va ser un enginyer aeroespacial estatunidenc i directiu de la NASA (National Aeronautics and Space Administration).
Nascut a Nova York, al barri del Bronx, va estudiar a la Universitat de Michigan, on va rebre el títol de doctor en enginyeria mecànica el 1955. Després de treballar pels Laboratoris Bell en el sistema de guia inercial per ràdio del míssil balístic intercontinental Titan I, va ser contractat per la NASA el 1961. Com a ajudant del director de l'Oficina de Vols Espacials Tripulats (Office of Manned Space Flight) de la citada agència, i més tard com a cap de l'Oficina del Programa de la Nau espacial Apollo (Apollo Spacecraft Program Office), Shea va exercir un paper clau en la determinació del curs del programa Apollo en influir en la decisió de l'agència espacial a favor de la trobada en òrbita lunar i donar suport virtual a totes les proves del coet Saturn V. Encara que algunes vegades va causar controvèrsia dins de l'agència, Shea va ser recordat pel seu antic col·lega George Mueller com «un dels millors enginyers de sistemes del nostre temps».Mueller, "Joseph F. Shea," in Memorial Tributis: National Academy of Engineering, Volume 10, p. 211.
El 1967, profundament implicat en les investigacions sobre l'incendi del Apollo 1, Shea va patir una crisi nerviosa com a resultat de l'estrès que patia. Va ser relegat de la seva posició i va deixar la NASA més tard. De 1968 a 1990 va treballar com a alt directiu de Raytheon, a Lexington (Massachusetts), i allí es va convertir en professor adjunt d'aeronàutica i astronàutica en el MIT. Mentre Shea servia com a assessor de la NASA en el redisseny de l'Estació Espacial Internacional al 1993, va ser obligat a dimitir del seu càrrec a causa de problemes de salut.
Infància i educació Shea va néixer i va créixer en el barri del Bronx, a (Nova York), sent el major dels fills d'una família catòlica d'origen irlandès. El seu pare treballava com a mecànic al metro de Nova York. De nen, Shea no mostrava interès per l'enginyeria; era un bon corredor i esperava convertir-se en atleta professional. Va estudiar en un institut catòlic i es va graduar quan tenia només 16 anys.Murray i Coix, Apollo, p. 121.
Després de la seva graduació, Shea es va allistar el 1943 a la Marina i es va enrolar en un programa que el portaria a la universitat. Va començar els seus estudis al Dartmouth College, passant després a l'Institut Tecnològic de Massachusetts i finalment a la Universitat de Michigan, on romandria fins que va obtenir el seu doctorat el 1955. El 1946, va ser comissionat com alferes a la Marina i va rebre la llicenciatura en matemàtiques. Shea va obtenir més tard els títols de Master en Ciències (MSc) (1950) i doctor (Ph.D.) (1955) en enginyeria mecànica per la Universitat de Michigan. Mentre obtenia el seu doctorat, va trobar temps per ensenyar a la universitat i mantenir un treball en els Laboratoris Bell.Murray i Coix, Apollo, p. 121.Mueller, "Joseph F. Shea," en Memorial Tributis: National Academy of Engineering, Volume 10, p. 211.
Enginyer de sistemes Després de rebre el seu doctorat, Shea va treballar als Laboratoris Bell de Whippany (Nova Jersey), primer com a enginyer de sistemes del sistema de guia per ràdio del míssil balístic intercontinental (MBI) Titan I i més tard com a director del programa i desenvolupament del sistema de guia inercial de l'MBI Titan II.Mueller, "Joseph F. Shea," in Memorial Tributis: National Academy of Engineering, Volume 10, p. 212. L'especialitat de Shea era l'enginyeria de sistemes, un nou tipus d'enginyeria desenvolupada en els anys 1950 que estava enfocada en la direcció i integració de projectes a gran escala, convertint el treball dels enginyers i contractistes en un tot funcional. Va tenir un paper significatiu en el projecte Titan I. En paraules de George Mueller: «Va aportar una quantitat considerable d'innovacions en enginyeria i una gran perícia en la direcció de projectes, i va ser responsable directe del reeixit desenvolupament d'aquest pioner sistema de guia». A més de les habilitats tècniques de Shea, aviat es va fer evident que també era un excel·lent director de persones. Conegut pel seu ràpid intel·lecte, també es va guanyar l'estima dels seus subordinats gràcies a petites excentricitats com ara la seva afició a crear enginyosos calembours i l'hàbit de portar mitjons vermells a cites importants.Murray i Coix, Apollo, p. 122. Durant els dies crítics del projecte Titan Shea es va mudar a la planta, dormint en un catre en la seva oficina per així estar disponible a tota hora si se li necessitava.Murray i Coix, Apollo, p. 123.
Havent beneficiat al projecte en temps i pressupost, Shea va aconseguir una bona reputació en la comunitat aeroespacial. L'any 1961 se li va oferir i va acceptar un lloc als Laboratoris de Tecnologia Espacial (Space Technology Laboratories), una divisió de TRW Inc., on va continuar treballant sobre els sistemes de míssil balístic.
Carrera a la NASA miniatura|Shea fent una demostració de l'acoblament entre el mòdul lunar i el mòdul de comandament de la nau Apollo. El desembre de 1961, la NASA va convidar a Shea a una entrevista per al lloc d'ajudant del director de l'Oficina de Vols Espacials Tripulats (OMSF). Brainerd Holmes, el director de l'OMSF, havia estat buscant un ajudant que pogués oferir experiència en enginyeria de sistemes, algú amb les habilitats tècniques necessàries per supervisar el programa Apollo en el seu conjunt. Shea va ser recomanat pels assessors de Holmes, que havien treballat amb ell als Laboratoris Bell.Murray i Coix, Apollo, pàg. 120-1. Encara que Shea portava treballant a Space Technology Labs menys d'un any, li va captivar el repte que li oferia el nou lloc a la NASA. «Vaig poder veure que necessitaven gent bona al programa espacial» -va dir més endavant-, «i jo era una mica gallet en aquella època».
Trobada en òrbita lunar Quan Shea va ser contractat per la NASA, el compromís del president John F. Kennedy de portar l'home a la Lluna només portava set mesos, i moltes de les decisions importants que donarien forma al programa Apollo encara no s'havien pres. Entre elles, la més important era la manera com la NASA faria l'allunatge. Quan Shea va començar per primera vegada a considerar el tema l'any 1962, la majoria dels enginyers i directors, incloent a Wernher von Braun, el director de Marshall Space Flight Center (Centre Marshall de Vols Espacials) estaven a favor bé d'una opció denominada ascens directe (direct ascent), en la qual la nau Apollo allunitzaria i tornaria a la Terra com una sola unitat, o bé d'una trobada en òrbita terrestre (earth orbit rendezvous), on la nau s'ensamblaria estant encara en òrbita al voltant de la Terra. No obstant això, dissidents com John C. Houbolt, un enginyer de Langley, es decantaven per una opció que llavors era considerada com més arriscada. Es tractava del trobada en òrbita lunar (lunar orbit rendezvous), en el qual l'allunatge es duria a terme usant dues naus espacials: un mòdul de comandament que romandria en òrbita al voltant de la Lluna, i un mòdul lunar que baixaria a la Lluna i després tornaria a l'òrbita lunar per acoblar-se amb el mòdul de comandament.Hansen, Enchanted Rendezvous, passim. miniatura|esquerra|La decisió de la trobada en òrbita lunar s'anuncia en una roda de premsa de la NASA al juliol de 1962. Joe Shea és el que es troba a la dreta de la imatge. El novembre de 1961, John Houbolt va enviar un escrit advocant per la trobada en òrbita lunar (LOR en anglès) a Robert Seamans, el vicedirector de la NASA. Segons Shea recordava, «Seamans va donar una còpia de la carta d'Houbolt a Brainerd Holmes, el director de l'OMSF. Holmes va posar la carta a la meva taula i va dir: "Imagina-t'ho"».Shea, Oral History (PDF), 26 d'agost de 1998, Projecte d'Història Oral del Centre Espacial Johnson, p. 1. Shea va decidir implicar-se en la trobada en òrbita lunar com a resultat d'aquesta carta. Encara que va començar tenint una lleu preferència per la trobada en òrbita terrestre, Shea «s'enorgullia» segons els historiadors espacials Murray i Coix «d'anar onsevulla que li portessin les dades».Murray i Coix, Apollo, p. 124. En aquest cas, les dades li van portar al Langley Research Center (Centre Langley d'Investigació) de la NASA a Hampton (Virgínia), on es va trobar amb John Houbolt i amb el Grup Espacial d'Operacions (Space Task Group), i es va convèncer que la trobada en òrbita lunar era una opció que valia la pena considerar.Hansen, Enchanted Rendezvous, p. 23.
La tasca de Shea va passar a convertir-se a portar a la NASA a una decisió ferma sobre el tema. Aquesta tasca era complicada pel fet que havia de crear un consens entre els diferents centres de la NASA, sobretot el Centre de Naues Espacials Tripulades (Manned Spacecraft Center) a Houston (Texas), encapçalat per Robert Gilruth, i el Centre de Vol Espacial Marshall (Marshall Space Flight Center) a Huntsville (Alabama), amb Wernher von Braun al capdavant. Les relacions entre ambdós centres no eren bones, i va constituir una fita important en el progrés del programa Apollo que von Braun i el seu equip finalment convinguessin a acceptar la superioritat del concepte de la trobada en òrbita lunar. La NASA va anunciar la seva decisió en una conferència de premsa l'11 de juliol de 1962, només sis mesos després que Shea s'unís a la NASA. L'historiador espacial James Hansen conclou que Shea «va tenir un paper fonamental en donar suport a les idees d'Houbolt i prendre la decisió a favor de la trobada en òrbita lunar», mentre que el seu antic col·lega George Mueller escriu que «és un tribut a la lògica i el lideratge de Joe que aquest fos capaç de crear un consens en els centres en una època en la qual eren autònoms».Mueller, citat en Rosen, "Apollo 11 remembered," Aerospace America, novembre de 1994, p. B7.
Durant el temps que va estar a l'OMSF, Shea va ajudar a resoldre molts dels inevitables debats i conflictes sobre enginyeria que van sorgir durant el desenvolupament de la nau espacial Apollo. El maig de 1963, va formar una Comissió de Revisió (Panell Review Board), unint a representants dels diferents comitès que ajudarien a coordinar el treball entre els centres de la NASA. Sota les ordres de Shea, aquesta coordinació va ser molt més eficient.Brooks, Grimwood i Swenson, Chariots for Apollo, pàg. 122?3
Director del programa L'octubre de 1963, Shea va passar a ser el nou director de l'Oficina del Programa de la Nau espacial Apollo (Apollo Spacecraft Program Office o ASPO) a Houston. Encara que tècnicament era un descens de categoria, aquest nou lloc va donar a Shea la responsabilitat de dirigir el disseny i construcció dels mòduls de comandament i mòdul lunar de l'Apollo. De particular interès per a Shea va ser l'actuació de la North American Aviation, l'empresa contractista responsable del mòdul de comandament. Com ell més tard va explicar:
Va ser responsabilitat de Shea aplicar aquesta disciplina en enginyeria a North American i a la direcció de la NASA dels seus contractistes. La seva experiència en direcció de sistemes li va servir també en el seu nou lloc. Durant els pròxims anys, qualsevol canvi de disseny en la nau espacial Apollo hauria de rebre l'aprovació final de Shea.Murray i Coix, Apollo, p. 174. Va mantenir el control del programa usant una eina de direcció que va concebre per si mateix -un quadern de fulles soltes, de més de cent pàgines, que reunien cada setmana per a ell resumint tots els desenvolupaments importants que havien tingut lloc i les decisions que havien de prendre. Li presentaven el quadern els dijous a la tarda, Shea ho estudiava i hi feia anotacions durant el cap de setmana i tornava al treball amb noves preguntes, instruccions i decisions. Aquesta peculiar eina li va permetre portar el compte d'un programa complex i sempre creixent.Murray i Coix, Apollo, pàg. 172?3.