència grega, va votar un article constitucional que prohibia tota exportació d'antiguitats. El 1829, la quarta Assemblea nacional va refermar aquesta prohibició i el nou κυβερνήτης (governador) Ioannis Kapodistrias va prendre disposicions legals per fer-ho aplicar. Va decidir també fundar el primer museu nacional arqueològic de Grècia el 21 d'octubre de 1829, a l'edifici d'un orfenat sobre Egina i el primer director va ser l'erudit de Corfú Andreas Moustoxydis. El 1830 es va publicar un primer catàleg, realitzat per l'arximandrita L. Kambanis. El museu va seguir el desplaçament de la capital i es va instal·lar successivament a Nàuplia després, des del 1834, a Atenes a l'Hephaisteion, la Torre dels Vents o la Biblioteca d'Adrià. La primera de les lleis gregues relatives a l'arqueologia, votada el 1834, preveia la construcció d'un edifici específic per allotjar el «Museu Públic Central d'Antiguitats», com es va decidir aleshores anomenar-lo. Tanmateix, això va trigar, ja que es van rebutjar els projectes un darrere de l'altre. L'augment de les col·leccions, en gran part a causa dels treballs de les escoles arqueològiques estrangeres que treballaven a Grècia, va fer més urgent obtenir un museu adient i les obres van començar finalment el 1866.Kaltsas, pàg. 15-16.Barber pàg.162-163.
Edifici miniatura|Estàtua de bronze de Zeus o Posidó anomenada Déu del cap Artemísion, trobada enfront de la costa del cap d'Artemísion a Eubea. Zeus estén el braç esquerre davant el seu cos i sembla que sostenia a la mà dreta un trident o un llamp. La definició de Zeus o Posidó és controvertida, la primera sembla la més probable. Es tracta d'una de les poques estàtues originals d'estil sever conservades, notable pel seu moviment i anatomia: ~ 460 aC, altura de 209 cm x 210 cm d'amplada. Museu Arqueològic Nacional d'Atenes El primer museu arqueològic nacional d'Atenes va ser creat pel primer ministre de Grècia Ioannis Kapodistrias mitjançant un concurs arquitectònic nacional que havia de trobar un lloc i un pla arquitectònic per el museu. Es va construir del 1866 vins al 1889, amb fons provinents del govern grec, la societat arqueològica i la societat de Micenes. El principals benefactors van ser-ne Eleni Tositsa, que va donar el solar, i Demetrios i Nikolaos Vernardakis, de Sant Petersburg, que van donar una gran quantitat de diners per a les obres.
El nom inicial del museu va ser el de Museu Central, i rebé l'actual denominació el 1881, per ordre de l'aleshores primer ministre de Grècia, Kharílaos Trikupis. El 1887, Valerios Stais, prominent arqueòleg, va ser nomenat director del museu.
Durant la Segona Guerra Mundial, va tancar les portes, i les antiguitats emballades i enterrades en caixes protectores, per a evitar-ne la destrucció i saqueig. El 1945, el museu va reobrir les portes sota la direcció de Christos Karouzos.
A la part frontal de l'edifici, hi ha un gran jardí d'estil neoclàssic decorat amb estàtues.The National Archaeological Museum (2000) Euangelia Kypraiou Archaeological Receipts Fund Direction of Publications, Athens Greece
Construcció miniatura|esquerra|Leo von Klenze (fotografia de Franz Hanfstaeng, 1856) Es va confiar un primer projecte des del 1834 a Leo von Klenze, l'arquitecte de Lluís I de Baviera, pare del rei Otó I de Grècia. Von Klenze era l'arquitecte de l'Alte Pinakothek de Múnic. Es va inspirar en una part en aquest últim edifici per a una «Galeria nacional d'escultura», prevista a l'angle sud-est de l'Acròpoli d'Atenes, on es va crear més tard el museu de l'Acròpoli. Però el projecte es va jutjar massa auster. Von Klenze va proposar un nou edifici, més imponent, que va anomenar el Pantechneion i que preveia construir sobre el pujol Aghios Athanasios, a la Ceràmica, al lloc al qual aquest mateix arquitecte temps enrere havia previst edificar un palau reial. El projecte proposava dos edificis asimètrics: un de rectangular i una rotonda connectats per un pòrtic, que havia de recordar el Propileu i l'Erectèon de l'Acròpoli d'Atenes. No es va fer perquè el projecte era massa car.Kaltsas (2007) pàg.16Grèce. Guide Gallimard. (1998) pàg.233
Altres arquitectes europeus van proposar aleshores projectes alternatius, tots rebutjats. Finalment, el rei Otó I va organitzar, des del 30 de juny del 1858, un ajut internacional, revisat per l'Acadèmia de Belles Arts de Múnic. Novament, es van rebutjar els projectes, catorze en resum, presentats al públic el 1861, encara que el públic va sotmetre a plebiscit el projecte d'un arquitecte italià, Arturo Conti. El rei li va concedir aleshores la Creu del Salvador.
Ludwig Lange, professor d'arquitectura a l'Acadèmia de Múnic i autor del Museu de Leipzig, va proposar-ne per pròpia iniciativa un nou projecte: un edifici quadrat, organitzat al voltant de dos cossos, amb una columnata a la façana. La caiguda d'Otó I i els problemes financers del país van impedir novament que el projecte es realitzés i es va oblidar la proposta de Lange. Una campanya de premsa des del 1864 va demanar la construcció d'un museu. Es va crear un comitè per a reflexionar des dels plans de Conti. Els de Lange es van redescobrir aleshores i s'hi van jutjar superiors. El 24 de febrer del 1865, un decret reial de Jordi I de Grècia va decidir la construcció, confiada a l'arquitecte Panagiotis Kalkos, d'un «museu arqueològic nacional», sobre el pujol d'Aghios Athanasios, des de plànols de Lange. Els treballs van començar, però el lloc, al centre d'un jaciment arqueològic, va plantejar problemes i els treballs es van aturar. Aleshores, Eleni Tositsa va fer donació d'un solar, al costat de la Univertat Politècnica Nacional d'Atenes. El rei va signar un nou decret el 23 de març del 1866 i se'n va col·locar la primera pedra el 3 d'octubre del 1866 en presència del sobirà, el govern, dels diputats i els membres de l'Església Ortodoxa Grega.Kaltsas (2007) pàg. 17-18 miniatura|Plànol del museu el 1881 La construcció es va endarrerir, tanmateix, a causa de la mort de P. Kalkos, substituït després d'uns problemes de finançament per Harmodios Vlachos. La part central de l'ala occidental es va acabar el 1874. El principal canvi amb relació al projecte de Lange era la supressió de la columnata. Es va contactar amb Theophil Hansen i se li va proposar de prosseguir la construcció. S'hi va negar: no li agradava el projecte de Lange, per la qual cosa va suggerir reprendre'l de zero, al sud de l'Acròpoli, amb un cost de set milions de dracmes. L'estat grec s'hi va negar. Finalment, el seu alumne Ernst Ziller va acceptar prendre'n el relleu. Va alterar els plans de Lange i va donar al museu un aspecte neoclàssic. Va reprendre la proposta que havia presentat per al museu arqueològic d'Olímpia: un pòrtic amb quatre columnes jòniques a la façana i una a cada costat de la porta; dues galeries laterals amb pilastres quadrades acabades per un pòrtic amb un frontó buit i estàtues de terracota sobre el porxo. L'ala meridional es va completar el 1885 i l'ala septentrional el 1889. Començat el 1866, l'edifici principal va ser acabat el 1889 gràcies al finançament de l'estat grec (que des de 1854 va reservar sobre el seu pressupost anual la insuficient suma de 10.000 dracmes), de la Societat arqueològica d'Atenes i de mecenes com Eleni Tositsa, que va donar el solar, Dimitrios Bernardakis, un grec que vivia a Sant Petersburg, que va donar 200.000 dracmes el 1856 i després el seu fill, Nikolaos, que va oferir 100.000 francs als anys 1870.Kaltsas (2007) pàg. 17-19
Des dels primers anys, el museu es va revelar massa petit per acollir les col·leccions cada vegada més abundants. Es ampliar una primera vegada del 1903 a 1906: s'hi van afegir tres sales, creades per l'arquitecte grec Anastásios Metaxás, cap a l'est, a l'eix de l'entrada principal. Novament, van ser ràpidament insuficients. Es va realitzar una nova extensió, important aquesta vegada, entre 1932 i 1939, per l'arquitecte grec George Nomikos, sempre cap a l'est. L'ampliació del 1903-1906 va ser demolida i substituïda per un edifici de dos pisos, on es van instal·lar les oficines i els laboratoris, així com un magatzem al soterrani. Es va donar al museu l'organització actual, amb prop de 8.000 m² d'exposició.Kaltsas (2007) pàg.20
Primeres presentacions i renovació miniatura|Cap pintat de pedra calcària d'una dea procedent de Micenes vers 1300-1250 aC La transferència de les col·leccions nacionals va començar des del 1874, quan l'edifici encara era en construcció. El primer ministre Kharílaos Trikupis va proposar, el 1881, donar-li el nom de «Museu Nacional arqueològic». A les col·leccions ja reunides a Atenes, van adjuntar-se objectes de tot l'estat. El 1884, la Societat arqueològica d'Atenes va començar a transferir-hi les seves col·leccions. El col·leccionista grec Ioannis Dimitriou va donar la seva col·lecció d'antiguitats egípcies l'any 1890. Altres col·leccionistes van fer el mateix: Eleni Stathatou, Konstantinos Karapanos i Grigorios Empedoklis. La primera presentació de les col·leccions va ser realitzada per Panagiotis Kavvadias, principalment de les antiguitats, ajudat per Chrístos Tsoúntas per a la prehistòria i Velerios Stais per als objectes petits. Amb les temàtiques d'escultura, ceràmica, petites estàtues en terracota i en bronze, inscripcions (ara desplaçades al Museu epigràfic d'Atenes), col·lecció micènica i col·lecció egípcia. La mida del museu, relativament petita a la primeria del , feia que s'amuntegués força les col·leccions: les esteles per exemple es penjaven a la paret com quadres.Kaltsas (2007) pàg.19-20