Talteüll ( o , en francès Tautavel) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 878 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. Dins del terme comunal hi ha la Cauna o cova de l'Aragó, on s'han trobat restes prehistòriques de l'anomenat home de Talteüll, de 450.000 anys d'antiguitat.
Etimologia Joan Coromines explica l'origen del topònim Talteüll a partir de la frase, proferida pel senyor del lloc, referint-se al seu castell Tal te vull (Així és com vull que siguis i et mantinguis meu, incloent-hi la idea que no sigui de cap altre senyor).
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Talteüll en el Rosselló miniatura|esquerra|Talteüll, des del castell El terme de Talteüll, de 5347 hectàrees d'extensió (el quart en territori del Rosselló), és situatEl terme de Talteüll en els ortofotomapes de l'IGNTalteüll a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a l'extrem nord-oest de la subcomarca de les Corberes catalanes, al límit nord de la Catalunya Nord i dels Països Catalans, ran de la Fenolleda i del Perapertusès.
Aquest terme comprèn bàsicament la vall del Verdoble, a més del vessant nord de la de la Ribera de Maurí, emmarcada al sud-est per la Serra de Talteüll. La zona central és bastant plana, però el terme té també importants zones muntanyoses.
Termes municipals limítrofs:
El poble Talteüll és situatEl poble de Talteüll en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra del Verdoble, en un lloc on el riu fa una inflexió cap a ponent que deixa un bon espai a la plana, on es va formar el poble. Aquest formà el nucli vellEl poble de Talteüll en els ortofotomapes de l'IGN al voltant de l'església parroquial de Sant Genís i del seu cementiri, tot i que no es tracta d'una cellera per la modernitat de la formació del mateix poble, al (el poble vell era dalt la serra, a prop del castell, on queden alguns vestigis d'aquell poble antic).
El poble s'allargassà seguint les carreteres que en surten (cap a Vingrau, al nord-est, cap a Cases de Pena, al sud-oest, i cap a Estagell i Pasiòls, al nord-oest; així es formaren els barris de la Carrerada i el Veïnat d'Amunt. En aquesta primera perifèria es troben les dues Cava Cooperativa, el Cementiri i el Centre de Vacances. A les Planes i a la Miralla, a banda i banda d'aquesta sortida cap al nord-oest, es formà modernament un nou barri de cases aïllades, de l'estil dels lotissements tan habituals actualment a tot el Rosselló. En un d'aquests eixamples moderns, a prop de la carretera de Vingrau, hi ha el Museu de Talteüll - Centre Europeu de Prehistòria.
Les Santes Puelles La capella i antic poble de les Santes Puelles ésEl lloc i capella de les Santes Puelles en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra del Còrrec de les Santes, a ponent del poble de Talteüll, amb l'església de les Santes Puelles, construcció edificada el 1876 sobre una de més antiga, citada el 1292.
L'Alentó Al sud del territori comunal, a la dreta del VerdobleLloc on era Alentó, en els ortofotomapes de l'IGN poc abans de la seva confluència en l'Aglí, hi havia hagut el lloc de l'Alentó, amb l'església de Sant Genís, parroquial a l'edat mitjana, i el Castell de l'Alentó, documentat anteriorment a Talteüll.
Sant Martí de la Roca És una altra capella desapareguda del terme de Talteüll. Documentada el 1157, era dalt de la cresta escarpadaLloc on era la capella de Sant Martí de la Roca, en els ortofotomapes de l'IGN que li dona nom, on possiblement hi hagué un oppidum a l'antiguitat.
El Castell de Talteüll SituatEl Castell de Talteüll en els ortofotomapes de l'IGN en un esperó rocós al sud-est i damunt del poble actual, el Castell de Talteüll és en ruïnes, però conserva restes força importants. Entre les restes, la població primigènia de Talteüll. També hi havia l'església de Santa Maria del Castell de Talteüll, en alguna monografia esmentada com a la Santa Creu.
La Torre del Far Situada al sud-estLa Torre del Far en els ortofotomapes de l'IGN del poble de Talteüll, en el cim més alt de la Serra de Talteüll, a ran del termenal amb Cases de Pena, la Torre del Far és una torre de guaita i de senyals medieval, de construcció romànica.
La Cauna -o cova- de l'Aragó Al nord del terme, en el vessant meridional del Planal de la Cauna d'Aragó, a prop a l'esquerra del VerdobleLa Cauna de l'Aragó en els ortofotomapes de l'IGN es troba la Cauna de l'Aragó -cova, en el parlar local. S'hi han trobat els vestigis humans més antics de tot Europa.
Els masos del terme Les construccions aïllades de Talteüll són l'Alberg del Mas de l'Alzina, o Mas de l'Alzina, abans Mas de l'Ullastre, tres cabanes sense nom, la Casa Cantonyera, el Casot d'en Morat, dos cortals sense nom, el Cortal del Vernadàs, el Mas Cama, el Mas de la Devesa, el Mas -abans Cortal- de Foradada, el Mas de la Ursuleta, el Mas de les Fredes, el Mas d'en Cirac, el Mas d'en Domingo, el Mas d'en Gualart, el Mas d'en Janell, el Mas de la Pallassa, abans de l'Esperó, el Mas d'en Parès, el Mas d'en Peixoner, el Mas Peix, la Mesoneta i el Molí. Noms antics, ja en desús són els del Casot d'en Jambert, el Cortal de les Fredes, el Cortal d'en Benecís, el Cortal d'en Simeó, el Cortal d'en Víctor, o Mas d'en Carrabina, el Mas de la Balí, un altre Mas d'en Cirac, el Mas d'en Magre, un altre Mas d'en Parès, el Mas d'en Simó, el Mas d'en Víctor, el Mas Nou i la Teulera, o Teulera d'en Pietxó. El Cortal del Pas de Jalà, dit també simplement Pas de Jalà, és en ruïnes i el Mas d'en Saman i el Mas d'Espatllat són desapareguts (el darrer també és un nom antic). També hi havia el Dolmen del Camp de l'Arquet, desaparegut, que feia de senyal termenal que es coneix com a Barri o Piló del Camp de l'Arquet.
Els cursos d'aigua En el terme de Talteüll es troben dos cursos d'aigua al voltant dels quals s'organitzen les conques hídriques del terme. Tots dos, la Ribera de Maurí i el Verdoble, són afluents de l'Aglí, però llur desembocadura es dona ja fora del terme de Talteüll (exactament, en el d'Estagell. A ponent del terme discorre, procedent del terme de Maurí, a la Fenolleda, la Ribera de Maurí, que és termenal; els afluents per la seva banda esquerra procedeixen de Talteüll: el Còrrec de Riessols, el de la Plana, el Rec de la Devesa, que marca tota una vall a la meitat central-occidental del terme, en la qual es troben els còrrecs del Bac del Trompetaire, del Trauc de l'Olla, de la Font d'en Morat, de la Coma de les Mandres, de la Coma d'en Benecí, del Mollet, o del Grau de Mollet, del Mas de les Fredes, de la Brossa, del Mas Cama, del Mas Peix, del Serrat de la Devesa, del Clot de la Serra, de la Serra de Birà, del Clot de la Brosta, de la Perxa, de la Solana Gran, del Trauc del Colom, de la Solana Petita, del Marfullar (dos amb el mateix nom), de la Coma d'en Jofre, els dos de la Jaça d'en Biell, de la Serra Llarga, d'en Palairic, de Prat Batut, del Rodonar, de les Brugueres, de la Font d'en Morat, del Pla de les Ponces, del Bac de les Coves, de les Brugueres (dos més, a part de l'anterior), dels Marinols (dos de diferents), del Molar, de l'Estany Polit i de la Corbarola.
Més a llevant es troba la vall principal del terme, la del Verdoble, en el qual aflueix un bon munt de còrrecs: el de la Dou Candès de Cabrils, el d'en Saman, la Coma del Coll del Boix, el Còrrec del Mas d'en Saman, el del Fonoll, el de l'Argentinar, la Ribera de Vingrau, el d'Atrapaconills, el Còrrec de Fossalet, el de la Teulera, el de l'Esperó, el del Pontet Trencat, el de la Cabreta, el d'en Bernat, el del Gorner, el de la Cella, el dels Plançons, el del Bosquet, o de la Coma del Bosquet, el de les Clobagueres, el dels Pujols, el dels Prats, el de les Vinyes, el de les Canals, el de Coma Dalí, el de la Coma del Rei, el del Comijà, el de la Mollera, el de les Planes, el de la Coma del Bordell, la Mollera d'en Pomiès, del Mas d'en Simeó, del Mas de la Ursuleta, de la Bassa d'en Parès, del Roc de la Cest, abans de les Salines d'en Palairic, dels Cotius de la Balí, de la Coma del Gascó, de Mont-rodon, de les Santes, del Mas d'Espatllat, del Priorat, de la Vinya del Cantillar, de la Coma del Gascó, de la Viuda, del Devinar, del Coll de les Alzines, de la Coma dels Colls, de Picatalent, de la Pubilla, de Praximà, del Mas d'en Domingo, de la Coma del Mal Temps, la Coma del Comador, la Coma del Camp del Barbiu i el Còrrec de la Gironella.
A l'extrem nord del terme neix dins de Talteüll el Còrrec de Cabrils, que de seguida se'n va cap a Vingrau; a l'extrem oriental, de forma semblant, s'originen a Talteüll els còrrecs dels Clots de Dessús, de les Nou Boques, la Coma dels Conills, la Coma dels Aladers, la Coma del Sac i la Coma del Camp d'en Julià que, units, davallen cap a Salses. De la Serra de Talteüll baixen cap al terme de Cases de Pena tot de còrrecs: la Coma de Puig Burgat, o de les Pasteres, el Còrrec de la Coma de Forn Majester, el de la Coma dels Diners, la Coma de Roca Roja, la Coma de l'Eirola, la Coma de Trencabotells, la Coma de les Teixoneres, la Coma d'en Finestres, la Coma de l'Ignasi, la Coma dels Travassos, la Coma de les Egues, la Coma d'en Rabadà, la Coma del Forn del Cantillar i la Coma Gran de Jau.
La vall del Verdoble conté alguns canals d'irrigació: la Diga, o Resclosa del Rec del Mas de Jau, el Rec de la Plana, el Rec del Mas de l'Alzina, el Rec del Mas de Jau, la Resclosa del Rec del Mas de Jau i el Túnel del Rec de Jau.
Destaquen en el terme de Talteüll algunes fonts: Aigues Fredes (font mineral), la Font del Cortal de les Fredes i la Font d'en Rabadà.
Orografia miniatura|Les gorges dels Goleirós, prop de la Cauna de l'Aragó. Alguns dels topònims de Talteüll indiquen formes de relleu, com ara bagues: el Bac de Cabrils, el Bac del Bosquet, el Bac de l'Eixau, el Bac de les Coves, el Bac del Trompetaire i el Bac de Mont-rodon; Boscs: el Bosc, el Bosc Comunal de Talteüll i el Bosc Departamental del Mas de l'Alzina; coves, aquí anomenades caunes: Cauna de l'Aragó, o de l'Aragué, Cauna de les Bruixes, Cauna d'en Jofre, Cauna d'en Llorenç; Clots: el Clot de la Brosta, els Clots de Dessús; colls: Collada Baixa, Collada Gran, Coll de la Jaça d'en Biell, Coll de l'Agueit, Coll del Boix, Coll de les Alzines, Coll de Guizalard, o dels Guizalard, Coll d'en Segalà; comes: Coma Dalí, Coma de la Viuda, Coma del Bordell, Coma del Bosquet, Coma de les Mandres, Coma del Gascó, Coma del Mal Temps, Coma del Rei, o Coma Cellera, Coma dels Colls, Coma dels Diners, Coma dels Jaçals, Coma d'en Benecí, Coma d'en Mateu; costes: la Costa, Costa de la Devesa, Costa del Bosquet, Costa de les Blanqueteres, Costa de les Carreres; gorges: Els Goleirós; muntanyes: Montoriol, Mont-rodon, Pic Burgat, o Puig Burgat, Pic de la Corona, o Puèg de la Corona, Puig Alt, el Puig d'en Pallat; plans: Pla de les Ponces, o la Ponça, la Plana, la Plana Baixa, la Plana de l'Arieja, el Planal de la Cauna d'Aragó, el Planal de la Gironella, el Planal de la Jaça dels Porcs, el Planal de l'Eriola, el Planal de les Comes, el Planal de les Teixoneres, el Planal de Mont-rodon, els Planals de Pic Burgat, el Planer de la Nereda, o, simplement, la Nereda, les Planes; ribes: la Riba del Bac, la Riba del Molí, la Riba del Priorat, les Ribes dels Marinols, les Ribes de Montoriol, les Ribes de Praximà; roques destacades: la Roca de Sant Martí, o, simplement, Sant Martí, Rocamor, la Roca Roja, Roc de Jau, Roc de la Cest, Roc del Mont de Sant Bernat, els Rocs Negres; serres i serrats: Serra de Birà, Serra de la Gironella, Serra de l'Argentinar, Serra dels Clots de Dessús, Serra de Montoriol, Serra d'en Cantallops, Serra de Talteüll, Serra Llarga, Serrat de la Devesa, Serrat de la Pubilla, Serrat del Gascó, o de la Coma del Gascó, Serrat del Mas, Serrat del Rec del Fonoll, Serrat dels Camps dels Barrots, Serrat dels Conills, Serrat d'en Cuix, Serrat de Trencabotells, Serrat Nalt, i solanes: la Solana Gran, la Solana Petita.
El terme comunal miniatura|esquerra|Talteüll i la seva plana, farcida de vinyes