El Pong (o Tele-pong) és un videojoc creat per l'empresa Atari i comercialitzat en màquines recreatives per primera vegada el 29 de novembre de 1972. Va ser un dels primers videojocs d'arcade i un dels primers videojocs comercials per a màquines recreatives. Una curiositat del PONG es que va ser el primer videojocc en ficar música. El joc és una adaptació del tennis de taula a la pantalla de televisió. El nom PONG amb majúscules, és una marca registrada per Atari, mentre el terme pong, fa referència al tipus de joc de pilota i bastons. Va ser creat per l'enginyer informàtic estatunidenc Allan Alcorn com un exercici d'entrenament encarregat pel cofundador d'Atari Nolan Bushnell, però Bushnell i el cofundador d'Atari Ted Dabney van quedar sorpresos per la qualitat del treball d'Alcorn i van decidir comercialitzar-lo. Bushnell va basar el concepte del joc en un de ping-pong electrònic i el va incloure a la Magnavox Odyssey, la primera videoconsola domèstica. Com a resposta, Magnavox va demandar posteriorment Atari per infracció de patents.
Pong va ser el primer videojoc amb èxit comercial i va impulsar la indústria dels videojocs juntament amb Magnavox Odyssey. Poc després del seu llançament, diverses empreses van començar a produir jocs que l'imitaven. Aviat, però, els competidors d'Atari van llançar nous tipus de videojocs que es desviaven del format original de Pong, un fet que va portar Atari a animar el seu personal a anar més enllà del Pong per a produir jocs més innovadors.
Atari va llançar diverses seqüeles de Pong que es basen en el joc original afegint noves funcions. Durant la campanya de Nadal de 1975, Atari va llançar una versió casolana de Pong exclusivament a través de les botigues Sears. La versió domèstica també va ser un èxit comercial i va generar nombrosos clons. El joc es va refer en nombroses plataformes portàtils i domèstiques després del seu llançament.
Jugabilitat miniatura|esquerra|alt=el videojoc és una representació d'un joc de tennis de taula.|Les dues pales tornen la pilota endavant i enrere. La puntuació es manté amb els números de la part superior de la pantalla. Pong és un videojoc esportiu bidimensional que simula el tennis de taula. El PONG té un funcionament bàsic: cada oponent controla una de les raquetes i ha d'evitar que l'altre jugador enviï la pilota fora del seu camp. El moviment de les raquetes o paletes és vertical i la pilota es mou en dues dimensions. Si la pilota impacta contra alguna de les dues raquetes, canvia la seva direcció horitzontal.
Desenvolupament i història
miniatura|upright|alt=Una foto de prop d'un home amb barba.|L'enginyer d'Atari Allan Alcorn va dissenyar i fabricar el Pong com a exercici d'entrenament.
La versió més antiga similar al Pong data del 1958: un joc de William A. Higinbotham que funcionava amb un oscil·loscopi i s'anomenava «tennis per a dos». Ralph Baer, el 1966, creà una altra versió del joc, utilitzant com a sortida de vídeo un televisor. Pong va ser el primer joc desenvolupat per Atari. Després de produir Computer Space, Bushnell va decidir formar una empresa per produir més jocs concedint llicències d'idees a altres empreses. El primer contracte va ser amb Bally Manufacturing Corporation per a un joc de conducció. Poc després de la fundació, Bushnell va contractar Allan Alcorn per la seva experiència en enginyeria elèctrica i informàtica; Bushnell i Dabney també havien treballat anteriorment amb ell a Ampex. Abans de treballar a Atari, Alcorn no tenia experiència amb els videojocs. Per aclimatar Alcorn a la creació de jocs, Bushnell li va donar un projecte que secretament pretenia ser un exercici d'entrenament. Bushnell va dir a Alcorn que tenia un contracte amb General Electric per a un producte i va demanar a Alcorn que creés un joc senzill amb un punt mòbil, dues paletes i dígits per mantenir la puntuació. El 2011, Bushnell va afirmar que el joc estava inspirat en versions anteriors de tennis electrònic amb les que havia jugat abans; Bushnell va jugar a una versió d'un ordinador PDP-1 el 1964 mentre assistia a la universitat. Tot i això, segons Alcorn va ser una resposta directa a la visualització de Bushnell del joc de tennis de la Magnavox Odyssey. El maig de 1972, Bushnell havia visitat el Magnavox Profit Caravan a Burlingame, Califòrnia, on va jugar a una demostració de la Magnavox Odyssey, concretament el joc de tennis taula. Tot i que pensava que el joc tindria poca qualitat, Bushnell en veure'l va assignar-lo a Alcorn.
La primera vegada que Alcorn va examinar els esquemes de Bushnell de Computer Space va trobar que eren il·legibles. Va continuar creant els seus propis dissenys basant-se en el seu coneixement de la lògica transistor a transistor i el joc de Bushnell. Considerant que el joc bàsic era massa avorrit, Alcorn va afegir funcions per fer-lo més atractiu. Va dividir la pala en vuit segments per canviar l'angle de retorn de la pilota. Per exemple, els segments centrals retornen la pilota a un angle de 90° en relació amb la paleta, mentre que els segments exteriors retornen la pilota a angles més petits. També va fer que la pilota s'accelerés a mesura que avançava la partida, i que la velocitat es restablia davant la pèrdua de la pilota. Una altra característica va ser que les pales del joc no podien arribar a la part superior de la pantalla. Això va ser causat per un circuit senzill que tenia un defecte inherent. En lloc de dedicar temps a solucionar el defecte, Alcorn va decidir mantenir-ho perquè incrementava la dificultat del joc i ajudava a limitar el temps en què es podia jugar; ja que pensava que sense aquest defecte, dos jugadors hàbils podrien jugar ininterrompudament.
Després de tres mesos del desenvolupament, Bushnell va dir a Alcorn que volia que el joc presentés efectes de so realistes i una multitud cridant. Dabney volia que el joc "bufés" i "xiulés" quan un jugador perdia una ronda. Alcorn tenia poc espai disponible per a l'electrònica necessària i desconeixia com crear aquests sons amb circuits digitals. Després d'inspeccionar el generador de sincronització, va descobrir que podia generar diferents tons i els va utilitzar per als efectes sonors del joc. Per construir el prototip, Alcorn va comprar un aparell de televisió blanc i negre Hitachi per $75 d'una botiga local, el va col·locar en una màquina recreativa de fusta d'1,2 m i va soldar els cables en plaques per crear els circuits necessaris. El prototip va impressionar tant Bushnell i Dabney que van pensar que podia ser un producte rendible i van decidir provar-ne la comercialització.
miniatura|esquerra|alt=Una fotografia horitzontal que mostra la meitat superior d'un armari arcade taronja.|El prototip Pong que s'utilitzava a la taverna.
L'agost de 1972, Bushnell i Alcorn van instal·lar el prototip Pong en un bar local, Andy Capp's Tavern. Van seleccionar el bar per la seva bona relació amb el propietari i el gerent del bar, Bill Gaddis; Atari subministrava màquines de pinball a Gaddis. Bushnell i Alcorn van col·locar el prototip en una de les taules prop de les altres màquines d'entreteniment: una caixa de discos, màquines de pinball i el Computer Space. El joc va tenir una bona acollida la primera nit i la seva popularitat va continuar creixent durant les properes setmanes. Bushnell va anar llavors a fer un viatge de negocis a Chicago per mostrar Pong als executius de Bally i Midway Manufacturing; tenia la intenció d'utilitzar el Pong per complir el seu contracte amb Bally, en lloc del joc de conducció. Pocs dies després, el prototip va començar a presentar problemes tècnics i Gaddis es va posar en contacte amb Alcorn per solucionar-ho. En inspeccionar la màquina, Alcorn va descobrir que el problema va ser que el mecanisme de les monedes estava desbordat.
Després de conèixer l'èxit del joc, Bushnell va decidir que Atari tindria més beneficis per fabricar el joc en lloc de llicenciar-lo, però l'interès de Bally i Midway ja s'havia despertat. Bushnell va decidir informar a cadascun dels dos grups que l'altre no estava interessat —Bushnell va dir als executius de Bally que els executius de Midway no el volien i viceversa— per preservar les futures relacions. En escoltar el comentari de Bushnell, els dos grups van rebutjar la seva oferta. Bushnell va tenir dificultats per trobar suport financer pel Pong; els bancs ho veien com una variant del pinball, que aleshores el públic en general associava a la màfia. Atari finalment va obtenir una línia de crèdit de Wells Fargo que usar per ampliar les seves instal·lacions per allotjar una cadena de muntatge. La companyia va anunciar el Pong el 29 de novembre de 1972. La direcció va buscar treballadors de muntatge a l'oficina local de col·locació, però no va poder mantenir-se al dia amb la demanda. Els primers armaris arcade produïts es van muntar molt lentament, aproximadament deu màquines al dia, moltes de les quals van fallar en les proves de qualitat. Finalment, Atari va racionalitzar el procés i va començar a produir el joc en grans quantitats. El 1973 van començar a enviar Pong a altres països amb l'ajut de socis estrangers.
Versió domèstica miniatura|esquerra|alt=Foto d'una consola de videojocs dedicada amb dos comandaments.|La consola Home Pong d'Atari, llançada a través de Sears el 1975 Després de l'èxit de Pong, Bushnell va empènyer els seus empleats a crear nous productes. El 1974, l'enginyer d'Atari, Harold Lee, va proposar una versió domèstica del Pong que es connectaria a un televisor: Home Pong. El sistema va començar a desenvolupar-se amb el nom en clau Darlene, el nom d'una empleada d'Atari. Alcorn va treballar amb Lee per desenvolupar els dissenys i el prototip i els va basar en la mateixa tecnologia digital utilitzada en els seus jocs arcade. Els dos treballaven per torns per estalviar temps i diners; Lee treballava la lògica del disseny durant el dia, mentre que Alcorn depurava els dissenys a les nits. Després que els dissenys fossin aprovats, el company enginyer d'Atari, Bob Brown, va ajudar a Alcorn i Lee a construir un prototip. El prototip consistia en un dispositiu connectat a un pedestal de fusta que contenia més de cent cables, que finalment va ser substituït per un circuit integrat dissenyat per Alcorn i Lee; el xip encara s'havia de provar i construir abans que es construís el prototip. El xip es va acabar a la segona meitat del 1974 i, en aquell moment, va ser el xip amb més rendiment utilitzat en un producte de consum.
Bushnell i Gene Lipkin, el vicepresident de vendes d'Atari, es van dirigir als minoristes de joguines i electrònica per vendre Home Pong, però van ser rebutjats. Els minoristes consideraven que el producte era massa car i no interessaria als consumidors. Atari es va posar en contacte amb el departament Sears Sporting Goods després de descobrir un anunci de la Magnavox Odyssey a la secció de productes esportius del seu catàleg. El personal d'Atari va discutir el joc amb un representant, Tom Quinn, que va expressar entusiasme i va oferir a la companyia un acord exclusiu. Creient que podrien trobar termes més favorables en altres llocs, els executius d'Atari van declinar i van continuar perseguint els minoristes de joguines. El gener de 1975, el personal d'Atari va crear una cabina de Home Pong a l'American Toy Fair (una fira de mostres) a Nova York, però no hi va haver comandes a causa de l'elevat preu de cada unitat.