miniatura|Bacanal romana miniatura|Banquet d'estat (servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili La història de la gastronomia als Països Catalans és el conjunt d'ingredients, preparacions, costums i tradicions lligats al menjar o al beure, així com la manera de fer-ho, de totes les classes socials en totes les civilitzacions que han estat en aquest territori al llarg de la història, del Neolític a l'època actual. Inclou tant els fets que van poder afectar la globalitat del territori, com, per exemple, la introducció d'aliments americans, com els que van ocórrer sobretot en alguna zona, comarca o illa en particular, per exemple, l'ocupació de Menorca pels britànics.
Cal afegir que una gastronomia també s'explica mitjançant els pobles amb què ha tingut contacte, com per exemple, la gastronomia d'Occitània o l'aragonesa, per modes temporals, com la cuina francesa i el menjar ràpid, i per altres aspectes com els derivats de la immigració, la globalització, etc. Per a una descripció detallada de la cuina tradicional que es fa avui als Països Catalans, consulteu l'article gastronomia dels Països Catalans, en què, a més, tindreu enllaços directes per als articles corresponents a la cuina de cada comarca i comunitat autònoma.
Prehistòria Paleolític i mesolític
miniatura|Els pinyons de pi ja es menjaven en el Paleolític miniatura|El formatge menorquí ja es feia al Neolític miniatura|La sopa és un dels menjars més antics que existeixen Durant el Paleolític, l'alimentació humana es basava bàsicament en fruita fresca i seca, plantes silvestres, arrels i eventualment peces de caça o pesca. El fet de ser poblacions de caçadors recol·lectors i no conèixer encara l'agricultura ni la ramaderia no els permetia accedir encara als cereals, llegums, olis, productes làctics, etc., que s'introduïren en el neolític i suposaren una autèntica revolució alimentaria, a més de social.
Neolític Des del 5000 aC, l'alimentació es basava en ordi, blat de tipus espelta, mill, llegums frescos o secs, fruits, peix, xai, cabra i porc. En alguns indrets del Pirineu es menjava cavall i fins i tot gos. Al Baix Llobregat ja s'elaborava cervesa. Als poblats neolítics de Menorca es troben grans forats picats a la pedra del terra, gairebé al costat de cada casa, que Mascaró pensa que s'utilitzaven com a magatzems de cereals. També s'han trobat peces que servirien per a elaborar formatge d'almenys del 2000 aC.
Edat antiga Fenicis L'arribada dels fenicis a les Illes Balears i al País Valencià va suposar la introducció de l'oli d'oliva i el vi i un consegüent canvi alimentari molt important. A Catalunya, aquests productes van arribar amb els grecs. (Vegeu també alimentació a l'antic Egipte.)
Ibers
Els ibers eren un conjunt de pobles (elísics, sordons, ceretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans) que habitaven la costa oriental de la península Ibèrica almenys des del . El concepte de cultura ibèrica no és un patró que es repeteix de manera uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, sinó la suma de les cultures individuals que sovint presenten trets similars, però que es diferencien clarament d'altres i que a vegades comparteixen amb pobles no identificats com a ibers.
Els ibers ja elaboraven vi que venien als fenicis, i a la Cerdanya uns pernils exquisits lloats pels romans: «Cerretana mihi fiat vel missa licebit / de Menapis; lauti de petasone rorent» («que em serveixin el pernil del país dels ceretans i que no em trametin el del país dels menapis, i que els desganats devorin la cuixa»). Emmagatzemaven molt de gra que menjaven en forma de pa, cervesa i farines. La cuina era molt rica en aliments i tècniques de cocció. Menjaven molta més varietat de carn i cereals que la que es menja actualment, ja que la seva dieta incloïa, per exemple, escanda, gat, gos, toixó i linx.
Cuina grecoromana
miniatura|L'allioli, que apareix al medieval Llibre de Sent Soví, té probablement origen grecoromà miniatura|Els grecs i romans sabien preparar i conservar les olives miniatura|Mandonguilles miniatura|Vi
Els cuiners grecs eren famosos i gaudien d'alta posició social. Es pot atribuir a la presència grega el cultiu i l'ús de productes ara essencials i els romans van acabar reforçant aquesta tendència. Els grecs van introduir o afavorir el cultiu de l'ametller, la producció de vi (front a la cervesa que prenien els ibers) i l'olivera, una planta molt arrelada als Països Catalans.
El menjar a l'antiga Grècia es basava en els cereals en forma de pa, que de vegades es podia guarnir amb, per exemple, formatge i mel (en el que seria un primer tipus de coca) o que es menjava amb verdures i salsa de peix (garum). El peix ja es menjava en sopa. També es menjaven purés de llegums, com encara es mengen actualment en molts llocs de la Mediterrània (també de faves, però és potser més conegut el de cigrons), per sucar-hi pa. La fruita ja eren les postres habituals dels grecs, que solien associar als dolços i pastissos -alguns de molt originals i especials- per a certes festivitats. A les ciutats, la fruita i la verdura fresca eren cares, per la qual cosa es menjaven més sovint seques (en el cas de la fruita) o dessecades (verdura i hortalisses). Algunes verdures ja es conservaven confitades, en vinagre o en salaó.
L'escabetx era un plat del repertori de la cuina romana, com també les cassoles de peix amb panses, l'ordi bullit amb suc, l'escudella d'ordi del Vallespir, les salses verdes per al peix que es fan a les Balears i diversos rostits, farcits i bullits no tan insòlits en la cuina actual.
Fins al , la cuina de l'antiga Roma era pràctica i senzilla, i no va ser fins al contacte amb la cultura grega que aquesta va començar a sofisticar-se i refinar-se. A les vil·les romanes (antecedents de les masies), s'elaborava vi i vinagre, mel, oli d'oliva, formatges, embotits (la botifarra de Lucània donarà nom a la llonganissa, les botifarres dolces, etc.), pernil salat (el de la Cerdanya era molt preuat), peix conservat en vinagre o en salaó (com les anxoves i la tonyina), fruita seca, etc. D'herència romana són, per exemple, el farro o farinetes; el cuscús o sèmola; la sèpia amb pèsols; algunes receptes d'aus o carns amb naps, olives o altres verdures; les barreges de carn i fruita, a més d'altres d'agredolces. Els soldats romans tenien una dieta basada gairebé exclusivament en llegums, ja que eren lleugers de transportar i molt energètics, amb alguna fruita i verdura que poguessin trobar pel camí. A les ciutats, se solia bullir els aliments abans de cuinar-los i perquè tinguessin gust es condimentaven amb abundants espècies i salses.
Alguns dolços actuals d'inspiració romana són les torradetes de Santa Teresa banyades amb mel, la crema o menjar blanc de formatge, llet fregida, pinyons, panses, dàtils; o de sèmola amb pinyons, ametlles i vi dolç; els panellets, la coca amb préssecs, els bunyols de formatge, flaones de formatge fresc i els torrons del tipus de Xixona.
Els recipients i tècniques de cuina no eren gaire diferents als actuals. El peix es cuinava a la graella, en paelles (fregit), en olles (sopes) o cassoles de terrissa (suquets). El mot català de paella ve del llatí patella. Existia un tipus d'olla, que era de terrissa com totes, però tenia un forat al fons, i servia per a cuinar aliments al vapor, posant-la sobre una altra olla normal. També s'utilitzaven els morters (ja es feien picades, però a més per a moldre fruita seca i altres aliments), coladors, motlles per a pastissos i culleres. El parament de taula, sobretot a les llars riques, era molt abundant i variat.
Els grecs i els romans dividien els grans convits en dues parts, a la primera es menjava (amb els dits, o amb ajuda de culleres i una mena de punxons; els aliments ja estaven preparats per anar directament a la boca), mentre que la segona estava dedicada a conversar i beure. Van introduir, doncs, el concepte de sobretaula. Aquests convits o banquets, ja que els grecs els feien asseguts en bancs, tenien una gran importància social i incloïen espectacles (música, acrobàcia, etc.), a més de ser una teatralització en si mateixos, amb una gran importància en el nombre de criats, la seva roba, la decoració, els utensilis, el menu, etc. Aquesta teatralització i concepte de l'espectacle i l'abundància com a part d'un festí continuarà present -per als que s'ho podien permetre, òbviament- fins a l'edat mitjana.
Tenim un recopilatori de receptes i consells d'època tardana romana, anomenat De re coquinaria i signat per un tal Apicius, que descriu amb molt de detall la cuina grega i romana abans que aquesta, als Països Catalans, prengués contacte directe amb els productes i tècniques àrabs, ja a l'època medieval.
Edat mitjana Cuina tradicional clàssica catalana miniatura|Les panades ja estan descrites als llibres de cuina medievals manuscrits en català, com per exemple en Com tayllaràs devant un senyor miniatura|Al Llibre del coch es descriu una recepta molt semblant a l'arròs i crosta miniatura|La samfaina es va crear en aquesta època, tot i que el tomàquet s'afegiria més tard, a l'edat moderna La cuina tradicional clàssica catalana és la que es va constituir a l'edat mitjana, època en què també es van desenvolupar altres aspectes culturals, com per exemple, la llengua catalana, es van escriure els primers receptaris de cuina catalana, etc. En aquesta època, els cuiners catalans eren els més ben considerats a Europa. La taula i la cuina es van refinar molt respecte a la cultura romana.
En aquesta època es fan els primers arrossos i plats amb fideus, així com molts dels plats, dolços i llaminadures que encara existeixen actualment. Es fan ja anxoves conservades en vinagre, tonyina en conserva i escabetxos de sardines. S'usa molt la llar de foc, a diferència de la cuina romana, i també molt el morter per a picar fruita seca, en especial per a les picades i per a obtenir llet, que es feia gairebé sempre d'ametlles, tot i que els receptaris ja proposen que és reemplaçable amb la llet animal, i viceversa. La llet animal és al començament de cabra, i més endavant també pot ser d'ovella. Es fan mató, formatges, pernils i botifarres. Ja en aquesta època moltes preparacions comencen amb sofregits, encara sense tomàquet, i acaben amb picades.
Als Països Catalans, va ser molt important la influència de les cultures romana d'Orient i otomana que van viure en aquestes terres durant segles, així com la gastronomia -i en especial la pastisseria i confiteria- de tradició jueva, i també aspectes que introduïren els posteriors cristians com a reacció al xoc cultural amb aquests pobles, per exemple el pas a l'ús de saïm i de porc en preparacions d'origen no cristià, per demostrar la seva cristiandat, o els vins i licors amb finalitats no mèdiques ja de manera oficial.
El gust per les barreges de dolç i salat va ser una aportació de la cultura àrab molt apreciada en la cultura medieval. En general, el nombre de productes utilitzats i de barreges entre si disminueix bastant respecte a la gastronomia grecoromana i encara més respecte a la dels ibers, en el que es considera un refinament dels gustos i la idea que ja no és vàlid menjar qualsevol cosa. Es deixen de menjar alguns animals que actualment ens semblarien estranys, però encara trobem als receptaris gats (amb allioli, per exemple, en el Llibre del coch, preparat com el conill amb allioli actual)El gust d'un poble: els plats més famosos de la cuina catalana, pàg. 57, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002. i ossos. Els cavalls, en canvi, en un món de cavallers, no es consideren menjables.