va ser un líder prominent dels apatxes bedonkohe, que va lluitar contra Mèxic i Texas per la seva extensió a les terres tribals apatxes diverses dècades durant les guerres apatxes. Gerónimo era el nom que li donaren durant una batalla amb els soldats mexicans. El nom chiricahua de Gerónimo es coneix sovint com a Goyathlay o Goyahkla. Després d'un atac mexicà a la seva tribu, en què els soldats van matar la seva mare, la seva dona Alope i els seus tres fills el 1851, Gerónimo es va unir a una sèrie d'atacs de venjança contra els mexicans.
El 1886, després d'una llarga persecució, Gerónimo es va lliurar a les autoritats oficioses texanes com a presoner de guerra. Ja vell, es va convertir en una celebritat, apareixent en fires, però mai se li va permetre tornar a la seva terra de naixement. Gerónimo va morir el 1909 per complicacions de pneumònia a Fort Sill, Oklahoma.
Primers anys miniatura|Ta-ayz-slath, esposa de Gerónimo, i fill miniatura|Gerónimo, líder apatxe chiricahua. Fotografia de Frank A. Rinehart, 1898
Gerónimo va néixer dins la banda apatxe dels bedonkohe vora Turkey Creek, un tributari del riu Gila en l'actual estat de Nou Mèxic,Geronimo, Stephen Melvil Barrett, and Frederick W. Turner.Geronimo: his own story. Nova York: Penguin, 1996. aleshores part de Mèxic. El seu avi (Mahko) havia estat cap dels apatxes bedonkohe. Tenia tres germans i quatre germanes.
Els pares de Gerónimo l'educaren seguint les tradicions apatxes; després de la mort del seu pare, la seva mare el va portar a viure amb els chihenne i es va criar amb ells. Gerónimo es va casar amb una dona anomenada Alope, de la banda nedni-chiricahua, quan tenia 17 anys; van tenir tres fills. El 6 de març de 1851, una companyia de 400 soldats mexicans de Sonora dirigida pel coronel José María Carrasco va atacar el campament de Goyahkla fora de Janos, mentre els homes eren comerciant a la ciutat. Entre els morts, hi havia la seva dona, fills i mare. La pèrdua de la seva família va portar Gerónimo a odiar tots els mexicans per la resta de la seva vida; ell i els seus seguidors freqüentment atacaven i mataven qualsevol grup de mexicans que es trobaven. Recordant el moment en què la seva banda estava en pau amb els mexicans, Gerónimo recordava l'incident de la manera següent:
Una tarda, en tornar de la ciutat, ens trobàrem amb un parell de dones i nens que ens van explicar que les tropes mexicanes d'una altra ciutat havien atacat el nostre campament; havien matat tots els guerrers de la guàrdia, capturat tots els nostres ponis, robades les nostres armes, destruït les nostres provisions, i matat molts dels nostres nens i dones. Ràpidament ens vam separar, ocultant-nos el millor que vam poder fins a la nit; quan ens reunírem en el nostre lloc designat de trobada -un matoll al costat del riu-, en silenci vam arribar d'un en un, es van col·locar sentinelles, i quan tot es va explicar, em va semblar que la meva mare, la meva jove esposa, i els meus tres fills petits estaven entre els morts.Edwin R. Sweeney, a Charles Leland Sonnichsen (ed.) Geronimo and the End of the Apache Wars, University of Nebraska Press, 1986 p.36
El cap de Gerónimo, Mangas Coloradas, l'envià a la banda de Cochise per ajudar-lo a venjar-se dels mexicans. Fou durant aquest incident quan va rebre el nom Gerónimo. Aquesta denominació es deriva d'una batalla en la qual, fent cas omís d'una pluja mortal de bales, va atacar en diverses ocasions els soldats mexicans amb un ganivet. L'origen del nom és font de controvèrsia entre els historiadors; alguns afirmen que era l'apel·lació per part dels soldats de San Geronimo per obtenir ajuda. D'altres afirmen que procedeix de la mala pronunciació del seu nom dels soldats mexicans.
Gerónimo es casà amb Chee-hash-kish i va tenir dos fills, Chappo i Dohn-say. Més tard va tenir una altra esposa, Nana-tha-thtith, amb qui va tenir un fill. Després, va tenir una altra esposa anomenada Zi-yeh al mateix temps que una altra esposa, She-gha, una altra anomenada Shtsha-she i després una altra anomenada Ih-tedda. La novena i última esposa de Gerónimo es deia Azul.
Religió Gerónimo va ser educat en la religió tradicional del bedonkohe. Quan se li va preguntar sobre els seus punts de vista sobre la vida després de la mort, va escriure en la seva autobiografia (1905): Quant a l'estat futur, els ensenyaments de la nostra tribu no eren específics, és a dir, no teníem cap idea definida de les nostres relacions i voltants després de la vida. Crèiem que hi ha una vida després d'aquesta, però ningú mai em va dir quina part de l'ésser humà viuria després de la mort... nosaltres sostenim que la descàrrega del deure d'algú faria la seva vida futura més agradable, però si la vida futura és pitjor o millor que aquesta no ho sabem, i ningú era capaç de dir-nos-ho. Teníem l'esperança que en el futur les relacions entre la vida, la família i la tribu es reprendrien. D'alguna manera vam creure això, però nosaltres no ho sabíem. page 178
En els seus últims anys, Gerónimo va abraçar el cristianisme, i va afirmar: Des que la meva vida com a pres ha començat, he escoltat els ensenyaments de la religió de l'humà blanc, i en molts aspectes crec que és millor que la religió dels meus pares. Creient que d'una manera sàvia és bo anar a l'església, i que associar-me als cristians milloraria el meu caràcter, he adoptat la religió cristiana. Crec que l'Església m'ha ajudat molt durant el breu temps que n'he estat un membre. No m'avergonyeixo de ser cristià, i m'alegra saber que el president dels Estats Units és cristià, ja que sense l'ajuda del Totpoderós penso que no podria jutjar correctament en governar tanta gent. He aconsellat a tota la meva gent que no és cristiana que estudiï aquesta religió, perquè em sembla la millor religió que permet viure rectament. page 181
Es va unir a l'Església reformada neerlandesa el 1903, però quatre anys més tard en fou expulsat per practicar el joc. Cap al final de la seva vida semblava abrigar sensacions religioses ambivalents, dient als missioners cristians en una reunió de campament d'estiu el 1908 que volia començar de nou, mentre que al mateix temps deia als membres de la seva tribu que tornava a la vella religió apatxe. pages 437–438
La vida després de la massacre de Kas-Ki-Yeh Les primeres incursions apatxes a Sonora i Chihuahua van tenir lloc durant el . Per fer front a les primeres incursions apatxes als assentaments espanyols es van establir presidis a Janos (1685) a l'estat de Chihuahua i a Fronteras (1690), al país dels ópates del nord. El 1835, Mèxic havia ofert una recompensa pels cuirs cabelluts apatxes. Dos anys més tard, Mangas Coloradas es va convertir en cap principal i líder de guerra i va començar una sèrie d'atacs de represàlia contra els mexicans. Les incursions apatxes en els pobles mexicans eren tan nombroses i brutals que cap zona era segura. Només entre 1820 i 1835 uns 5.000 mexicans van morir en incursions apatxes, i 100 assentaments foren destruïts.Spring Hermann (1997) "Geronimo: Apache freedom fighter". Enslow Publishers. p.26 Com a cap de guerra, Gerónimo era notori per instar batudes i guerra a les províncies de Mèxic i més tard contra posicions estatunidenques al sud-oest.Ball, Eve "Indeh: An Apache Odyssey". University of Oklahoma Press. 1988.
Els atacs i contraatacs eren habituals. Al desembre de 1860, trenta miners van llançar un atac sorpresa contra un campament d'apatxes bedonkohes a la riba oest del riu Mimbres. Segons l'historiador Edwin R. Sweeney, els miners "... van matar quatre indis, en feriren d'altres i capturaren tretze dones i nens." La represàlia apatxe va continuar de nou, amb incursions contra ciutadans i propietats nord-americans.
Segons National Geographic, "el governador de Sonora afirmà el 1886 que, en els últims cinc mesos de carrera salvatge de Gerónimo, la seva banda de 16 guerrers sacrificà de 500 a 600 mexicans."National Geographic Vol 182 1992
Massacre a Casa Grande El 1873 els mexicans atacaren un cop més els apatxes. Després de mesos de lluita a les muntanyes, apatxes i mexicans van decidir un tractat de pau a Casa Grande. Després que van ser acordats els termes, els mexicans van donar mescal als apatxes i mentre estaven intoxicats, les tropes mexicanes van atacar i van matar vint apatxes i van capturar-ne molts més. Els apatxes es van veure obligats a retirar-se a les muntanyes un cop més. miniatura|Gerónimo de genolls amb un fusell, 1887 Encara que superat en nombre, Gerónimo va lluitar contra les tropes de Mèxic i dels Estats Units, i es va fer famós per les seves gestes atrevides i nombroses fugides de captura de 1858 a 1886."FILM; Geronimo, Still With a Few Rough Edges". The New York Times. December 5, 1993 Una d'aquestes fugides, segons la llegenda, va tenir lloc a les muntanyes Robledo del sud-oest de Nou Mèxic. La llegenda indica que Gerónimo i els seus seguidors van entrar en una cova, i els soldats nord-americans els esperaven fora de l'entrada de la cova, però mai va sortir. Més tard, van saber que Gerónimo va ser vist fora, a prop. La segona entrada a través de la qual escaparen encara no s'ha trobat i la cova encara es diu cova de Gerónimo, tot i que no hi ha referències a aquest esdeveniment ni s'ha trobat aquesta cova en els registres històrics i orals. A més, hi ha moltes històries d'aquest tipus amb altres coves que fan referència a aquest estat que Gerónimo o altres apatxes van entrar escapant de les tropes, però no se'ls va veure sortir. Aquestes històries són, amb tota probabilitat, apòcrifes.
Al final de la seva carrera militar, va dirigir un petit grup de 38 homes, dones i nens. Es van evadir de milers de soldats mexicans i nord-americans durant més d'un any, convertint-se en el més famós dels nadius americans de l'època, cosa que li va valer el títol d'"el pitjor indi que mai hagi viscut" entre els colons blancs. Segons James L. Haley, "al voltant de dues setmanes després de la fugida, es va produir un informe sobre una família massacrada prop de Silver City; una nena va ser capturada amb vida i penjada d'un ganxo de carn encallat sota la base del seu crani."James L. Haley (1997) "Apaches: a history and culture portrait". University of Oklahoma Press. p.381. La seva banda era una de les últimes majors forces de guerrers amerindis independents que refusaren acceptar l'ocupació de l'Oest americà pels Estats Units.
Campanya de Gerónimo miniatura|El cap apatxe Gerónimo (dreta) representat amb un petit grup de seguidors al nord de Mèxic el 1886 miniatura|Foto de Gerónimo i els seus guerrers, presa després de la rendició davant el gen. Crook, el 27 de març de 1886, a les muntanyes de sierra Madre de Mèxic L'exèrcit amb exploradors apatxes perseguí Gerónimo i el seu petit grup, inicialment sota el comandament del general George Crook. Gerónimo va negociar una "rendició amb el general Crook, però va fugir l'endemà al matí amb una petita part dels seus seguidors." Aleshores, el general Nelson A. Miles va ser cridat per comandar les forces nord-americanes. El 1886, el general Miles seleccionà el capità Henry Lawton, al comandament de la tropa B, 4t de cavalleria, al fort Huachuca, i el primer tinent Charles B. Gatewood, per liderar l'expedició que va portar Gerónimo i els seus seguidors de nou al sistema de reserva per a un temps final. Lawton va rebre ordres de dirigir accions al sud de la frontera entre Estats Units i Mèxic, on es pensava que Gerónimo es refugiava de les autoritats nord-americanes amb un petit grup dels seus seguidors. Lawton havia de perseguir, sotmetre i tornar Gerónimo als Estats Units, viu o mort.