miniatura|Palau ducal al municipi burgalès de Lerma, obra mestra de Francisco de Mora Francisco de Mora (Conca, ca. 1553 - Madrid, 1610) va ser un arquitecte renaixentista, oncle del també arquitecte Juan Gómez de Mora. És considerat com un dels màxims representants de l'arquitectura herreriana, estil que es va desenvolupar a l'últim terç del , encara que la seva obra també anticipa els corrents barrocs imperants al .

És autor del Convent de Sant Josep d'Àvila i del Palau ducal de Lerma (Burgos), els plànols del qual van tenir una gran influència en l'arquitectura religiosa i civil posterior.

Carrera arquitectònica miniatura|Palau dels Consells o del duc d'Uceda, a Madrid, atribuït a Francisco de Mora Francisco de Mora es va formar al costat de Juan de Herrera, treballant amb ell a la reconstrucció de l'Alcázar de Segòvia i al Monestir de l'Escorial. Després de la mort del mestre el 1597, va continuar amb les obres d'aquest últim edifici. En concret, a ell són deguts la galeria de Convalescents i les cases per al seguici reial.

Va desenvolupar la major part de la seva carrera a Madrid, on es va responsabilitzar de la primera ordenació urbanística de la Plaça del Raval (actual Plaça Major), que va tenir lloc el 1580. Va actuar sobre les cares nord i est del recinte, amb l'enderroc de les anomenades Casas de la Manzana, i va dissenyar la Casa de la Panadería (1590-1599), encara que les obres van anar a càrrec de Diego Sillero i, finalment, de Juan Gómez de Mora.

El 1591 va ser nomenat Mestre Major de les obres reials i, a l'any següent, Mestre Major d'obres de la Vil·la de Madrid, llocs que ocuparia fins a la seva mort. A l'exercici d'aquests càrrecs, va procedir al remodelatge de la façana meridional del Reial Alcàsser de Madrid i va aixecar l'Església de San Bernabé (1594-1595), a El Escorial (Madrid).

A Madrid va construir el Convent de Santa Elisabet (1596), a partir d'un primitiu edifici pertanyent a Antonio Pérez, i va traçar els plànols de la capella del desaparegut Convent de Nostra Senyora d'Atocha (1598), reedificat al com Reial Basílica. Cap a 1600 va intervenir en la restauració Convent de San Felipe el Real.

Fora de la capital, va realitzar l'església del Monestir d'Uclés, a Conca, que es va acabar el 1598.

Estil miniatura|Façana principal del Convent de Sant Josep a Àvila El seu estil, après de Juan de Herrera, és igualment sobri, desguarnit i geomètric. Els traços més característics de l'arquitectura herreriana, com el gust pels volums nets, l'ús de cobertes de pissarra, la presència de torres rematades amb capitells piramidals i l'equilibri simètric dels elements arquitectònics, poden apreciar-se en algunes de les seves creacions més importants.

Clarament herrerianes són la Casa de la Panaderia (Madrid), l'Església de San Bernabé (El Escorial, Madrid) i l'església del Monestir d'Uclés (Uclés, Conca), així com el Palau de Lerma (Lerma).

Aquest últim edifici va establir un arquetip arquitectònic, que es va repetir al llarg de pràcticament tot el . Els palaus de planta rectangular, dos o més alçades, portades manieristes i torres amb capitells als angles, a la línia seguida a Lerma, van ser el model més usual de l'arquitectura palatina de la Casa d'Àustria.

Franciso de Mora es va allunyar de les estrictes regles herrerianes pocs anys abans de la seva mort. El 1607 va començar la construcció de l'església del Convent de Sant Josep d'Àvila, amb la qual va introduir un esquema innovador respecte dels cànons de Juan de Herrera i del focus classicista de Valladolid.

Va concebre una façana en dos plans partits, amb frontó a la part superior i un pòrtic de tres arcs a la inferior. La disposició triangular de les obertures i el protagonisme del grup escultòric central determinen un joc de clarobscurs, amb el qual Mora va preconitzar alguns dels trets del barroc.

Igual que va succeir amb el Palau ducal de Lerma, la façana del Convent de Sant Josep va ser presa com a referència a nombrosos temples realitzats al llarg del . Va ser imitada pel seu nebot, Juan Gómez de Mora, al Reial Monestir de l'Encarnació de Madrid i, des d'aquí, el model es va estendre ràpidament a altres construccions religioses.

Obres AnyNomUbicacióDescripcióImatge exteriorImatge interior 1580Urbanització de la Plaza del Arrabal (avui Mayor) Madrid Ordenació dels costats nord i est i enderrocament de les cases existents; projecte de les façanes. L'actual és fruit de reconstruccions posteriors.150px 1580-1598Partipació en les obres del Monestir d'El Escorial San Lorenzo del EscorialProvíncia de Madrid Continua algunes parts, segons el projecte de Juan de Herrera: botica, passadís sobre arcscases per al seguici reial, porta i escala de l'Estanque Grande; direcció de les obres del Panteó Reial a partir del projecte de Giovanni Battista Crescenzi.150px|BoticaBotica Passadís 1590-1593Casa de la Compaña (Monestir d'El Escorial) San Lorenzo del EscorialProvíncia de Madrid Avui, Real Centro Universitario Escorial-María CristinaFaçanaPati 1590-1599Casa de la Panadería Madrid Projecte del primer edifici; començat per Diego Sillero, l'actual és obra del seu nebot Juan Gómez de Mora (1617-1619)150px 1594-1595Església de San Bernabé El EscorialProvíncia de Madrid 130px150px 1598Església del monestir UclésProvíncia de Conca 150px 1598Basílica d'Atocha Madrid Desapareguda el 1808, reconstruïda i destruïda el 1936; l'actual és una nova construcció.Fotografia de l'església el 1880 1596Cachicanía i Pozo de Nieve del Monestir d'El Escorial San Lorenzo del EscorialProvíncia de Madrid Continua algunes parts, segons el projecte de Juan de Herrera: Galería de Convalecientes, cases per al seguici reial, porta i escala de l'Estanque Grande; direcció de les obres del Panteó Reial a partir del projecte de Giovanni Battista Crescenzi.Fotografia aèriaCachicanía 1600Reforma de San Felipe el Real Madrid Desaparegut.150px 1601-1610Urbanització de la vila LermaProvíncia de Burgos Ordenació del poble per a convertir-lo en cort del Duc de Lerma: projecte de la plaça, els carrers que hi porten, el palau i algunes esglésies i convents. 150px150px 1601-1604Monestir de l'Ascención de Nuestro Señor LermaProvíncia de Burgos De clarisses; avui, de l'orde Iesu Communio.150px130px130px 1601-1617Palau ducal LermaProvíncia de Burgos Avui, parador de turisme.150px150px130px 1604-1607Església del convent dels franciscans VeladaProvíncia de Toledo Fotografia 1604-1615San Bernardo OropesaProvíncia de Toledo 130px130px 1606-1617San Blas LermaProvíncia de Burgos Convent de dominiques. Traça de Mora, no es comença a construir fins 1613, dirigit per Alberto de la Madre de Dios, Damián de Espinosa i Juan de Reoz.150px150px 1607Església de San José Àvila Convent de carmelites descalces. La façana es convertí en el model per a la resta de convents de l'orde. 130px130px 1607 ca.Descalzas Reales Valladolid Convent de clarisses. Obres dirigides per Diego de Praves. 130px130px 1608Façana de l'Hospital de Santiago Conca Avui, residència de les Filles de la Caritat. Fotografia 1609-1625Palau de Los Consejos o d'Uceda Madrid Projectat per Mora; també s'atribueix a Juan Gómez de Mora, que les dirigí, i a Alonso de Trujillo, que les executà. Avui, Consejo de Estado150px 1610-1636Remodelació de la façana meridional del Reial Alcàsser de Madrid Madrid Desaparegut en l'incendi de 1734. Encarregada per Felip III, Francisco de Mora projecta la façana per tal d'harmonitzar-la amb la Torre Dorada; les obres, però, les farà Juan Gómez de Mora, que modificarà el projecte inicial.

Referències

Categoria:Arquitectes del Renaixement Categoria:Arquitectes castellanomanxecs Categoria:Artistes de la província de Conca Categoria:Persones de Conca Categoria:Morts a Madrid Categoria:Arquitectes morts al segle XVII