Orgull i prejudici (títol original, Pride and Prejudice) és una adaptació cinematogràfica de la novel·la del mateix nom de Jane Austen. Dirigida per Robert Z. Leonard el 1940,Pride and Prejudice a Filmaffinity la pel·lícula, en blanc i negre, va ser la primera versió de Hollywood d'una obra d'Austen i el primer llargmetratge de les aventures de les germanes Bennet.Gina Macdonald i Andrew F. Macdonald (2003) pàg. 197 Un relat que no tornaria a la pantalla gran fins al 2005 amb Orgull i prejudici de Joe Wright.Production Notes pàg.4 a la web de Working Title Films
Els principals protagonistes són Greer Garson i Laurence Olivier que van interpretar Elizabeth Bennet i senyor Darcy respectivament. Cal destacar, a més, la participació d'Edna May Oliver, que va actuar per penúltima vegada en aquesta cinta interpretant la sempre recta Lady Catherine de Bourgh, i la intervenció de Maureen O'Sullivan, en el paper de la bella i refinada Jane Bennet.
L'atenció que Cedric Gibbons i Paul Groesse van dedicar a tots els detalls de la pel·lícula va valer-los l'Oscar a la millor direcció artística i d'interiors.Llista de premis a IMDb Un guardó que només tres films de Jane Austen han aconseguit: Orgull i prejudici de 1940, Sentit i sensibilitat de 1995 (Oscar al millor guió adaptat) i Emma de 1996 (Oscar a la millor banda sonora).
Resum Cinc germanes han de cercar marit a l'Anglaterra del seguint disciplinadament els valors i moral de l'època victoriana i sota l'estreta vigilància de la mare, que no dubta a donar consells i jugar les seves pròpies cartes en les aventures amoroses de les seves filles.«Argument» de Pride and Prejudice a la web de Hoycinema
Argument Any 1835 al Poble de Meryton:Summary Review de Pride and Prejudice a la web del New York Times La senyora Bennet (Mary Boland) i les seves dues filles grans, Jane (Maureen O'Sullivan) i Elizabeth (Greer Garson), compren teles en una botiga del poble quan, de sobte, veuen arribar un elegant carruatge que porta dos nobles i una bella dama. La riquesa que demostren aquests personatges, i el fet que els dos nobles siguin joves i ben plantats, aviat desperta la seva curiositat i, especialment, la de la Sra. Bennet, que no tarda a informar-se del nom dels seus visitants, del seu estat civil i dels seus ingressos anuals. A més, de mà de la seva germana, la Sra. Philips, la Sra. Bennet també descobreix que el grup nouvingut, format pels germans Bingley i el Sr. Darcy (Laurence Olivier), ha llogat la mansió de Netherfield Park, que es troba prop de Meryton, i té la intenció de fer una breu estada al camp anglès. D'aquesta manera, el grup revolucionarà la tranquil·litat del poble però, principalment, les famílies amb noies en edat de casar, com és el cas de la família Bennet, que buscaran assegurar el benestar de les seves filles a través del matrimoni amb un dels dos joves aristòcrates.
La primera prova de foc per a les germanes Bennet serà el Ball de l'Assemblea (actual Ajuntament) a la qual Bennet s'ha encarregat de convidar els residents de Netherfield Park. Un ball que servirà perquè Bingley quedi enlluernat per la bellesa de Jane Bennet però, al mateix temps, perquè Elizabeth Bennet agafi antipatia a Darcy. Amagada darrere una columna, Elizabeth sentirà com aquest la critica davant Bingley per ser una «noia de província» amb «molt de caràcter». Sentint un profund menyspreu per la seva arrogància, a partir d'aquest moment, Elizabeth no dubtarà a demostrar el seu disgust a Darcy, encara que només ho pugui fer de forma subtil seguint els cànons de l'època. Una mala opinió que es veurà confirmada pel Wickham quan aquest li comenti que Darcy va incomplir el testament del seu pare negant-li la pensió anual que el seu progenitor li havia deixat.
miniatura|esquerra|Elizabeth comunica als seus pares que ha rebutjat al Sr. Collins miniatura|esquerra|Darcy proposa matrimoni a Elizabeth Dies més tard, la família Bennet rep la visita de Collins, cosí de Bennet i, també, hereu seu. Establert com a bibliotecari de Lady Catherine de Bourgh, Collins ha passat per Longbourn, la casa on viuen els Bennet - i que ell heretarà - per escollir una esposa entre les cinc germanes i permetre, així, que la granja quedi en família. Malauradament, amb el beneplàcit de senyora Bennet, Collins es fixa en la persona menys indicada, Elizabeth, a qui no tarda a proposar-li matrimoni. Malgrat la seguretat econòmica que un casament amb el Sr. Collins li comportaria, Elizabeth està convençuda que una vida amb ell no la faria feliç. D'aquesta manera, Elizabeth rebutja Collins i deixa via lliure a la seva amiga Charlotte perquè aquesta pugui acceptar la proposta. Evidentment, la seva mare s'enfada profundament amb ella, ja que no entén que Elizabeth no vulgui el matrimoni. Però, aviat li arriba una altra preocupació: Jane rep una carta de Caroline Bingley que l'informa del retorn de tots els residents de Netherfield a Londres. Per a la Bennet, la situació és autènticament catastròfica: no només Elizabeth s'ha dignat a rebutjar Collins sinó que, a més, Jane ha perdut Bingley, dos possibles matrimonis, ara acabats en fracassos.
Aprofitant que l'atenció està centrada en el futur de Jane i la seva relació amb el Sr. Bingley, Elizabeth respon a la invitació de la seva amiga Charlotte anant-la a veure a la seva nova casa de Handsworth (Rosings). Allà, en clau de convidada de la família Collins, coneixerà l'altiva Lady Catherine de Bourgh (Edna May Oliver) i es retrobarà amb Darcy que, casualment, és el nebot de la protectora de Collins. L'estada a Handsworth, però, li donarà més sorpreses de les que esperava. Per un costat, descobrirà que Bingley va abandonar Netherfield a causa de la intervenció de Darcy, que considerava un error la relació del seu amic amb una noia de baixa posició social. I, per l'altre costat, també rebrà la visita de Darcy, qui li exposarà el seu amor i li demanarà que es casi amb ell. Elizabeth, això no obstant, es veu incapaç d'acceptar l'home que ha destruït la felicitat de la seva germana. I així mateix li respon a Darcy, donant lloc a una breu i intensa discussió entre ells dos que acabarà amb la marxa del Sr.Darcy i el convenciment d'aquest que ha estat un error confessar els seus sentiments.
miniatura|esquerra|Elizabeth i Jane Bennet es mostren preocupades per Lydia miniatura|esquerra|Edna May Oliver com Lady Catherine de Bourgh De retorn a Longbourn, Elizabeth es va trobar la casa ben exaltada. La seva germana, Lydia, s'ha escapat amb Wickham sense casar-se. A més, els rumors que circulen pel poble no són massa optimistes. Segons sembla, Wickham deu diners a tots els comerciants de Meryton, i això sense parlar dels deutes de joc. Una preocupant situació que s'embolica encara més quan Darcy, que ha anat a veure Elizabeth després d'assabentar-se del que ha passat, li explica que la seva germana Georgiana també va estar a punt de fugir amb Wickham. Un escàndol que hauria donat a Wickham el control de tota la seva riquesa. Malauradament, mentre que Darcy va descobrir a temps el seu pla, Lydia Bennet ha estat menys afortunada i el seu comportament va afectar la reputació de tota la família.
Veient-se exclosos de la bona societat i amb una filla desapareguda, els Bennet es preparen per deixar Longbourn i reprendre la seva vida en un altre lloc. Per sort, l'oncle de les germanes troba la parella a temps per negociar un matrimoni i Lydia no tarda a reaparèixer per la granja amb el seu nou marit. Enmig de l'entusiasme general que provoca la seva arribada, Lady Catherine de Bourgh es presenta a la casa. Estirada com sempre, Lady Catherine exigeix parlar amb Elizabeth. Alarmada per un rumor que ha sentit que vinculava el seu nebot, Darcy, amb ella, intenta obligar Elizabeth a desmentir qualsevol relació i l'amenaça de desheretar Darcy si un compromís tira endavant. Elizabeth, però, no només no s'immuta davant les intimidacions, sinó que, a més, es nega a prometre-li que no acceptarà mai una proposició del Sr. Darcy. Enfurismada, Lady de Bourgh no dubta a criticar la seva família i li torna a fer clarament que, si no hagués estat per la irresponsabilitat de la seva germana, Darcy no s'hauria passat setmanes recorrent els jutjats i carrerons de Londres buscant-la. D'aquesta manera, Elizabeth descobreix que el final feliç que ha tingut Lydia es deu completament a la intervenció de Darcy i, encantada amb ell, i davant la impossibilitat d'agrair-ho a la persona indicada, dona les gràcies a la seva tia. Aquesta però, segueix profundament disgustada amb el resultat de la reunió i acaba marxant ben enutjada.
Davant de la casa, el seu carruatge espera Lady Catherine i, assegut en ell, Darcy. És, doncs, aquest un dels moments claus de la pel·lícula, quan Lady de Bourgh demostra ser una persona completament diferent de la que tothom es pensava que era. Actuant d'ambaixadora de Darcy, ha anat a veure Elizabeth per conèixer els seus vertaders sentiments i poder-los transmetre al seu nebot. Conscient que Elizabeth és la noia adequada per ell, dona la seva benedicció a la relació i instiga a Darcy perquè convenci Elizabeth. Així, aquest no tarda a córrer cap a la casa. Allà, es retroba amb Elizabeth però, a més, amb el Sr. Bingley, qui ha retornat de Londres per declarar-se a Jane. Imitant el seu amic, Darcy torna a oferir-li matrimoni a Elizabeth qui ha descobert que estima Darcy. En aquesta segona proposició matrimonial, per tant, els seus sentiments són corresposts i Elizabeth no dubta a acceptar el seu amor. La pel·lícula tanca amb la Sra. Bennet sospirant de joia mentre observa les dues parelles en el jardí i tramant, de nou, estratègies per aconseguir casar les altres dues germanes que falten.
Producció Preproducció miniatura|esquerra|Norma Shearer interpretant a Maria Antonieta el 1938 Malgrat ser una obra repetidament representada en els escenaris des de 1922, la idea de fer una adaptació cinematogràfica dOrgull i prejudici encara no se li havia ocorregut a ningú a Hollywood a principis del . Va ser el 28 d'octubre de 1935 quan la novel·la, per casualitat, va cridar l'atenció del productor Harpo Marx. Després de veure a Filadèlfia l'adaptació teatral que Helen Jerome n'havia fet, Pride and Prejudice: A Sentimental Comedy, Harpo va quedar convençut que aquella història tenia futur en el cinema.Gina Macdonald i Andrew F. Macdonald (2003) pàg. 177 Així, ràpidament, l'endemà va telegrafiar el productor de la MGM Irving G. Thalberg: «Acabo de veure Orgull i Prejudici. Stop. Show fenomenal. Stop». I, a més, hi va afegir: «Seria fantàstic per Norma. Stop».Linda Troost i Sayre Greenfield (2001) pàg. 13 L'actriu Norma Shearer era la dona de Thalberg i acabava de ser nominada als Oscar per la seva interpretació d'Elizabeth Barrett Browning a The Barretts of Wimpole Street; una altra Elizabeth britànica, per tant, una altra evocació d'un personatge femení literari, hauria estat natural per ella. D'aquesta manera, tot i que la novel·la estava en domini públic, Irving va fer comprar els drets cinematogràfics de l'obra de teatre a la MGM i va encarregar al matrimoni de guionistes format per Sarah Y. Mason i Victor Heerman que l'adaptessin a la pantalla gran.Comentario crítico de Pride and Prejudice a la web de la Filmoteca d'Andalusia Així, segons una de les publicacions de 1936 de la revista Variety, sota la supervisió d'Irving G. Thalberg, el rodatge de Pride and Prejudice quedava programat per començar el mes d'octubre d'aquell mateix any, amb Clark Gable i Norma Shearer com a protagonistes principals. Malauradament, Thalberg va morir el 14 de setembre de 1936 i la preproducció es va haver de suspendre deixant sobre la taula de la MGM l'elecció d'un nou productor.Notes de Pride and Prejudice a la web de TCM Movie Database