és un compositor valencià, catedràtic de Composició al Conservatori Superior de Música d'Alacant i doctor per la Universitat d'Alacant en ciències de l'educació.
Trajectòria Tota la seva formació formació musical va desenvolupar-se al Conservatori Superior de Música Oscar Esplá d'Alacant, encara que, els primers anys 1990 va estar compaginant-la amb els estudis de ciències químiques a la Universitat d'Alacant. En acabar el tercer de carrera, va decidir dedicar-se completament a la seva veritable passió: la música. Va fer els estudis de composició sota la direcció de Joan Enric Canet, al seu torn alumne del famós compositor alcoià Amando Blanquer. També va estudiar piano amb Ana María Flori.
En 2004, després d'aprovar les oposicions corresponents, accedí al cos de professors de música dependents de la Generalitat Valenciana per l'especialitat de Fonaments de Composició. Des de 2004, i fins al 2006, va ser professor al Conservatori Professional d'Elx, i fins al 2016 al Conservatori Superior de Música Óscar Esplá d'Alacant.
Manuel Mas és un compositor que destaca per un estil que s'aproxima a llenguatges propis de la neotonalitat i el neoclassicisme, encara que també s'aprecien gestos musicals propis de l'impressionisme i del llevantinisme musical.
Dins de la seva activitat als primers anys com a compositor destaquen una sèrie d'obres dedicades al saxòfon. Amb motiu de la celebració de les IV Jornades Mediterrànies sobre el Saxòfon (2001), es va estrenar la Rapsòdia d'hivern, obra encarregada per l'organització de l'esdeveniment i estrenada en el concert de cloenda per la Banda Simfònica d'Alacant. Altres obres són: Fantasia, encarregada per Israel Mira, catedràtic de saxòfon del Conservatori Superior d'Alacant, i Dos llums, encarregada per Fusax, «ensemble» madrileny de saxòfons i piano. Durant l'any 2005 estrenà la seva Obertura Acadèmica, de influència clarament neoclàssica, per commemorar el XXV de la creació del Conservatori d'Elx; la transcripció per a banda d'aquesta peça ha estat designada obra obligada en el XXXVIII certamen provincial de bandes de quarta categoria que organitza la Diputació d'Alacant.
Amb motiu del lliurament dels premis Euterpe 2006 per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, el 21 de juliol la Unió Musical de Llíria li va estrenar al Palau de la Música de València la seva obra titulada Col·lecció d'animals diversos. Aquesta suite simfònica consta de quatre moviments d'un alt contingut narratiu per ser una descripció crítica de la societat occidental. En esta obra es troben retalls neoclàssics i impressionistes deguda a la inclinació que l'autor té cap al llenguatge empleat per compositors com Prokofiev i Ravel. També ha compost obres d'estil fester com el pasdoble Carmen Pilar, finalista en el concurs de pasdobles de Fogueres organitzat per l'Ajuntament d'Alacant en 2002. De 2008 és la Sonata per a una infanta, obra dedicada a la seva filla Irene.
Els darrers anys Manuel ha treballat en noves composicions per a diverses formacions, com Fulles de Tardor per a Irene (2015), obra impressionista per a piano sobre aquesta estació, 25 de Maig (2016), poema simfònic sobre el bombardeig patit a Alacant en 1938, o la revisió de algunes peces per a piano, com Les mongetes màgiques.
Dins de la seva tasca educativa, destaca la publicació el 2007 del seu llibre Fonaments de Composició. Conceptes bàsics per a alumnes de composició amb Rivera Editors, o la impartició de cursos i xerrades relacionades amb les assignatures d'Harmonia i Anàlisi. Recentment. El setembre de 2026, va publicar el llibre Armonia aplicada. Recursos i procediments de la pràctica comuna.
D'altra banda, participa en altres projectes musicals de diferent estil. Del 1992 al 1999, Manuel va ser, juntament amb Víctor Arques (baixista) i Gaspar (baterista), fundador del grup d'Art-Rock i Rock Progressiu Numen, banda amb la qual va publicar l'àlbum Samsara, exercint les funcions de teclista i compositor. El 2012, Numen es va reunir després de tretze anys d'inactivitat per llançar el seu segon disc Numenclature (2014). Després d'aquest disc, hi va haver canvis en la formació de Numen que no van tenir especial repercussió, i que van portar la banda a tornar als escenaris. Fruit d'aquesta nova etapa és el seu tercer àlbum Cyclothymia (2019), editat sota el segell xilè Mylodon Records.
Obres Les mongetes màgiques (1999, revisada en 2016), suite per a piano Rapsòdia d'hivern (2001) per a saxòfon alt i baríton més banda Fantasia (2001), per a saxòfon i piano (existeix arregle per a saxòfon i piano, i clarinet i piano (2018)) Dos llums (2003), per a quartet de saxòfons i piano Obertura Acadèmica (2005), per a orquestra Obertura Acadèmica (2006), versió per a banda simfònica Col·lecció d'animals diversos (2006), suite per a banda simfònica Sonata per a una infanta (2008), per a banda simfònica (versió també per a piano sol) Fulles de Tardor per a Irene (2015) per a piano. Fulles de Tardor per a Irene (2015) per a banda. 25 de maig (2016) poema simfònic per a orquestra. 25 de maig (2016) poema simfònic versió per a banda simfònica. Preludi en Mib (2017) preludi per a piano. Preludi en Sol (2017) preludi per a piano. Pavana per a saxòfon alt i piano (2018) (existeix arregle per a clarinet i piano) Triptic from the Tate (2018) for saxòfon alt i electroacústica Suite Las bodas de Caná (2024) per a trompeta natural en Re i orquestra de corda.
D'estil fester Horda (2001), marxa cristiana, també coneguda amb el lema Lluitador Carmen Pilar (2002), pasdoble d'estil simfònic Vanesa Dobón (2004), pasdoble d'estil simfònic Baraka (2015), marxa mora
Àlbums Samsara (1998) Numenclature (2014) Cyclothymia (2019) The Outsider (2025)
EP The outsider (2023)
Publicacions Manuel Mas Devesa. Fundamentos de Composición, conceptos básicos para alumnos de composición. València: Rivera Editores, 2007. Manuel Mas Devesa. Didáctica de la Armonía: una propuesta de enseñanza basada en el aprendizaje significativo Alicante: EESS, 2015. Manuel Mas Devesa. Valoración del diseño y la aplicación de un blog educativo en la enseñanza de Composición. Alicante: EESS, 2015. Manuel Mas Devesa. Sonata para una Infanta. Alicante, 2009. ISMN 979-0-69200-577-3 Manuel Mas Devesa. Obertura Académica. Alicante, 2009. ISMN 979-0-69200-578-0 Manuel Mas Devesa. ''Enseñanza de la armonía: precedentes y tratadística.'' Revista QUODLIBET (nº 66). Alcalá de Henares, 2018. ISSN 1134-8615 Manuel Mas Devesa. Armonía aplicada. Procedimientos y recursos de la práctica común. València: Impromptu Editores, 2025.
Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat d'Alacant Categoria:Compositors alacantins Categoria:Compositors valencians del segle XXI Categoria:Compositors valencians nascuts al segle XX Categoria:Valencians nascuts al segle XX