Lisbeth Salander (30 d'abril de 1978) és un personatge de ficció creat pel novel·lista suec Stieg Larsson.
És la protagonista femenina de la trilogia literària Millennium, publicada el 2005. En aquestes novel·les, Lisbeth Salander comparteix protagonisme amb el periodista d'investigació Mikael Blomkvist.
El personatge de Salander va ser descrit com la «cara del nou feminisme» segons el diari El País,Lisbeth Salander es corona com a nova reina de Suècia, publicat l'1 de març de 2009 per Ferran Ferrando i Martí Manen a El País L'ètica de Lisbeth Salander publicat el 17 de juny de 2009 per Pepe Ribas a La Vanguardia com a «l'heroïna del » al diari La Voz de GaliciaCultura. Salander, la heroína del siglo XXI, publicat el 9 de febrer de 2012 per Beatriz Pallas a La Voz de Galicia i, fins i tot, com una «metàfora de la subversió cultural» al diari digital Público.
Descripció A l'inici de la saga Millenium, Lisbeth Salander té vint-i-quatre anys i és de complexió prima. És pèl-roja natural i de pell molt blanca, però es tenyeix els cabells —que porta molt curts— de negre, la qual cosa la fa semblar encara més pàl·lida.
L'estètica de Salander es defineix entre gòtica i punk:Noomi Rapace: "Lisbeth Salander és un símbol del feminisme" , per Javier Rubio, Canal Eccus porta pírcings a la cella, a la llengua, al nas, al melic i a les orelles. També llueix diversos tatuatges, com un gran drac que li creua l'esquena i una petita vespa al coll, en referència al seu malnom a Internet: wasp (vespa, en anglès). La resta dels tatuatges són petits i discrets: un símbol oriental al maluc, una rosa a la cuixa, un cordó al voltant del braç i un altre al turmell.
Habitualment vesteix de color negre, amb samarretes simbòliques, texans, minifaldilles texanes o pantalons ajustats negres, botes militars i una jaqueta de cuir negre.
Pel que fa als seus valors personals, el seu sentit de la propietat privada és molt ambigu, i no té problemes ètics per a investigar a fons la vida privada d'altres persones. Compta amb una intel·ligència i sensibilitat extraordinàries i memòria fotogràfica, però presenta dificultats en les relacions socials (l'autor suggereix que podria trobar-se dins el Trastorn d'Espectre Autista, concretament el TEA de tipus 1) i arrossega problemes emocionals des de la infantesa. Es mostra introvertida i evita el contacte físic.
Salander és molt reservada. Sap escoltar, però no li agrada gaire parlar, encara menys sobre ella mateixa. La incomoda que la resta de persones sàpiguen sobre la seva vida privada. La seva baixa autoestima i la seva trajectòria —passada i present— de conflictes amb la policia, fan que sempre estigui a la defensiva i que no confiï en ningú.
Aquestes experiències, juntament amb el fet d'haver estat víctima de violència sexual i no sexual, fan que Salander senti odi envers els homes que maltracten les dones i, alhora, tingui molta empatia respecte altres dones que han passat per situacions similars. Fa ús de la violència contra els seus atacants i, malgrat que al principi és molt impulsiva, al llarg del temps aprèn a planificar bé les seves venjances personals.
És experta en informàtica i compta amb unes habilitats com a pirata informàtica que resulten insuperables a tota Suècia. D'altra banda, el 1991, va ser internada en un psiquiàtric per intentar assassinar el seu pare, Alexander Zalachenko. Durant l'adolescència i la joventut, Salander va practicar boxa. S'identifica com a bisexual i té una moto Kawasaki de 125cc.
El seu atractiu físic, sumat a una aparença fràgil i infantil, desperta sentiments paternalistes en molts homes. Aquesta combinació, juntament amb el seu caràcter reservat, la seva introversió i una sensibilitat emocional marcada, la converteix, en paraules d’un dels seus protectors,«en un blanc fàcil per a homes sense escrúpols».
Lisbeth Salander al cinema A l'adaptació cinematogràfica d'Els homes que no estimaven les dones (el primer llibre de la trilogia), el paper de Lisbeth Salander és interpretat per l'actriu sueca de pare espanyol Noomi Rapace.
Rapace va preparar el personatge entrenant-se en diverses disciplines com la boxa i el kickboxing, i es va fer diverses perforacions al cos.«Lisbeth Salander és una noia sensible que ha convertit la seva tristesa en ràbia» publicat el 28 de maig de 2009 a ABC Per a la versió estatunidenca es va valorar l'actriu britànica Carey Mulligan, però el director, David Fincher, la va descartar perquè era «massa formal». El paper al remake fou, finalment, per aRooney Mara.
Bibliografia Larsson, Stieg: Els homes que no estimaven les dones. Barcelona: Columna, 2008. Larsson, Stieg: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Barcelona: Columna, 2008. Larsson, Stieg: La reina al palau dels corrents d'aire. Barcelona: Columna, 2009.
Referències
Pàgines d'interès La seva fitxa a IMDb Pàgina web sobre Lisbeth Salander Pàgina web sobre l'actriu Noomi Rapace
Categoria:Personatges d'obres literàries Categoria:Millennium Categoria:Detectius de ficció Categoria:Víctimes de violació fictícies Categoria:Personatges de ficció amb memòria eidètica